Resultats de la cerca
Es mostren 11468 resultats
travesser
Peça de fusta, de ferro, etc, que va d’un costat a un altre d’un moble, d’una màquina, d’un aparell, d’una eina, etc, travant les peces que van al llarg o de dalt a baix.
barra
Dansa i ball
En una acadèmia de dansa, passamà de fusta fixat horitzontalment al llarg de les parets i a l’alçada de la cintura, que serveix per a recolzar-se durant els primers exercicis i per a mantenir-se en equilibri.
gambeto
Capot llarg fins a mitja cama, sense valona i amb mànigues reals o simulades, que duien els homes a l’hivern els dies de festa i que encara és usat en certs balls i en certes cerimònies oficials arcaiques.
gambaner
Instrument consistent en una bossa cònica de xarxa que té per vorera o boca un cercle metàl·lic subjectat al cap d’un mànec llarg, generalment de fusta, que serveix per a pescar animals petits de la mar, especialment gambes.
nebàlia
Carcinologia
Crustaci malacostraci del superordre dels fil·locàrides, de l’ordre dels leptostracis; té maxíl·lules amb un palp llarg dirigit cap enrere, el vuitè segment abdominal és àpode i els quatre primers parells de pleopodis són bífids i tenen funció natatòria.
És comú a la Mediterrània i a l’Atlàntic
pelaguer plomós
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, de 40 a 80 cm d’alçada, de fulles filiformes, enrotllades i d’inflorescència estreta amb els lemmes proveïts d’una aresta plomosa de 15 a 30 cm de llarg.
Es fa en llocs secs i pedregosos, principalment a les estepes i en terres de clima continental
passionera
Flor i fruit de la passionera
© MC
Botànica
Jardineria
Liana de la família de les passifloràcies, de fins a 8 m de llarg, amb circells, de fulles alternes lobulades, de flors solitàries, oloroses, efímeres, molt vistoses, amb els colors purpuri, blanc i blau, i de fruits en baia.
És originària de l’Amèrica equatorial i és molt comuna en els jardins dels països càlids
traqueomicosi
Fitopatologia
Malaltia vascular de les plantes produïda per fongs fitopatògens que es desenvolupen a l’interior dels vasos conductors de la saba i produeixen llur necrosi; en tallar transversalment les plantes afectades hom observa taques fosques al llarg dels vasos.
Les més importants són les produïdes per Verticillium alboatrum i Vdahliae
becut
becut
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes
, de la família dels caràdrids, de 53 a 59 cm, amb el bec molt llarg i encorbat cap avall, de plomatge bru al damunt i blanc al dessota, i de vol molt potent.
Habita en platges fangoses i estuaris, tot i que freqüenta l’interior en migrar nia en maresmes, prats i dunes D’àmplia distribució centre i nord d’Europa, arriba fins a la Mediterrània Balcans, i els individus no reproductors són localitzats, als Països Catalans, a l’illa de Buda i en altres zones d’aiguamolls
cavaller
Física
Petit fil metàl·lic, en forma de V o U i que pot tenir diversos pesos, que és col·locat al llarg de la part superior del canastró d’una balança de precisió i permet així d’augmentar-ne la sensibilitat.
També és anomenat reiter