Resultats de la cerca

Filla del cardenal Roderic de Borja, després papa Alexandre VI, i de Vannozza Cattanei En les primeres intencions del seu pare, fou destinada a contreure matrimoni amb algun noble valencià Querubí de Centelles, senyor d’Aiora i germà del comte d’Oliva Gaspar de Pròixida, comte d’Aversa Esdevingut pontífex, Roderic de Borja pensà d’utilitzar Lucrècia com a instrument de la política vaticana, i, en la necessitat de reforçar la seva aliança amb la família Sforza, féu que es casés 1493 amb Giovanni Sforza, senyor de Pesaro Noves exigències diplomàtiques aconsellaren Alexandre…

La denominació aparegué al congrés de París 1856, en què Moldàvia i Valàquia foren reintegrades a l’imperi turc, gaudint, però, d’una gran autonomia El 1858 la conferència de París acceptà el nom oficial de Principats Units de Moldàvia i Valàquia El 1859 Alexandre Cuza fou elegit príncep d’ambdós territoris, i al desembre del 1861 la fusió dels dos principats originà el nou estat de Romania

Monjo jerònim de Santa Maria de la Murtra, fou nomenat bisbe de Sogorb 1500-30 Era nebot del cardenal Bartomeu Martí, amic d’Alexandre VI Les discussions amb el duc de Sogorb, Alfons d’Aragó, foren causa que residís habitualment a València, on, durant les Germanies, tingué una actuació més aviat marginal Restaurà i embellí el palau episcopal i la seu de Sogorb, i també l’església d’Albarrasí

Per l’etimologia, originàriament es referia als nebots o als fills reconeguts legalment amb aquest nom, però s’estengué també a d’altres membres de la família El nepotisme tingué especialment importància durant els s XV i XVI l’inicià el papa Pau II 1461-71, fou continuat pel seu successor Sixt IV 1471-84 i arribà al grau més elevat amb el papa català Alexandre VI 1492-1503

Se'n coneixen diverses còpies parcials contemporànies, amb lleugeres variants de redacció, dues de les quals inclouen unes breus relacions de fets esdevinguts entre el 1746 i el 1769 Fou donat a conèixer per Manuel Ros i de Càrcer 1908 i publicat fragmentàriament per diversos autors, sobretot per Alexandre Galí 1954 N'hi ha una còpia manuscrita moderna en 52 volums a l’Institut Municipal d’Història de Barcelona

D’aquesta església es té notícia gràcies a la butlla d’Alexandre III de l’any 1162 que confirmà les propietats de Sant Pere d’Àger, entre les quals l’església de Sant Jaume de Finestres La llegenda diu que hi consta la casa forta o castell de Finestres, que fou seu d’un antic convent titulat de Sant Jaume En aquest lloc potser hi hagué l’església del mateix nom

Es constituí a Figueres l’11 de maig de 1930 amb la voluntat de coordinar les forces federals de l’Alt Empordà Liderada per Josep Puig Pujades i Marià Pujolar, basà el seu programa en la llibertat nacional, la democràcia i el progrés social La Joventut Nacionalista Republicana era presidida per Alexandre Deulofeu El 1931 s’adherí collectivament a Esquerra Republicana de Catalunya ERC El seu portaveu fou Empordà Federal

La seva finalitat era la d’impulsar el progrés de l’art dramàtic a Barcelona En conseqüència, a l’adscripció dels seus membres al Romanticisme liberal, Alexandre Dumas en fou nomenat president honorari perpetu, i els principals càrrecs foren ocupats per M González president, A Fontcuberta i J Llausàs secretaris i M Milà arxiver JM Bover en fou soci corresponent Sembla que l’actuació de la societat no fou gaire llarga

Protonotari apostòlic i governador de Roma, Alexandre VI el nomenà arquebisbe de Reggio de Calàbria 1497 i cardenal 1500 En 1500-08, fou legat a latere davant dels reis d’Hongria on li fou atorgada la diòcesi de Veszprén i de Polònia Fou també home de confiança de Juli II, el qual li concedí l’administració de la diòcesi de Messina 1510 i la legació de Bolonya, on deixà grat record

Convertit en comtat, al segle XIII fou regit pels Comyn, els quals, en lluita contra els Bruce, el perderen aleshores fou concedit ~ 1382 a Alexandre, dit el Llop de Badenoch El regent, duc d’Albany, l’atorgà al seu fill John Stewart, mort sense fills El 1469 fou de nou concedit a James Stewart Passà als seus descendents, i, per successió femenina, als Douglas 1580 i als Erskine 1617