Resultats de la cerca

Els Castellers de Vilafranca celebren la diada de la colla amb una construcció històrica, el primer dos de vuit sense folre que s’ha carregat al llarg del segle La colla, però, no aconsegueix l’altre objectiu de la jornada, el tres de deu També participen en l’exhibició castellera els Bordegassos de Vilanova, que carreguen el quatre de vuit amb agulla, i els Castellers de Sants, que carreguen el primer tres de vuit de la seva trajectòria

Amb les castanyes, constitueixen la menja típica de la nit de Tots Sants Era costum que les padrines en regalessin a llurs fillols A la Segarra i a l’Urgell reben el nom de mitgetes Associat a aquest postre, en diverses localitats, com a Reus, encara se celebren les tradicionals rifes de panellets L’origen d’aquesta menja és incert, tot i que antigament hi havia un tipus especial de panets d’ofrena que es destinaven als difunts

Lateral, començà en el Gràcia Futbol Club 1923-26 Passà al Castelló 1926-28 i fitxà pel Futbol Club Barcelona 1928-31, amb el qual disputà 55 partits Es proclamà campió de la primera edició de Lliga 1929 i guanyà dos Campionats de Catalunya 1930, 1931 Posteriorment jugà de nou amb el Castelló 1931-32 i també amb el Gimnàstic de Tarragona 1932-33 i la Unió Esportiva de Sants 1933-34 Formà part de la selecció catalana

Els antics canonistes recolliren tres menes de dies feriats els solemnes , per raó d’alguna festivitat en honor de Déu o dels sants, els fortuïts o sobtats , per motiu d’algun esdeveniment que el sobirà feia celebrar en els seus dominis, i les fèries rústiques , per raó de la collita del blat o del vi A Catalunya, els poders civil i judicial mantingueren el sistema de dies feriats del dret canònic quant als solemnes i als fortuïts

Realitzà la seva prova de passantia dins el gremi barceloní en 1500-30, presentant una mostra per a collar o cadena, amb disseny vegetal entrellaçat que emmarca una gerra decorativa del renaixement El 1518 obrà dos gerros i dues tasses per a la vaixella d’argent que la ciutat regalà a Carles V Les referències documentals el fan també autor de la creu de la capella de Tots els Sants de la seu de Manresa 1528

Residí a les Filipines 1865-70 i a França, i des del 1885 a Manresa Publicà nombroses obres de caràcter religiós i biografies de sants Dels seus treballs gramaticals cal destacar Anàlisis morfològic de la llengua catalana antiga comparada amb la moderna 1895, Anàlisis fonològic ortogràfic de la llengua catalana antiga i moderna 1896, Estudis gramaticals sobre la llengua catalana 1898, Gramàtica de la llengua catalana 1898 i 1906 i Primers rudiments de gramàtica catalana 1903

Es formà a Venècia en el cercle dels Bellini, i s’establí vers el 1480 a Vicenza, on fundà una escola de pintura Autor d’una Mare de Déu amb l’Infant i sants 1483 Museo Civico, Vicenza, d’un Sant Sebastià i sant Roc 1487 Galleria dell’Accademia Carrara, Bèrgam i de nombrosos retaules d’altar, el seu estil es caracteritzà per un sentiment religiós no exempt de naturalisme i per una accentuació del clarobscur

Titulat el 1920 Contractista d’obres i collaborador de Goday escola Ramon Llull, Florensa escoles del Guinardó, Jujol palau de la Pedagogia, 1927, de l’enginyer militar JSans Govern Militar, 1929, de Quintana escalinata de la Sagrada Família, 1950, Feu Sant Miquel dels Sants, 1952 i Cendoya Esclaves del Sagrat Cor, 1954 Restaurà les voltes del Pi 1940 i l’església de Linyola 1965 Fou encarregat de la càtedra de coneixements de materials a l’Escola d’Arquitectura

Cap al 1500 anà a Verona, on fou alumne de Liberale Mare de Déu amb el Nen i sants , a l’església de San Zeno, Verona Excellí com a retratista, amb una producció abundosa que mostra influències directes de Giorgione i Ticià Retrat de jove Alte Pinakothek, Munic i Retrat d’home Pinacoteca Brera, Milà Pintà també al fresc catedral de Verona, 1534, on el seu estil, noble i equilibrat, s’acosta, però, als postulats manieristes

De periodicitat mensual, hi collaboraren Isaac Puente, Frederica Montseny, David Díaz, etc Fou continuadora immediata d' Ética Barcelona, 1927-29 Editada a Sants, propugnà un anarquisme individualista influït per E Armand i H Ryner, i s’acostà al naturisme, especialment els anys 1932-34, que impulsà una campanya a favor del nudisme, sobretot a iniciativa del seu director León Dróvar i de Leandro Vargas Incidí també en temes com la llibertat sexual, els mitjans anticonceptius i l’eugenisme