Resultats de la cerca

Filla de Felip el Bell i de Joana la Boja, el 1522 es casà amb Lluís II d’Hongria i Bohèmia En morir aquest, fou regent 1526-28 El 1531, nomenada governadora dels Països Baixos pel seu germà, l’emperador Carles V, dominà el tumult de Gant causat pels imposts de guerra, i participà en les guerres imperials contra França El 1555 es retirà a Castella

Arran del naufragi de quatre fragates 1865 davant el port del Grau, inicià una campanya contra els seus constructors, al diari Las Provincias , i hi féu construir el dic de Llevant El 1868 fou membre de la junta revolucionària de València i diputat provincial Es retirà i ingressà en l’orde cartoixà, a Valclara expulsat l’orde de França 1901, passà amb aquest a Itàlia

Fill de Segimon III, succeí el seu germà Ladislau IV, per a la qual cosa hagué d’abandonar la Companyia de Jesús, on havia ingressat el 1640 Signà les paus d’Oliva 1660 i Andrusovo 1667, per les quals cedí la Prússia oriental a l’elector de Brandenburg, Ucraïna i la Rússia Blanca al tsar i Livònia a Suècia Abdicà el 1668, i es retirà a França

Vescomte de Townshend Cunyat de Walpole, formà part dels whigs Fou ambaixador a les Províncies Unides 1709-11 i ministre d’afers estrangers 1721-30 L’any 1730 abandonà la política i es retirà a les seves possessions de Norfolk, on aplicà els nous sistemes agraris holandesos, amb rotació de conreus, utilització d’adobs, tancament de camps o supressió del guaret Fou anomenat lord Turnip ‘nap’

Fou el resultat de la fusió dels governs francesos d’Alger Giraud i de Londres De Gaulle Ambdós generals foren nomenats copresidents, però Giraud es retirà el mes d’octubre De Gaulle donà més representativitat al Comitè incorporant-hi parlamentaris i creant una assemblea consultiva provisional El 3 de juny de 1944 el CFLN prengué el nom de Gouvernement Provisoire de la République Française

Fou l’artífex principal de la Triple Aliança 1668 amb les Províncies Unides i Suècia Ambaixador a les Províncies Unides 1668-70 i 1674-79, negocià la pau de Westminster 1674 i el matrimoni de la futura Maria II amb Guillem de Nassau-Orange Es retirà de la política l’any 1681 És autor d’un Essay on the Origin and Nature of Government 1671

Comandant en cap de l’exèrcit 1951-58 i ministre de defensa 1954-56, el 1958 prestà suport al cop d’estat d’Iskander Mirza, que aviat substituí fou primer ministre 1958 i mariscal 1959 President el 1960 i reelegit el 1965, seguí una política de bones relacions amb l’Occident i la Xina Dimití al març del 1969 i es retirà de la vida política

Nomenada 1701 cambrera major de Maria Lluïsa Gabriela de Savoia, primera esposa de Felip V d’Espanya, fou la principal representant del partit francès a la cort espanyola Després dels tractats d’Utrecht-Rastadt 1713-14 la seva influència restà debilitada, especialment en morir la reina Desterrada per la nova muller del rei, Isabel de Parma, el 1716 deixà les activitats polítiques i es retirà a Roma

El 1985, als 17 anys, guanyà el torneig de Wimbledon, títol que revalidà el 1986 i el 1989 Guanyà també els open dels EUA 1989, i d’Austràlia 1991 i 1996, la Copa Davis 1989 i 1990 i el Masters 1988 i 1992 En els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 guanyà la medalla d’or en dobles masculins amb M Stich Es retirà el 1999

En introduir-se la Reforma a la ciutat 1528-1529 el bisbe abandonà Basilea i es retirà a Porrentruy, mentre que el capítol s’installà a Friburg de Brisgòvia i, més tard, a Arlesheim 1678 Després del període de les guerres de la Revolució Francesa i de l’Imperi, la pau de Viena 1815 atribuí la major part del territori al cantó de Berna Jura