Resultats de la cerca

Fou després governador dels territoris annexats del Transvaal i d’Orange 1902-05 Tornà a Anglaterra, i és considerat com el pare del Commonwealth modern El 1916 formà part del ministeri de guerra de Lloyd George, i fou ministre de la guerra el 1918

Des del 1868 collaborà amb George Lawrence a Barcelona i comarca Després, intentà d’estendre el testimoniatge evangèlic a Alacant i a Cartagena Del 1890 al 1935 dirigí la revista El Evangelista , fundada per Henrik Lund En esclatar la guerra civil retornà al seu país

Emissari del llac Sussex, al llarg del seu curs forma nombrosos llacs, d’entre els quals destaquen el Pelly, el Garry i el Macdougall, i desemboca a l’oceà Àrtic pel Chantrey Inlet Anomenat abans Great Fish , el nom fou canviat en honor de George Back

Isaac Cruikshank Edimburg ~1756 — Londres 1810 s’establí a Londres i es dedicà a la caricatura política El seu fill George Cruikshank Londres 1792 — 1878 satiritzà, amb els seus dibuixos humorístics, la societat anglesa de l’època Collaborà en periòdics illustrats i publicà diverses colleccions de dibuixos

Com a capità de voluntaris a la flota anglesa de l’almirall George Rooke, participà en l’atac i la presa de Gibraltar agost del 1704 Morí defensant la plaça durant el setge que, sense èxit, l’exèrcit borbònic del marquès de Villadarias posà a Gibraltar

Es graduà en ciències polítiques el 1966 per la Universitat de Wyoming Membre del partit republicà, començà la carrera política en l’administració Nixon el 1969, i continuà en la de Gerald Ford Del 1978 al 1989 fou diputat republicà a la Cambra de Representants per Wyoming Del 1989 al 1993 fou secretari de defensa del govern de George Herbert Bush i dirigí l’atac dels EUA contra Saddam Ḥusayn amb motiu de la invasió de Kuwait 1991 Durant l’administració demòcrata de Bill Clinton 1993-2000 fou president de l’empresa energètica Halliburton 1995 L’any 2000 retornà a la política en ser nomenat…

Amant de George Sand, escriví amb ella la novella Rose et Blanche 1831, que aparegué amb el nom de Jules Sand A partir de la ruptura sentimental 1832 publicà nombroses obres, entre les quals Mademoiselle de La Seiglière 1848, Sacs et parchemins 1851, La roche aux mouettes 1871, etc

Format en el cercle de seguidors de Stefan George, la seva poesia, d’un llenguatge molt estilitzat, gira entorn del passat nacional Der Rhein ‘El Rin’, 1922, Das Nornenbuch ‘El llibre de les parques’, 1925, Gedichte und Sprüche ‘Poemes i proverbis’, 1951 És autor també de l’assaig Nietzsche 1918

Estudiós de la flora fòssil de l’Oligocè de la Segarra, collaborà amb Josep Ramon Bataller i George Depape, als quals facilità els materials per a la publicació Flore oligocène de Cervera Catalogne 1950, i amb altres especialistes, principalment francesos Publicà nombroses notes amb noves aportacions a aquesta flora, sovint en revistes comarcals

El primer període notable correspon als anys 1607-1820 i té per marc Nova Anglaterra, Pennsilvània i Califòrnia del Sud A Nova Anglaterra foren conreats especialment els himnes i el cant mètric dels salms A partir del 1820 actuaren Anton PhHeinrich 1781-1861, William Fry 1813-64 i George FBristow 1825-83, considerats com els precursors de la música nord-americana autònoma, i especialment Stephen Forster 1826-64, autor de cançons de qualitat i d’àmplia difusió Amb John Knowles Paine 1839-1905 i George Whitefield Chadwick 1854-1931 s’inicià la llarga sèrie de…