Resultats de la cerca
Es mostren 2839 resultats
cometa Machholz

El cometa Machholz prop de les Plèiades (fotografia presa des d’Oberjoch, Baviera, el 7 de gener de 2005)
Stefan Seip
Astronomia
Cometa descobert per Don Machholz el 27 d’agost de 2004.
El seu màxim apropament a la Terra es produí el 5 de gener de 2005 Assolí una lluminositat màxima corresponent a una magnitud de 4, amb la qual cosa arribà a ésser visible sense necessitat de cap instrument òptic
ducat de Zweibrücken
Història
Territori del Sacre Imperi al cercle de l’alt Rin.
Orginàriament fou un comtat que el 1385 passà al comte Robert I del Palatinat del Rin mort el 1390 Des del 1410 aquest ducat fou regit per una branca dels electors del Palatinat, que del 1681 al 1718 estigué unida personalment al regne de Suècia Des del 1795 fins al 1814 estigué en mans dels francesos, i el 1814 fou incorporat al regne de Baviera
tenorita
Mineralogia i petrografia
Mineral, espècie, òxid de coure (II), amb el 79,9% de coure i el 20,1% d’oxigen; pot contenir impureses de ferro.
Cristallitza en el sistema monoclínic antigament hom el suposava, per error, triclínic Es forma com a producte de sublimació a les laves del Vesuvi més correntment es presenta en estat terrós, semblant al sutge Té una duresa de 3 a 4 i una densitat de 6 Abunda a Katanga, a Tennessee, al llac Superior i a Baviera N'hi ha a Burgos i a Río Tinto
Otó I de Grècia
Història
Rei de Grècia (1832-62).
Fill de Lluís I de Baviera, fou designat per la conferència de Londres 1832 El 1844 atorgà una constitució La seva incapacitat per a encapçalar el moviment nacional i l’enemistat amb la Gran Bretanya, que es negava a abandonar les illes Jòniques, així com l’ajut que prestà a Àustria en la guerra contra França i Sardenya, motivaren una revolta militar, que el destronà
Francesc II de les Dues Sicílies
Història
Darrer rei de les Dues Sicílies (1859-60).
Fill de Ferran II, es mantingué neutral en la guerra austrosarda 1859 El 1860 no pogué impedir que Garibaldi ocupés Sicília i Nàpols Refugiat a Gaeta, hi resistí heroicament, però hagué de capitular i es refugià a Roma 1861 Obligat a anar-se'n el 1870, es traslladà successivament a Baviera, Bèlgica, París i Àustria, on morí sense haver renunciat als seus drets al tron
Johann-Michael Fischer
Arquitectura
Arquitecte.
Autor de nombroses esglésies i nombrosos convents a Baviera sobresurt especialment la d’Ottobeuren 1737-66, coberta amb cúpules sobre petxines, peça bàsica del rococó germànic Malgrat la riquesa de la decoració en estuc i de la complexitat de les plantes, l’estil de les seves obres palesa més serenitat que el d’altres mestres contemporanis, com Kilian Ignaz Dientzenhofer o Johann Balthasar Newmann
Karl Theodor von Dalberg
Història
Baró de Dalberg.
Arquebisbe elector de Magúncia i gran admirador de Napoleó I, fou traslladat a Ratisbona el 1803 Fou primat de Germània 1806, arxicanceller de la Confederació del Rin, president de la Dieta i gran duc de Frankfurt 1810 Cedí Ratisbona a Baviera D’idees illustrades, reformà la justícia i l’administració, suprimí els servents, establí la llibertat religiosa i de treball i protegí diversos artistes
Bregenz
Ciutat
Capital del land de Vorarlberg, Àustria, vora el llac de Constança.
La ciutat baixa Unterstadt , i centre comercial de la població, s’agrupa al peu de l’antiga vila fortificada Oberstadt , l’antiga Brigantium Nucli industrial afavorit per l’increment turístic, és entroncament de ferrocarril Habitada pels celtes i després pels romans, a l’edat mitjana pertangué als comtes de Bregenz i als de Montfort, els quals la cediren als Habsburg l’any 1451 Del 1805 al 1814 formà part de Baviera
Domenico Quaglio
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor, gravador i litògraf alemany.
Fou pintor de la cort de Maximilià de Baviera i membre de l’Acadèmia de Munic i de Berlín Pintà amb preferència arquitectures, sobretot de Munic i de diferents indrets dels Països Baixos, Anglaterra, França i Itàlia, algunes de les quals reproduí en gravat i d’altres en litografia Cal destacar Ruïna al costat del mar, Catedral d’Orvieto, Vella abadia de Rouen i Carrer de la Residència
Enric IV
Història
Emperador romanogermànic (1056-1105), rei de Germània (1053) i d’Itàlia (1081).
Succeí el seu pare Enric III sota la regència de la seva mare, Agnès de Poitiers, i dels bisbes Annon de Colònia i Adalbert de Bremen, la qual cosa facilità a la Santa Seu l’oportunitat d’organitzar el collegi cardenalici que s’havia d’encarregar de les eleccions pontifícies Ja major d’edat 1066, es trobà amb la independència de fet dels ducats de Baviera i Saxònia, però aconseguí de sotmetre Polònia a vassallatge i dominà els saxons 1075 Durant tot el seu regnat s’enfrontà amb la política del papa Gregori VII, el qual condemnà la simonia 1075, i es plantejà el problema de les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina