Resultats de la cerca

Fou successivament capital de la regió autònoma d’aquest nom de Iugoslàvia 1946-2003, Sèrbia i Montenegro 2003-06 i Sèrbia 2006-08 Des del 1999 és administrada per l’ONU i el seu estatut com el de Kosovo hi és en discussió Habitada majoritàriament per musulmans de parla albanesa, mostra un acusat contrast entre els barris moderns i la part vella, amb les seves mesquites És centre cultural, amb universitat fundada el 1970 i un bon nombre d’editorials

Comprèn, en una superfície d’unes 700 ha, deu barris creats al principi dels anys cinquanta, quan l’onada immigratòria sobre Barcelona motivà la urbanització de gairebé tot el territori les Roquetes, el Verdum, la Prosperitat, la Trinitat Vella, la Trinitat Nova, la Torre del Baró, Vallbona, la Ciutat Meridiana, la Guineueta i Canyelles La seva orografia montuosa ha estat sempre un obstacle per a la comunicació amb la ciutat, que millorà des del 1981, en arribar-hi el ferrocarril metropolità

Els Montcada, senyors de bona part de les terres del baix Segre i del baix Cinca Aitona, Seròs, Mequinensa, Fraga, tenien a Lleida un magnífic palau de Montcada , desaparegut i, a la catedral vella, la capella de Montcada , dedicada a sant Pere, per a la qual pintaren un retaule els deixebles de Ferrer Bassa i en la qual fou bastit, a la fi del s XVI, el notable sepulcre renaixentista dels marquesos d’Aitona, Francesc de Montcada i Lucrècia Gralla

La gola vella és obturada per una massa alluvial que tot just comença a ésser conreada Rep séquies diverses, com la de l’Agulla, i és vorejat al SW per la general de desguàs La pesca hi és abundant, unes 60 tones anuals, la meitat, d’anguiles hom hi pesca amb xarxa llisses, barbs, llobarros i sobretot amb una pantena o almadrava que hom fixa vora el grau antic, on ha sorgit un petit nucli, l’Encanyissada 31 h 1981

Només en resta la capella de Sant Cristòfor, a l’indret d’una de les torres del portal El barri del Regomir, format a la part de fora del portal, havia estat el primer barri mariner on radicaven les primitives drassanes Fusteria Vella El nom de Regomir sembla que és el d’una antiga séquia derivada del rec Comtal reg de Mir o de Miró, un dels comtes de Barcelona, encara que hom havia afirmat que provenia d’un fabulós rei Gamir

S'inicià escrivint llibres pornogràfics, de moda aleshores, fins que fou condemnat per les autoritats 1791, i començà les seves activitats literàries Hàbil pintor, illustrà moltes de les seves obres, entre les quals es destaquen Mukashigatari inazuma-byōshi ‘Les armes dels llamps, una vella història’, 1805 i la continuació, Honchō suibodai zenden ‘La illuminació en l’embriaguesa, història completa’, 1809, obres inspirades en els esdeveniments dramàtics, amb la finalitat de provocar l’emoció, l’estupefacció i l’horror en el lector

Es casà el 1282 amb el senescal Guillem de Montcada, senyor de Fraga, que la menystingué Els reis, però, la protegiren i li oferiren el palau de Xàtiva i pensions sobre la moreria i l’aljama de València Morta sense descendència, rebé sepultura definitiva al monestir dominicà de Santa Agnès de Saragossa, després d’un repòs provisional a la seu vella de Lleida Li han atribuït erròniament un fet d’empresonament que correspon a Teresa, la segona muller de l’esmentat Guillem

Situat al sector pla del terme, a 702 m d’altitud vora el Segre, hi destaca la plaça Major, el carrer Major, l'església parroquial dedicada a sant Tirs edifici renovat el 1855 i que compta amb un campanar de torre rectangular amb espitlleres i finestrals al darrer pis i la capella de Sant Sebastià Hi ha un raval dit la Ferreria El poble celebra la seva festa major el segon cap de setmana d’agost, i el 28 de gener se celebra la Festa Vella

S’inaugura a Bilbao el Palau de Congressos i de la Música Euskalduna, obra del matrimoni d’arquitectes format per Federico Solano i Dolores Palacios L’edifici, que compaginarà les funcions de palau de congressos i d’auditori i serà la seu de l’Orquestra Simfònica de Bilbao, s’ha construït sobre l’antic emplaçament de les drassanes Euskalduna, en una vella àrea industrial propera al Museu Guggenheim que acabarà de ser remodelada quan s’hi construeixi la nova terminal del port de Bilbao

Hom li suposa un origen francès Documentat a Sant Jaume de Galícia, des del 1168, on construí la cripta de la catedral, mal anomenada catedral vella, i on també construí i esculpí el Pòrtic de la Glòria, obra d’un gran equilibri compositiu, en la qual utilitzà alhora el marbre i la pedra Segons algunes teories hi ha, en la portalada, una influència del romànic francès, però actualment hom considera aquesta influència dels escultors de San Isidoro de Lleó L’obra, tanmateix, exercí posteriorment una gran influència