Resultats de la cerca
Es mostren 1257 resultats
Salvador Maçaners i de Ribera
Història
Política
Polític.
El 1697 formà part de la Junta de Defensa de Barcelona davant l’atac de les forces de Lluís XIV de França S'oposà a Felip V de Castella en l’afer de les esmenes al testament de Carles II Fou nomenat cavaller pel rei arxiduc Carles III Intervingué en la creació del port franc de Barcelona 1706 i fou conseller tercer de la ciutat Durant el setge de Barcelona prengué part activa en la defensa de la ciutat, i morí en la lluita
emanació
Filosofia
Procés en què un ésser en produeix un altre d’inferior com a fruit de la pròpia abundància i sense perdre res de la seva perfecció.
Canonitzada per Plotí i el neoplatonisme, la doctrina de l’emanació s’oposa a la de la creació, en el sentit que l’acte d’emanar pressuposa una realitat a partir de la qual és causat el nou ésser En la mesura que no comporta una radical separació entre el diví i l’emanat, l’emanació té una mútua afinitat amb el panteisme, i hom pot dir que, com a sistema, tendeix a suprimir en el real la historicitat i la llibertat pròpiament dites
Íñigo de Cárdenas Zapata
Història
Diplomàtic.
Fou ambaixador de Felip III de Castella a Venècia i contribuí a desenvolupar-hi una política de concòrdia per tal de neutralitzar la política francesa a Itàlia Posteriorment, com a ambaixador a París 1609, s’atragué hàbilment la confiança de Maria de Mèdici i s’oposà amb èxit a la política contrària als Habsburg d’Enric IV Fou decisiva la seva participació en les negociacions dels matrimonis de Felip IV de Castella amb Isabel de Borbó, i de Lluís XIII amb Anna d’Àustria
Joan Feliu
Història
Polític.
Afiliat 1861 al partit demòcrata, fou regidor de València i diputat provincial El 1868 passà al partit federalista i fou comandant d’un batalló de la milícia nacional de València com a tal participà en la insurrecció federalista del 1869 El 1873 fou diputat a les corts per València S'oposà a la proclamació del Cantó Valencià, però fou elegit vocal de la junta que el governava Després de la Restauració del 1874 intentà de refer el partit federalista Fou amic de Pi i Margall
reacció
Política
Sociologia
Actitud de tipus regressiu, tradicionalista o conservador davant una situació politicosocial, religiosa o artisticocultural progressiva, renovadora o àdhuc revolucionària.
En aquest sentit específicament pejoratiu la reacció és propugnada pels sectors o individus que hom coneix com la dreta dret 2 3 6, la ideologia dels quals ha estat definida com a conservadora conservadorisme per tal com defensa l’estructura jeràrquica de les classes socials i s’oposa a tota mena de canvi o reforma que comporti una minva dels privilegis de les classes dominants Històricament una tal reacció ha estat encoratjada pels sectors més tradicionals i immobilistes tant de l’església com de l’exèrcit
Juho Kusti Paasikivi
Història
Polític finlandès.
President del partit conservador, s’oposà a la russificació intentada pel govern tsarista al seu país Fou el primer ministre de la nova Finlàndia independent Signà la pau de Tartu amb l’URSS 1920 Fou ambaixador a Estocolm 1936-39 i ministre sense cartera durant la guerra d’hivern contra l’URSS 1939 Primer ministre 1944-46, després d’haver signat l’armistici que posà fi a la segona guerra sovieticofinlandesa 1944, succeí 1946 Mannerheim a la presidència de la República i fou reelegit el 1950
Stepan Stambolov
Història
Polític búlgar.
Formà part de l’exèrcit rus en la guerra russoturca 1877-78 Diputat el 1881, accedí a la presidència de la cambra 1884 com a cap del partit nacional liberal Regent, després de l’abdicació d’Alexandre de Battenberg 1886, afavorí la investidura de Ferran de Saxònia-Coburg 1887, que el nomenà president del consell de ministres 1887-94, on portà a terme una política dictatorial en l’interior, i en l’exterior s’oposà a Turquia i a Rússia Destituït 1894, fou assassinat al carrer
Mario Scelba

Mario Scelba
© Parlament Europeu
Política
Polític italià.
Cofundador del Partito Popolare Italiano 1919, exercí d’advocat durant el feixisme Es reincorporà a la política en la clandestinitat 1941 i esdevingué un dels fundadors de la Democrazia Cristiana i del diari Il Popolo Diputat, ministre de correus i telecomunicacions 1945-47, de l’interior 1947-53 i 1960-62 i primer ministre i ministre de l’interior 1954-55, s’oposà a un acord amb els comunistes En 1958-79 ocupà un escó al Parlament Europeu, cambra que presidí en 1969-71
István Tisza
Història
Polític hongarès.
Comte de Tisza, fill de Kálmán Tisza Calvinista, fou diputat liberal 1886 i president del consell 1903-05 Oposat decididament al sufragi universal per tal que els magiars no restessin minoria davant les altres nacionalitats, obtingué una victòria electoral el 1910 com a cap del Partit Nacional del Treball, cosa que li permeté d’ésser cap del govern 1913-17 S'oposà aferrissadament a les reformes democràtiques Féu participar el seu país en la Primera Guerra Mundial Dimití el 1917 i fou assassinat per uns soldats amotinats
Andreu Alfonsello
Cristianisme
Eclesiàstic.
Doctor en decrets, canonge de Girona, vicari general del bisbe Joan Margarit i ardiaca de Besalú Secretari del capítol de Girona, inserí a les actes notícies d’interès per a la història, particularment sobre la revolta catalana contra Joan II i la qüestió dels remences foren publicades en part les dels anys 1462-82 per Fidel Fita 1873 S'oposà a l’entesa entre la reialesa i els remences, als quals atribuí la crema de l’arxiu de la cúria de Girona l’any 1469
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina