Resultats de la cerca

Estudià a Karlsruhe i a Basilea, i fou professor de química orgànica a Zuric des del 1929 Féu recerques en síntesis orgàniques polimetilens i terpens i en hormones, com la testosterona El 1939 rebé el premi Nobel de química, juntament amb AButenandt

Participà en la guerra contra Napoleó i fou governador de Cadis 1810 Virrei a Nova Espanya 1810-13, féu cara al moviment emancipador d’Hidalgo i rebé el marquesat de la Reunió i de Nova Espanya El 1818 fou capità general de Galícia

Estudià i treballà a Cambridge El 1944, amb AJMartin, ideà l’anàlisi cromatogràfica sobre paper i l’aplicà a la separació i l’anàlisi de les proteïnes de la matèria viva Rebé el premi Nobel de química el 1952, juntament amb AJMartin

Residí molts anys a Barcelona, on rebé la influència de Joaquim Vayreda Hi ha quadres seus al Museu d’Art Modern, de Barcelona, i d’altres, amb paisatges de Llavaneres i de Girona, són conservats al Museo Municipal de Santa Cruz de Tenerife

Guanyà dues vegades el Campionat d’Espanya per equips amb el seu club, el Reial Club de Tennis del Turó 1952, 1955 Posteriorment, guanyà nombrosos Campionats de Catalunya i Espanya de veterans Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1997

Membre del Reial Club Marítim de Barcelona, navegà fonamentalment en dragon, snipe i vaurien A la dècada de 1970, fou diverses vegades campió de Catalunya i guanyà unes quantes regates internacionals Rebé la medalla de plata de la Federació Catalana de Vela

Soci del Club Ciclista Tarragona des del 1968, fou responsable del planter, director esportiu i vicepresident Dirigí el comitè de ciclisme infantil de la delegació de Tarragona de la Federació Catalana de Ciclisme FCC Rebé la medalla d’or de la FCC

Formà part de l’equip del Futbol Club Barcelona que guanyà tres Campionats de Catalunya 1950, 1952, 1953, dues Lligues 1953, 1954 i sis temporades seguides la Copa del Generalísimo 1951-56 El 1955 rebé la Medalla de la Ciutat al Mèrit Esportiu

Construccions mecàniques i indústria alimentària i lleugera Té diversos centres d’ensenyament superior, teatres i museus Fou capital de la República Socialista Soviètica Autònoma del Kazakhstan 1920-25, i entre el 1938 i el 1957 rebé el nom de Čkalov, en honor del pilot Valeri Čkalov

Muntanyosa i boscosa, als vessants de l’Hindūkush, era anomenada antigament Kafiristan, i els seus pobladors actualment uns 100 000, kafirs ‘infidels’, és a dir, no musulmans Unida a l’Afganistan 1890 i convertida a l’islam, rebé el nom actual ‘país de la llum’