Resultats de la cerca

Acabat l’itinerari, hom llegeix un manifest Les marxes poden anar acompanyades de música i, un cop acabades, solen donar lloc a actes festius De caràcter local, precedeixen la diada de  l'Onze de Setembre Les primeres marxes de torxes se celebraren a Vic, on des del 2003 té lloc la marxa dels Vigatans , en commemoració del suport de la ciutat a l’arxiduc Carles d’Àustria en la guerra de Successió i a Vilafranca del Penedès, en suport de la independència de Catalunya El nombre de marxes de torxes començà a créixer de manera significativa a partir del 2010, any a partir del qual…

Fundat el 1960, el seu primer president fou Joan Lladó Jugà els seus primers partits a la pista poliesportiva Sant Martí, inaugurada un any abans Sota la direcció de Josep Lorente, assolí l’ascens a primera divisió l’any 1967 La temporada 1968-69 fou un dels catorze equips que conformaren la primera Lliga espanyola de la divisió d’honor, on jugà onze temporades consecutives La temporada 1976-77 fou subcampió de la primera edició de la Recopa d’Europa A mitjan anys noranta creà l’equip femení, que ha aconseguit èxits remarcables guanyà dos Campionats de Catalunya 1999, 2002, dos d…

Estudià amb diversos mestres al seu país i a Romania, i per a ell foren decisius els tres anys 1942-45 en què George Enescu s’encarregà de guiar la seva prometedora carrera Acabada la Segona Guerra Mundial retornà a Polònia, on reuní diversos músics de l’antiga Filharmònica de Varsòvia, amb els quals fundà l’Orquestra de Cambra Polonesa El 1947 creà l’Orquestra Simfònica i Filharmònica de Poznan, al capdavant de la qual romangué durant onze anys Entre el 1978 i el 1982 fou director titular i director musical de la Simfònica de la Radiotelevisió Polonesa Posteriorment freqüentà…

S’inicià al Club Natació Banyoles com a cadet i després competí amb el Club Nàutic Amposta En categories inferiors fou cinc cops campió d’Espanya, aconseguí la medalla de bronze en esquif al Mundial juvenil 1978 i es proclamà quatre cops campió del món sub-21, en vuit amb timoner 1978, en dos sense timoner 1979, en quatre scull 1981 i en doble scull 1982 Com a absolut fou onze cops campió d’Espanya en quatre amb timoner 1981, en vuit amb timoner 1979, 1981, 1982, 1983, en dos sense timoner 1979, en quatre sense timoner 1984 i en doble scull 1982, 1983, 1984, 1986 Disputà set…

Fou un especialista en braça del Club Natació Barcelona Guanyà el Campionat de Catalunya absolut de 100 i 200 m 1975 i el d’Espanya d’hivern de 100 m 1977, 200 m 1976, 1978 i relleus 4 × 100 m estils 1977, 1979, i d’estiu de 100 m 1976, 1977, 200 m 1976 i relleus 4 × 100 m estils 1977, 1979 També fou recordista, estatal i català en piscina curta tres cops en els 200 m i un cop en els relleus 4 × 100 estils I en piscina de 50 m un cop en els 200 m i dos cops en els relleus 4 × 100 estils Fou onze vegades internacional sis en categoria absoluta i cinc en categoria juvenil amb una…

Germà de Josep Maria Valls i Vicens Amic de Torras i Bages, fou soci fundador de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat i del Cercle Artístic de Sant Lluc Collaborà regularment des del 1878 a La Renaixença i, més ocasionalment, a La Veu del Montserrat i a L’Olotí 1896-98 Entre el 1883 i el 1893 guanyà diversos accèssits als Jocs Florals de Barcelona De contingut patriòtic és de destacar  Davant l’estàtua d’En Casanova , poema llegit en una vetllada dedicada a Rubió i Ors considerat el probable origen del tradicional homenatge de l’ Onze de Setembre  i religiós, la seva poesia…

Vida i obra Jesuïta, fou responsable de l’edició del Sacro Monte Parnaso València 1687, recull de poesies d’autors hispànics diversos en lloança de sant Francesc Xavier A més, és autor de quinze de les composicions incloses al llibre, onze de les quals són en català, en la línia de la poesia barroca de certamen Probablement cal vincular-les al pseudònim Vicente Claudio , sota el qual publicà la traducció del francès al castellà de l’ Abogado del Purgatorio València 1678 Bibliografia Alemany i Ferrer, Rafael i Sansano, Gabriel “El valencià Francesc Ramon Gonzàlez i les seues…

Vida i obra Conreà la novella històrica, i, amb dos volums publicats, Cap de brot 1982 i Els persistents 2004, construí la saga d’una família, els Simó, a través de la qual es perfila la història de la Catalunya del segle XVIII Cap de brot presenta l’ocupació de Reus per les tropes borbòniques després de l’Onze de Setembre Pere Simó, el personatge, és un combatent austriacista que, convertit en comerciant, adopta progressivament la ideologia economicista del segle XVIII Després de la derrota, Catalunya només es pot salvar amb una economia forta Els seus fills i el seu besnet,…

S’inicià el 1950 com a amateur , i malgrat que jugà habitualment al Club Boliche el 1952 es feu soci del Club Rebolopins, amb el qual guanyà el Campionat de Catalunya per equips 1958 Repetí títol amb el RCD Espanyol 1960, 1961, 1962 i el Club de 7 a 9 1963, 1964, 1966, 1967, 1969-73 Amb aquest darrer club conquerí onze Campionats d’Espanya per equips 1961, 1963-72, i vuit amb la selecció catalana També assolí el títol individual català 1971 i estatal 1961, i per parelles en l’àmbit català 1962, 1963, 1970 i estatal 1967, 1969 Amb la selecció espanyola, disputà el Campionat del…

El 2010 fitxà pel Futbol Club Barcelona procedent del Toulouse francès Pivot, amb el Barça guanyà cinc Mundials de clubs 2013, 2014, 2017, 2018, 2019, tres Copes d’Europa 2011, 2015, 2021, onze Lligues Asobal 2011, 2012, 2013, 2014, 2015, 2016, 2017, 2018, 2019, 2020, 2021, vuit Copes del Rei 2014, 2015, 2016, 2017, 2018, 2019, 2020, 2021, nou Copes Asobal 2012, 2013, 2014, 2015, 2016, 2017, 2018, 2019, 2020, nou Supercopes d’Espanya 2013, 2014, 2015, 2016, 2017, 2018, 2019, 2020, 2021 i deu Supercopa Catalana, Lliga Pirineus abans del 2012 2011, 2012, 2013, 2015, 2016, 2017,…