Resultats de la cerca
Es mostren 16139 resultats
Maria Àngels Gardella i Quer
Literatura catalana
Escriptora.
Mestra d’ensenyament secundari, ha destacat en el camp de la literatura infantil i juvenil amb obres com Un armariet, un cofre i un diari 1981, premi Crítica Serra d’Or de literatura infantil i juvenil, 1982, En Gilbert i les línies premi Folch i Torres, 1983, Els ulls del drac 1988, premi nacional de literatura infantil i juvenil, 1991, Les ulleres màgiques 1992, Bèsties petites 1993, El mar i el desig premi Joaquim Ruyra, 1993, La pluja del sud 1996, Si la lluna parlés 1997, El mestre de dibuix 1998, Les ulleres màgiques 1998 i Història d’un arbre 1998
,
Francesc Canals i Vidal
Filosofia
Filòsof.
Fou catedràtic de metafísica a la Universitat de Barcelona entre el 1966 i el 1987, tasca que compatibilitzà amb un intens treball d’apostolat seglar Deixeble de Jaume Bofill, fou després de la seva mort la figura més important de l’escola tomista de Barcelona Els temes més freqüentats a la seva obra són la fonamentació de la metafísica i la interpretació filosoficoteològica de la història Les obres més significatives són Cristianismo y revolución 1957, Para una fundamentación de la Metafísica 1967, Sobre la esencia del conocimiento 1987 i San José en la fe de la Iglesia 2007
Agustí Asensio i Saurí
Disseny i arts gràfiques
Il·lustrador.
De formació autodidacta, començà a treballar als quinze anys collaborant en la pellícula de dibuixos animats El mago de los sueños Posteriorment s’especialitzà en llibres infantils i juvenils, entre els quals destaquen El Gil i el paraigua màgic 1982, El presoner del gegant 1982, Història del pollastre que ponia 1983 i Perduts a la cova 1986 Obtingué nombrosos premis, com ara el Serra d’Or 1983 i 1986, l’Otani Memorial, Japó, 1983, el premi del ministeri de Cultura al millor disseny el 1985 i el premi a la millor illustració de la Generalitat de Catalunya l’any 1988
hun
Història
Poble nòmada, probablement de raça mongòlica, estès en diverses tribus (heftalites, kidarites, etc), que envaí el SE d’Europa vers el 370.
Després de derrrotar els alans, els ostrogots i els visigots, els huns arribaren al Danubi, frontera de l’imperi Romà 376 Des d’aquesta data fins al 431, dividits en hordes, practicaren la doble política de combatre els romans i de servir-los com a mercenaris Unificats els diferents grups per Ruas el 432, gaudiren del període de màxima expansió durant el regnat d'Àtila 434-453 En morir aquest, el regne fou dividit entre els seus fills, i minvà considerablement la seva força temible A la darreria del segle V, els huns, com a poble, desaparegueren gairebé per complet de la història
Josep Quevedo
Historiografia
Cristianisme
Eclesiàstic, historiador i teòleg.
Professà al monestir de jerònims d’El Escorial 1825, d’on fou mestre de cerimònies, professor de grec i segon bibliotecari fou també confessor de Ferran VII Després de l’exclaustració 1835 continuà al servei d’El Escorial, d’on Isabel II el féu primer bibliotecari 1847 Després fou canonge i professor del seminari de Badajoz 1852, arxipreste d’Astorga i ardiaca de València 1867 Traduí del llatí El movimiento de España o sea historia de las Comunidades de Castilla de Juan Maldonado 1840, i és autor de diversos treballs sobre El Escorial 1849-59 i d’un catàleg dels seus manuscrits, inèdit
José María Queipo de Llano y Ruiz de Saraiva
Història
Política
Polític castellà.
Setè comte de Toreno i gran d’Espanya 1838 Participà en l’alçament asturià contra els francesos 1808 i, més tard, fou diputat a les Corts de Cadis Liberal, s’hagué d’exiliar 1814-20 Presidí les corts extraordinàries de 1820-22 Exiliat novament 1822-23, en 1834-35 fou ministre d’hisenda Cap del govern 1835, donà a Mendizábal la cartera d’hisenda, però dimití arran dels alçaments liberals d’aquell any El 1837 fou elegit diputat i el 1840 senador És autor d’una Historia del levantamiento, guerra y revolución de España 1835-37
Jaume Pujiula i Dilmé
Biologia
Biòleg.
Ingressà a la Companyia de Jesús S'especialitzà en biologia a Àustria i Alemanya El 1910 fundà a Tortosa el Laboratori Biològic de l’Ebre i el 1916 fou un dels fundadors de l’Institut Químic de Sarrià Des 1925 al 1928 presidí la Institució Catalana d’Història Natural Fou membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i de la de Ciències Naturals de Madrid Dedicat principalment a la investigació, publicà obres de text, com Citología 1914-18 i Elementos de Embriología 1922-24, sovint reeditades, i estudis com Trayectorias embriológicas 1930 i Problemas biológicos 1941
Francesc Puignau
Arxivística i biblioteconomia
Història del dret
Notari i arxiver.
El 1605 acabà el Llibre de rúbricas de la Real , anàlisi de 192 actes notarials referents a feus, censals, etc, del capítol i comunitat eclesiàstica de la Real de Perpinyà que van del 1368 al 1690 El 1608 inicià l’inventari de l’arxiu del capítol d’Elna i el 1630 l’anàlisi dels documents de la comunitat de Sant Mateu de Perpinyà prop de 700 articles d’un total de 814 foren redactats per ell És conegut principalment, però, pels deu volums inèdits que contenen l’anàlisi de milers de fitxes, font preciosa per a la història del Rosselló
Albert Puig
Historiografia
Historiador.
El 1605 entrà al convent carmelità de Palma, d’on fou cinc anys prior El 1625 entrà a la cartoixa de Valldemossa, passà després a la d’Aracristi i retornà de nou a Valldemossa vers el 1634 Escriví una història d’aquesta cartoixa, que acabà el 1641 Fundació i successiu estat de este real monestir , de la qual Jovellanos féu un extracte Una còpia de l’original fou continuada amb notícies fins el 1810 Féu també un catàleg de monjos, frares i donats des del 1399 i un altre de les professions a la cartoixa del 1399 al 1647, tots dos en llatí
Francisco Pradilla y Ortiz

Autoretrat de Francisco Pradilla
Pintura
Pintor.
Estudià, pensionat des del 1874, a Roma, on pintà Juana la Loca Madrid, Casón del Buen Retiro, quadre d’història patètic i vibrant que li valgué, malgrat no haver-se presentat mai abans a l’Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid, la medalla d’honor del 1878 i un prestigi extraordinari Obtingué també grans premis a París 1878, Viena 1882 i 1892, Munic 1882 i Berlín 1892 El 1882 el Senat li encarregà el gran oli La rendición de Granada Fou director del Museo del Prado 1896-98 i de l’Academia Española de Bellas Artes en Roma