Resultats de la cerca

Graduat en administració d’empreses per la Universitat de Lausana 1959, orientà aviat la seva vida professional cap al món de l’esport, inicialment com a periodista El 1964 fou nomenat secretari general de la Federació Suïssa d’hoquei sobre gel A través de la firma de rellotges Longines participà en tasques d’organització dels Jocs Olímpics del 1972 i el 1976, especialment en el cronometratge L’any 1975 s’incorporà a la Federació Internacional de Futbol Associació   FIFA com a director tècnic fins el 1981, que passà a secretari general i, finalment 1998, a president en substitució de João…

Fou alumne del Bauhaus de Dessau El 1931 formà part del grup Abstraction- Création, de París Dirigí la Hochschule für Gestaltung d’Ulm 1951-57, veritable continuadora del vell Bauhaus Destacat representant de l’abstracció geomètrica, defensà l’aplicació del mètode científic a l’obra plàstica La seva obra revela especialment el sentit del moviment en l’espai És autor de diversos texts teòrics Moderne Schweizer Architektur , ‘Arquitectura suïssa moderna’, 1950 Die gute Form , ‘La forma bona’, 1957, etc

Fou l’intèrpret més destacat de l’impressionisme a Suïssa

Fou successor d’Ulrich Zwingli a la càtedra de teologia protestant de Zuric 1531 Escriví una gramàtica hebrea i edità el Protoevangeli de Jaume i l’Alcorà

Ocupà diversos càrrecs d’importància al monestir, com ara el de director de l’escola i el de bibliotecari Actiu durant una de les èpoques més esplendoroses de Sankt Gallen, és important la seva tasca historiogràfica i de recull de materials Cal destacar-ne especialment l’obra Gesta Caroli , en la qual dona una dimensió èpica a la figura de Carlemany També és autor d’un Liber hymnorum 884, conjunt de textos que corresponen a moments litúrgics, per a molts dels quals compongué també la melodia Aquestes peces obtingueren una posició preeminent en el repertori litúrgic i contribuïren…

L’empresa fou creada el 1886 per tal de dedicar-se a la fabricació de colorants L’any 1938 es constituí societat anònima i estengué les seves activitats als productes farmacèutics, alimentaris i agroquímics El 1967 adquirí el control de Wander i entrà en el món de la dietètica L’any 1985 els seus ingressos foren de 3 435 milions de dòlars i ocupava 40 166 treballadors És present a l’Estat espanyol a través de Sandoz SAE, establerta a Barcelona el 1924, amb centres de producció al Prat de Llobregat, Castellbisbal i al barri barceloní de SarriàEn l’assemblea general anual celebrada a Basilea el…

Germà de l’actriu Maria Schell , els seus inicis professionals estigueren dedicats al teatre, en el qual sobresortí com a actor shakespearià S’inicià en el cinema amb Kinder, Mutter und ein General ‘Fills, mare i un general’, 1955, de László Benedek Des del seu debut en The Young Lions 1958, d’Edward Dmytryk, es convertí en un dels actors europeus més sollicitats de Hollywood, feina que compaginà amb una carrera d’èxit a Europa com a actor i director cinematogràfic, televisiu i teatral  De la seva abundosa filmografia cal destacar Judgement at Nuremberg 1961, de Stanley Kramer, film pel qual…

Es relacionà amb el grup de Paul Gauguin a Pont-Aven 1892 i amb el moviment Sezession de Viena 1904 Introduí a Suïssa una pintura influïda pel fauvisme francès i l’expressionisme alemany, que sobresortí en la representació de temes rurals

Escriví À propos d’un cheval 1980, on mesclà l’arqueologia i la intriga novellística, i una llarga sèrie de novelles caracteritzades per un psicologisme idealitzador Le comte Kostia 1863, Le roman d’une honnête femme 1864, L’aventure de Ladislas Bolski 1869, etc Cal remarcar-ne el treball crític Profils étrangers 1889 i l’assaig polític Espagne politique 1874

Conseller 1967-71 per a les esglésies de la Reforma al secretariat romà per a la unitat dels cristians, bon coneixedor de Luter, es dedicà després a l’estudi del concili I del Vaticà El 1977 publicà Pius IX 1846-1878 Päpstliche Unfehlbarkeit und I Vatikanisches Konzil Dogmatisierung und Durchsetzung einer Ideologie ‘Pius IX, 1846-1878 La infallibilitat papal i el concili I del Vaticà Dogmatització i imposició d’una ideologia’, que rebé una dura rèplica del Vaticà