Resultats de la cerca

Establert a Valls el 1915, reuní una interessant collecció fotogràfica sobre temes d’art i d’etnografia El 1932 s’establí a Barcelona, on s’especialitzà en fotografia publicitària i collaborà en les revistes Mirador , Revista Ford , Publi-Graf i Nova Ibèria Promogué les relacions amb l’Alguer, especialment l’anomenat “viatge de retrobament del 1960”

Fou redactor de La Publicitat i de “La Humanitat”, i collaborador de “L’Opinió”, “Mirador”, “Lluita” de Valls 1931-33, entre d’altres Novellista popular, publicà Cara i creu 1925, L’esparver 1925, El primer fill 1926, La germana i Narracions i contes 1929 També publicà obres teatrals, com Error de perspectiva , Melodia discordant i Canvi de ruta 1953

Jugà al CB Valls des de la seva creació l’any 1952 com a UD Aguilas Arribà al primer equip el 1953 i hi jugà fins el 1969, aquest any com a jugador entrenador Continuà al club com a entrenador fins el 1980 i, des del 1983, com a directiu L’any 2006 fou nomenat Històric del Bàsquet Català

Religiosa exemplar, féu vot de cercar sempre el més perfecte 1866 Morí en un rapte místic El seu cos es conserva incorrupte Fou declarada venerable el 1896

Migcampista, començà a l’escola de futbol del Valls, des d’on ingressà al juvenil del Gimnàstic de Tarragona Després passà al primer equip del Nàstic 1986-90 i tot seguit milità en la Unió Esportiva Lleida 1990-94, la darrera temporada a primera divisió La seva carrera continuà a l’Elx 1994-96, un altre cop al Nàstic 1996-99 i, finalment, al Balaguer 1999-2000

Deixeble d’Ignasi Mallol Es presentà, el 1941, a Barcelona i concorregué al primer i al segon Saló d’Octubre 1948 i 1949 Intimista, d’un lirisme mesurat, sobresurt en les figures, les natures mortes i els paisatges urbans o d’una ruralia civilitzada El 1968 presentà a Barcelona la seva sèrie Estampes de Castella Conreà també la pintura mural església de Sant Joan, de Valls

Fou un dels pioners en la pràctica del bàsquet i jugà a la UE de Sants de Barcelona En acabar els estudis tornà a Valls, on organitzà, juntament amb alguns companys, la Penya Els Ben Forjats, primer club de bàsquet de la població Hi jugà fins el 1936, en les competicions locals i comarcals que s’organitzaven a Tarragona L’any 1996 fou nomenat Històric del Bàsquet Català

Fill de Felip Veciana i Dosset, es casà 1788 amb Helena de Pastoret i el succeí 1798 com a comandant quart dels mossos d’esquadra de Catalunya Com el seu pare, fou uns quants anys batlle de Valls Durant la guerra del Francès lluità contra Napoleó, però en acabar la guerra es posà al servei de l’absolutisme fou brigadier dels exèrcits de Ferran VII i collaborà, durant l’anomenada Dècada Ominosa, amb el comte d’Espanya quan aquest fou capità general de Catalunya Perseguí liberals i ultrareialistes i el 1828 fou nomenat tinent de rei de Tarragona

Es formà a l’Acadèmia Borrell i a Llotja amb Antoni Caba, a Barcelona, i a l’Academia de San Fernando Exposà des del 1888 Pintor d’història i d’anècdota de gènere, la seva obra més destacada és el famós oli Bòria avall 1892 dipositat al museu de Valls, escena d’una condemna pública, habitual a la Barcelona antiga És autor d’una bona part dels retrats de la galeria de vallencs illustres Amb el seu fill Francesc Galofre i Surís Barcelona 1900 — les Borges del Camp 1986, també pintor, féu el gran mural pompier Colom rebut pels Reis Catòlics 1927, al Saló de Sant Jordi del Palau de…

Vida Format inicialment a Valls, es traslladà a Barcelona, on fou deixeble de Josep Barba Exercí d’organista a Montblanc des del 1857 fins al 1861, any en què obtingué aquest mateix càrrec a la catedral de Tarragona Compaginà aquesta activitat amb la de mestre de capella, i tingué com a deixebles famosos organistes de l’època, entre els quals JM Benaiges, J Roig i J Galves Era un gran admirador de la música de Wagner, i escriví una obra escènica, la sarsuela Moisés y Aarón Compromès amb el moviment cecilianista, compongué música religiosa a cappella a l’estil de GP da Palestrina…