Resultats de la cerca
Es mostren 6454 resultats
Palma
Vista de la ciutat de Palma
© B. Llebaria
Municipi
Municipi de Mallorca, a l’extrem del raiguer de la serra de Tramuntana, a la plana estesa entre la serra de na Burguesa, a l’W, i sa Marina de Llucmajor, a l’E, que limita al S la costa més resguardada de la badia de Palma.
La ciutat fou anomenada Madīna Mayūrqa durant l’època islàmica, nom traduït després de la conquesta catalana pel de ciutat de Mallorques o simplement Mallorques o Mallorca l fet de no haver-hi en tota l’illa cap altra ciutat fins el 1523 que ho esdevingué Alcúdia afavorí l’ús de l’apellatiu ciutat per a referir-s’hi en l’ús llibresc hom recorregué a l’expressió ciutat principal a partir del 1523, apellatiu que esdevingué nom propi en l’ús popular en època moderna i fins els nostres dies Simultàniament i mentre vigí el dit nom de Mallorca referit a la capital, hom desfeia l’ambivalència d’…
Alfons IV de Catalunya

Alfons el Magnànim, retrat de Juan de Juanes
© Fototeca.cat
Història
Rei de Catalunya-Aragó (1416-58) i de Nàpols (1442-58).
Fill primogènit de Ferran I de Catalunya-Aragó i d’ Elionor d’Alburquerque Quan vingué a Catalunya tenia divuit anys Ja era, doncs, format en part en cenyir la corona, però no era tan estranger com el seu pare Cordialment, era també un altre home, i per ell foren reparades algunes de les arbitrarietats comeses pel seu pare amb les dames del casal d’Urgell i fins i tot amb Jaume el Dissortat El rei Ferran, en canvi, ja havia deixat traçada la política general dels reialmes, que seria prosseguida pels seus fills El 1415 feu casar Alfons amb la seva cosina Maria de Castella Hi havia, però,…
Nicolau Montanyans i Berard
Història
Inquisidor de Mallorca (1541-65).
El 1506 era ja rector de Manacor, i el 1510 canonge de la seu de Mallorca És interessant la correspondència que rebé del lullista Nicolau de Pacs des de Valladolid, segons la qual intentà de fundar a la ciutat de Mallorca un collegi de jesuïtes, i dels juristes Pere i Nicolau Malferit Escriví diverses obres, perdudes, segons les cartes del cardenal Jaume del Pozzo al seu germà Jaume
Antoni de Galiana
Cristianisme
Bisbe de Mallorca (1363-75).
Canonge degà de la seu fou el primer prelat mallorquí que regí la seu de Mallorca Impulsà les obres de la catedral, on és enterrat
Julià Ballester
Cartografia
Cartògraf, paborde de la catedral de Mallorca.
Estudià teologia i lleis Secretari d’Antoni Despuig, l’acompanyà quan aquest era auditor a Roma, i després quan fou nomenat arquebisbe de Sevilla Deixà inèdita una descripció de la catedral de Sevilla i una notícia històrica i genealògica de la casa Despuig Ram de Montoro Però la seva obra més coneguda és el mapa de l’illa de Mallorca, gravat per Josep Montaner el 1785 i patrocinat pel futur cardenal Despuig, el qual hi afegí una notícia històrica sobre els pobles de Mallorca
Pere Cima
Cristianisme
Religiós franciscà; bisbe d’Elna (1371-77) i de Mallorca (1378-90) i confessor de Pere III de Catalunya-Aragó.
A Elna aconseguí una butlla de Gregori XI que posà fi als litigis nascuts entre el seu antecessor Pere de Planella i els cònsols de Perpinyà Traslladat a Mallorca, a l’inici del Cisma d’Occident, reconegué l’autoritat pontifícia de Climent VII a les corts del 1381 El 1385 celebrà un sínode
Pere Antoni Matheu i Mulet
Cristianisme
Canonge de la seu de Mallorca.
És autor de Monografía histórica de Nuestra Señora de la Salud 1931, Cristianismo e islamismo 1934, Iconografía mariana 1955 i Guías de la seo de Mallorca Palma de Mallorca monumental 1958, entre altres
Pere Joan Campins i Barceló

Pere Joan Campins i Barceló
© Fototeca.cat
Cristianisme
Bisbe de Mallorca (1898-1915).
Fou ordenat el 1882 i es llicencià en teologia i en dret canònic a Toledo 1885-86 Essent rector de Porreres dugué a terme la restauració del santuari de Monti-Sion Fou canonge magistral de la seu de Mallorca 1893-98, catedràtic al seminari i vicari capitular a la mort del bisbe Cervera 1897, i el 1898 fou nomenat bisbe de Mallorca a instàncies del clergat de la diòcesi Tingué com a vicari general Antoni M Alcover Del punt de vista religiós destaquen les seves pastorals, la reforma del pla d’estudis del seminari i la introducció dels nous corrents litúrgics i la…
Joan Gomis
Història del dret
Notari públic de la ciutat de Mallorca, fill del poeta i notari Pere Gomis (que guanyà el primer premi en el certamen poètic celebrat a València el 1511).
És autor de la interessant relació o Llibre de la benaventurada vinguda de l’emperador, rei don Carlos, en la seva ciutat de Mallorca 1542
Agnès de Pacs
Filosofia
Història
Fundadora d’una càtedra lul·liana a Mallorca.
Vídua del ciutadà de Mallorca Nicolau de Quint, el 1481 instituí a la catedral de Mallorca l’ensenyament públic del lullisme amb un benefici de cent lliures anuals i designà com a primer titular Pere Daguí En un codicil del 1485 nomenà el seu nebot Esperandéu Espanyol, canonge de la seu, com a marmessor per a tenir cura del proveïment de l’esmentada càtedra
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina