Resultats de la cerca
Es mostren 4396 resultats
Pere Gussinyé i Gironella

Pere Gussinyé i Gironella
Pintura
Pintor.
Es formà a Olot amb Berga i Boix, i a Barcelona a l’acadèmia Mallol i al Cercle Artístic de Sant Lluc Ha fet nombroses exposicions als Països Catalans i ha participat en exposicions collectives espanyoles i sud-americanes La seva pintura, influïda per l’impressionisme, posà al dia el paisatgisme de l’escola d’Olot
Lluís XVII de França
Història
Rei nominal de França (1793-95), delfí de Vienès (1789-93) i duc de Normandia.
Segon fill de Lluís XVI, en morir aquest els reialistes el reconegueren com a rei de França, però la Comuna el posà sota la tutela del sabater Simó, el qual l’educà com un fill del poble Morí d’escròfula, i fou enterrat en secret al cementiri de Santa Margarida Entorn de la seva suposada supervivència circularen moltes llegendes
Teodor II d’Etiòpia
Història
Nom que adoptà Kassa en esdevenir emperador d’Etiòpia (1855-68).
Pertanyent a una petita família feudal, lluità contra els grans senyors feudals i es proclamà negus Modernitzà el país, reorganitzà l’administració territorial i l’exèrcit, posà l’Església sota el seu control i intentà de crear una nova noblesa de mèrit que depengués directament del sobirà Derrotat per una expedició britànica dirigida per Napier, se suïcidà
Matxinada
Història
Nom donat a l’aixecament dels camperols bascs dels llogarets de la rodalia de Bilbao contra la capital (setembre-novembre del 1718).
L’originà el trasllat de les duanes als ports i a les fronteres ordenat per Felip V mesura que representava la pèrdua dels privilegis duaners del País Basc Els llogarencs assaltaren les cases dels patricis de Bilbao i posaren setge a la vila, fins que l’exèrcit posà fi a la revolta El nom prové del basc matxin , “llogarenc’
Olaf II de Noruega
Història
Rei de Noruega (1016-30).
Posà fi a l’anarquia del seu país i restaurà la dignitat reial, desapareguda a la mort d’Olaf I, i imposà el cristianisme als seus súbdits Fou atacat per Canut II el Gran de Dinamarca i morí assassinat És venerat com a sant i heroi nacional La seva festa se celebra el 29 de juliol
sagrat
Etnologia
Religió
Sociologia
Dit de tot allò que és relacionat, més o menys íntimament, amb la divinitat, amb la religió i amb els seus misteris i que, per això mateix, suscita una actitud complexa de reverència, d’admiració, d’atracció, de reserva, d’avidesa i sovint de terror.
Concepte fonamental en l’estudi de les religions, és també indefinible, llevat en la seva contraposició a profà és tot allò que no és profà En totes les religions hi ha éssers i coses, més o menys determinats, que es troben separats del món profà quotidià i que són objecte d’un respecte i d’una atenció, que són suficients per a explicar llur caràcter sagrat Émile Durkheim 1897, seguint RSmith 1894, fou el primer que veié en l’oposició sagrat-profà el pol entorn del qual la religió organitza tota la realitat el sagrat és el separat, el prohibit, i el culte és el mitjà emprat per a mantenir la…
Reflexos i manipulació voluntària de l’infant
Els reflexos primitius tendeixen a desaparèixer, substituïts per moviments voluntaris però durant els primers mesos encara en conserva alguns Al mes d’edat, per exemple, quan se li tomba el cap, tendeix a estendre l’extremitat superior del mateix costat i a flectir-ne l’altra En aquesta edat, encara conserva el potent reflex de prensió i, si se li posa un dit al palmell de la mà, l’agafa amb força No obstant això, no és capaç d’agafar voluntàriament un objecte L’activitat en què és més evident l’adquisició de la capacitat d’efectuar moviments voluntaris és la manipulació Als tres mesos, ja…
sobrecoberta
Segona coberta que hi ha o que hom posa damunt una altra per reforçar-la, protegir-la.
barrera no aranzelària
Economia
Tipus de regulació del comerç exterior que posa traves, en quantitats, preus o acords, als intercanvis comercials.
Són la base del neoproteccionisme, estatal o de grups d’estats i, en sentit invers, tenen els mateixos objectius que la promoció d’exportacions mitjançant subsidis, crèdits bonificats, etc
pa
Plataforma petita del torn de terrisser, on aquest posa el pa de fang que ha de treballar.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina