Resultats de la cerca

Es formà als conservatoris de París i de Tolosa, i inicià la seva carrera en el primer gran premi de Roma, amb Le Gladiateur 1883 Estrenà les òperes Guernica 1895, Burgonde 1898 i Ramsès 1908, l’opereta Éros 1892 i els ballets La Maladetta 1893 i L’Impératrice 1901 Fundà, juntament amb GMarty, els concerts de l’Opéra de París 1895-97

Es destacà com a director dels concerts de la Wagnerverein de Viena i com a director d’escena del primer festival de Bayreuth 1876 Dirigí l’Òpera de Karlsruhe 1881-1903, on fou cèlebre pel fet d’escollir un repertori modern Actuà per tot Europa i dirigí 1905-11 l’Òpera de Munic És autor d’òperes Agnes Bernauer , 1880, lieder , etc

Estudià amb Helen Isepp i debutà el 1956 a Oxford Cooperà després amb la Händel Opera Society de Londres, i s’especialitzà en òpera barroca Monteverdi, Cavalli, Händel Cantà també lieder , òperes de Mozart, Gluck, Massenet, Rossini i Donizetti Ha actuat en recitals per tot el món Es retirà el 1982, al festival de Glyndebourne, amb l' Orfeo de Gluck

Fou mestre de capella de la cort imperial d’Innsbruck 1673, de San Marcelo, a Roma 1678, i de la catedral de Pistoia 1690 Estrenà tres òperes, a Venècia i a Nàpols, i publicà obres instrumentals, entre les quals es destaquen Capricci armonici , per a violí sol i música coral sobresurten Salmi, motetti e litanie, Cantate a voce sola i Veglie armoniche

Estudià a Trieste, Berlín i Viena Dirigí el conservatori de Venècia 1939-52 És autor de ballets, nou simfonies, concerts i òperes, com la trilogia L’Orfeide 1925, Giulio Cesare 1936, I capricci di Callot 1942, La vita è sogno 1943 i Il capitan Spavento 1963 estrenada al Liceu de Barcelona el 1975 Publicà les obres completes de Monteverdi 1926-42

Estudià amb Dubois, Massenet i Vd’Indy Fou professor de la Schola Cantorum de París i mestre de Dde Séverac Autor d’obres simfòniques denses i austeres, com la Suite en style ancien i quatre simfonies, i d’òperes, com Yolande 1893, Guercoeur 1900 i Bérénice 1911 El 1914 oferí resistència als invasors alemanys des de casa seva, i hi fou cremat viu

Fou mestre de capella a Ferrara El 1665 passà a Venècia, on el 1685 fou mestre de capella de Sant Marc A més d’unes divuit òperes, com I due cesari 1683, en què contribuí a fixar l’esquema de l' aria da capo , deixà oratoris, com La vendita del core 1676 i Sisara 1677, cantates profanes, motets i sonates

Fundador i director del conservatori nacional d’Atenes el 1926, és considerat un dels principals creadors de l’escola moderna de compositors grecs De la seva producció, en la qual els elements folklòrics tenen una gran importància, sobresurten les òperes El mestre d’obres 1916 i Aigües ombrívoles 1950-52, la composició simfònica El venedor ambulant 1922 i tres simfonies

Esdevingué famós amb Demofoonte 1743 El duc Carles Eugeni de Württemberg el féu kapellmeister de la seva cort de Stuttgart 1753-69 Hi estrenà òperes, com Fetonte 1753, Enea nel Lazio 1755, L’Olimpiade 1761, etc, en les quals reuní la qualitat orquestral germànica amb el lirisme vocal italià Escriví també oratoris, com Isacco 1742, cantates, misses, motets, simfonies i sonates

Abans de dedicar-se a la direcció, fou solista de fagot en diferents orquestres simfòniques i conjunts d’instruments d’època, com Les Arts Florissants i La Chapelle Royal Especialista en el repertori barroc francès i italià, el 1984 fundà el conjunt d’instruments antics Les Musiciens du Louvre, amb el qual realitzà nombrosos enregistraments d’òperes de Charpentier, Lully, Rameau i Händel