Resultats de la cerca
Es mostren 6012 resultats
transfluència
Geomorfologia
Hidrografia
Desplaçament d’una part del glaç d’una llengua glacial fora de la seva vall, aprofitant un punt baix de l’interfluvi.
És un fenomen característic de les muntanyes de la zona subàrtica humida
arester
Veterinària
Nafra que apareix sota la llengua dels cavalls produïda per les arestes de gramínies, i d’altres plantes, que aquests animals mengen.
apicodental
Fonètica i fonologia
Dit del fonema l’articulació del qual es caracteritza per l’aplicació activa de l’àpex de la llengua tocant les dents.
Dins el grup dels fonemes apicals catalans, són apicodentals d i t, anomenats, a vegades, només dentals
boquejat | boquejada
Heràldica
Dit del peix, o més sovint del dofí, amb la boca oberta, sense llengua, barba ni aletes, i amb els ulls aclucats.
barrio
Etnologia
Història
Als estats americans de llengua oficial castellana, divisió territorial que correspon sovint a l’ayllu del Perú i al calpulli dels asteques.
En etnologia és usat per a definir una comunitat local d’aquesta extensió
adigué
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua caucàsica del grup nord-occidental o grup llengües abkhazoadigués
, parlada pels adigués d’Adiguèsia i pels escampats per Rússia i Turquia.
L’alfabet adigué no fou creat fins l’any 1918 D’aleshores ençà, s’ha anat desenvolupant una literatura escrita basada en les tradicions orals del país, per una banda, i en la seva nova realitat social, per una altra Destaquen el poeta nacional d’Adiguèsia Cug Alievič Teučež, el novellista Tambot Magometovič Kerašev i l’iniciador de la poesia escrita Akhmed Katkov
Bhārata
Literatura
Teatre
Escriptor indi en llengua sànscrita, d’existència indeterminada, autor del Nāṭya-śāstra, compilació de regles d’art dramàtic datable del segle III.
palatograma
Fonètica i fonologia
Representació gràfica de la zona de contacte palatal que, en una articulació donada, la llengua deixa mitjançant el mètode de la palatografia.
Papeles de Son Armadans
Publicacions periòdiques
Revista literària mensual en llengua castellana fundada per l’abril del 1956 a Palma (Mallorca) per Camilo José Cela, que la dirigí.
Els primers anys hi collaboraren Josep MLlompart i José Manuel Caballero Bonald A part algunes poesies en gallec i en català, ha tractat de la literatura castellana des del punt de vista de l’assaig i la creació Ha publicat números monogràfics un d’ells sobre Mallorca i un altre sobre les converses poètiques de Formentor, 1960 dedicats a artistes i escriptors Joan Miró, Gaudí, Picasso, Tàpies, Llorens Artigas, Carles Riba, entre d’altres