Resultats de la cerca

Extrem esquerre, es formà al planter del Vic Jugà al primer equip osonenc fins a la temporada 1950-51 i després milità en el Màlaga 1951-55, el Tetuán 1955-56, el Ceuta 1956-57, l’Alacant 1957-58, el Llevant 1958-59, el San Fernando 1959-60, el Deportivo Italia 1960-61 i la Unión Deportiva Canarias 1961-62, aquests dos últims de Veneçuela

El 1971 entrà a la junta directiva del CB Vic i el 1978 participà en la constitució del TT Vic com a entitat independent Al gener del 2003 assumí la presidència i sota la seva direcció el club guanyà dues Lligues, quatre Campionats d’Espanya i un subcampionat de l’ETTU Cup 2007 Fou també cofundador de la revista de la federació catalana 1978 i director executiu de la federació internacional 2004

Fou tretze vegades campiona de Catalunya en diverses proves 100 m 2006-09, salt de llargada 2007, 2008, 2009, salt de llargada en pista 2007, 2009 i 60 m en pista coberta 2007-10 Fou internacional amb la selecció espanyola en una Supercopa d’Europa 4 × 100 m Es retirà a vint-i-tres anys, per culpa d’una lesió

S’inicià a la Unió Ciclista Vic i, el 2001, fitxà per l’equip Alkon i fou campiona d’Espanya sub-23 i tercera millor jove del Tour de França femení El mateix any disputà el Campionat d’Europa amb la selecció espanyola El 2002 passà al Team Aliverti, que la temporada següent es denominà Catalunya-Aliverti, i participà en el Giro d’Itàlia i el Tour de França 2002, 2003 El 2004 es proclamà campiona d’Espanya de fons en carretera, liderà el rànquing estatal i disputà el Campionat del Món Deixà la competició per uns quants anys i retornà el 2008 amb victòries finals a la Copa d’Espanya 2008, 2011…

Ha aconseguit multitud de medalles en competicions internacionals, entre les quals una plata en els Mundials a l’aire lliure 2011, plata en els Mundials en pista coberta 2006, or 2005, 2010, plata 2003, 2005 i bronze 2003 en Europeus, i plata en els Jocs Mediterranis 2005 Ha participat també en tres edicions dels Jocs Paralímpics Atenes 2004, Pequín 2008 i Londres 2012

Format al Club Patí Voltregà, debutà en la màxima categoria quan només tenia setze anys El 2009 marxà al Club Esportiu Noia, amb el qual fou subcampió de la Copa del Rei 2012 La temporada 2013-14 fitxà pel CE Vendrell, amb el qual aconseguí una Copa del Rei 2014, i des de la següent temporada 2014-15 jugà amb amb la União Desportiva Oliveirense Portugal Amb la selecció espanyola es proclamà campió d’Europa juvenil 2003, júnior 2006, absolut 2012 i dels World Roller Games 2017 També ha format part de la selecció catalana

Defensa que s’inicià a l’Aiguafreda, passà pel Sant Feliu de Codines i l’Stick Vic, i debutà en la màxima categoria amb el Bigues i Riells, amb el qual conquerí dos Campionats de Catalunya 1999, 2001 i un d’Espanya 2001 Fitxà pel Club Patí Voltregà 2001-02 i 2005-07, el Fundaçao Norte Coope portuguès 2002-05, el Cerdanyola Hoquei Club 2007-10, en el qual la darrera campanya guanyà la Lliga i la Copa de la Reina, i el Friedlinger alemany 2010-11 Penjà els patins la temporada 2011-12 al Cerdanyola Amb el Voltregà, assolí tres Campionats d’Espanya i de Catalunya, dues Copes de la Reina 2006,…

Format al Tennis Taula Tona, també jugà a l’Orfeó Gracienc, l’Epic de Terrassa, el Bagà, el Centre Esportiu i Recreatiu l’Escala i el Tramuntana de Figueres Fou campió de Catalunya individual 2003, 2004, 2005, de dobles 1999, 2000, 2001, 2007, 2009, dobles mixtos 1997 i per equips amb el Bagà 1998 i el CER l’Escala 2000 Fou campió d’Espanya infantil i juvenil i participà en dos Campionats d’Europa juvenils 1997, 1998

Competí en ciclisme durant la dècada de 1960 i, posteriorment, esdevingué un actiu cicloturista El 1958 entrà a la Unió Ciclista Vic, que presidí a partir del 1986 Participà en l’organització del trofeu Mercat del Ram i el Ciutat de Vic, en la Festa del Pedal 1997 i diverses arribades a Vic de la Volta Catalunya, la Setmana Catalana i la Vuelta a Espanya També presidí el Club Handbol Vic 1971-85 i fou directiu de la Federació Catalana d’Handbol

Pioner de l’aviació comercial a l’Estat espanyol, treballà a l’empresa aeronàutica Pujol, Comabella i Companyia, fou alumne de l’Escola Catalana d’Aviació i obtingué el títol de pilot al setembre del 1919 Realitzà, juntament amb Josep Canudas, exhibicions aèries i bateigs de vol en diferents ciutats catalanes Destaquen els primers aterratges de Catalunya fora d’un aeròdrom, a Sabadell, i el primer vol nocturn de la península Ibèrica El 1919 rebé la medalla d’or en el concurs d’habilitat de l’Aeroclub de Catalunya i el 1920 fou segon en la cursa de vol organitzada pel mateix club El 1921 fixà…