Resultats de la cerca
Es mostren 2600 resultats
estany Gerber
Estany
Estany d’origen glacial (2 270 m) a la capçalera de la vall d’Àneu (Pallars Sobirà), al vessant N dels pics de Bassiero i del massís de Saburedo, dins el terme de la Mancomunitat dels Quatre Pobles.
Centra la vall de Gerber, que aflueix a la vall de la Bonaigua prop del santuari de les Ares
Erols
Veïnat
Veïnat del municipi de Llambilles (Gironès), al nord del poble, al límit amb el terme de Quart.
La seva església i santuari de la Mare de Déu de la Pietat té origen probablement al s XII
Jeroni Giribets
Cristianisme
Eclesiàstic.
Publicà panegírics religiosos i deixà inèdita una Descripció de la muntanya de Montserrat i de son santuari , en vers
reserves naturals de l'Aïr i del Ténéré
Espai natural
Espai natural protegit del departament d’Agadèz (Níger).
Es compon de dues àrees protegides, la reserva natural nacional de l’Air i del Ténéré i Santuari dels Addax
puig de Montlleó
Muntanya
Puig (977 m) del municipi d’Àger (Noguera), a la serra de Montclús, la qual separa la vall d’Àger del Farfanya.
La seva església de Santa Maria, esmentada ja al s XIII, esdevingué santuari de la Mare de Déu de Montlleó
Ceuró
Església parroquial de Sant Julià, a Ceuró
© Fototeca.cat
Poble
Poble (610 m alt.) del municipi de Castellar de la Ribera (Solsonès), a l’esquerra de la riera Salada, al voltant de l’església parroquial de Sant Julià, romànica, del segle XI, i de les restes del castell de Ceuró, que pertangué a l’església de Solsona.
De la parròquia depèn el santuari de Savila Al segle XIX formà amb Pampe el municipi de Ceuró i Pampe
Sant Miquel de Pineda
Parròquia rural de Sant Miquel de Pineda
Anselm Pallàs (CC BY-NC-ND 2.0)
Poble
Poble del municipi de Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa), a l’esquerra del riu Brugent, aigua amunt de la vila.
És centrat per l’església parroquial de Sant Miquel, romànica, de la qual depèn el santuari de Santa Cecília de Riutort
Ginestar de Llémena
Poble
Poble fortament disseminat del municipi de Sant Gregori (Gironès), al límit amb el de Sant Martí de Llémena, a la dreta de la riera de Llémena.
L’església parroquial de Santa Maria, esmentada ja el 1184, és d’origen romànic en depèn el santuari de Santa Afra
la Cau
Muntanya
Contrafort occidental (ras de la Cau, 1 425 m) de la serra de Milany (Ripollès), termenal dels municipis de Vidrà, Vallfogona de Ripollès i Ripoll.
Prop del cim, dins el darrer d’aquests termes, hi ha el santuari de la Mare de Déu de la Cau
Pinyana
Despoblat
Despoblat del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça), fins el 1968 del de Viu de Llevata, situat a 1 284 m alt., al vessant septentrional de la serra de Sant Gervàs, al cim d’un petit turó.
De la seva església parroquial Sant Gil depenen les de Corroncui i la Bastideta de Corroncui i el santuari de Sant Nicolau