Resultats de la cerca
Es mostren 1765 resultats
plans de Cabestany
Pla
Pla dels municipis de Llorac (Conca de Barberà) i Montoliu de Segarra (Segarra).
boc
Mastologia
Mascle de la cabra.
El boc és considerat popularment, juntament amb el gall, com un dels animals dotats de més força genèsica A les terres bladeres del Solsonès i de la Segarra té un paper simbòlic en les cerimònies de l’acabament de la sega Als pobles de la riba de la Mediterrània ha estat identificat tradicionalment amb l’encarnació del dimoni
Pinell de Solsonès

L’església parroquial de Sant Miquel de Pinell de Solsonès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Solsonès, al límit amb l’Alt Urgell, la Noguera i la Segarra.
Situació i presentació S’estén a l’extrem de ponent de la comarca en contacte amb Castellar de la Ribera al N, amb Olius a llevant i amb Llobera al SE, i entronca amb la Segarra a migdia Sanaüja, i amb la Noguera Vilanova de l’Aguda i l’Alt Urgell Bassella a ponent Forma un planell inclinat de NE serra de Torregassa al SW, d’uns 900 a 500 m d’altitud vers el Segre, solcat per una sèrie de torrents riu de Madrona, riera de Sanaüja amb el seu afluent la riera de Sallent, etc, tributaris del Segre bé directament bé a través del Llobregós El terme, de poblament disseminat, comprèn…
pubilla
Dret civil català
Dona instituïda hereva, generalment per part d’algun ascendent, en el qual cas se solia reservar tot el patrimoni com a bé parafernal, que era administrat per ella.
En cas de contreure matrimoni amb persona que no gaudia de la condició d’hereu, aquest acostumava a aportar determinats béns en concepte d’aixovar, com un dot aportat pel marit, a favor del qual la pubilla solia prometre-li en determinades comarques, com l’Urgell i la Segarra, la soldada, que generalment sols es pagava els deu primers anys de matrimoni
la Soledat
Advocació mariana que recorda el dolor i la solitud de Maria després de la mort del seu fill Jesús.
És una devoció que s’estengué molt al s XVI, com ho revela l’abundància de poblacions, esglésies i fins rius que tenen aquest nom a totes les repúbliques d’Hispanoamèrica Als Països Catalans hi ha diverses capelles i esglésies, com la de Selvanera Segarra, la de Montserrat Bages, la d’Igualada Anoia i l’església i barriada de la Soledat de Foraporta, a Palma Mallorca
música de Cervera
Música
Música desenvolupada a Cervera (Segarra).
La ciutat té l’origen en una fortificació, probablement islàmica, documentada per primera vegada el 1026 Fonts històriques semblen apuntar que hi nasqué el trobador Guillem de Cervera a 1259 - d 1285, anomenat també Cerverí de Girona, actiu a les corts del vescomte Ramon Folc de Cardona i dels reis Jaume I i Pere II Fou un dels darrers trobadors, i la seva obra és plena de referències a fets històrics de l’època Molt imitat per poetes catalans posteriors, la producció que se’n conserva és la més extensa de tota la literatura trobadoresca Cervera visqué una etapa de creixement entre el segle…
Tancament d'ACC Spain a Cervera
La filial d'una multinacional italiana de compressors, ACC Spain, amb seu a Cervera, tanca les portes i deixa 140 persones a l'atur L'empresa situada a les naus de la també deslocalitzada empresa de components per a l'automòbil Lear, l'any 2003, havia rebut importants incentius i ajudes per a establir-se a la capital de la Segarra i recollocar gran part dels aturats provinents de Lear
Francesc Olives
Pintura
Pintor.
Fill, potser, del Francesc Olives de Tarragona que feu el retaule de la Mare de Déu de la Bovera a Guimerà 1481, Museu Episcopal de Vic Ajudant del gotitzant Jaume Segarra a Reus 1517, n'era soci el 1527 Feu companyia poc després amb el seu sogre Joan Albiols i amb Pere Homdedeu Hom li atribueix l’interessant retaule dels Sants Metges de Vallmoll ~1550, Museu Diocesà de Tarragona
canal d’Urgell
Panoràmica del canal d’Urgell al seu pas pel terme d’Agramunt
© Arxiu Fototeca.cat
Canal que rega terres de l’Urgell, la Noguera, el Segrià i les Garrigues, sector de la Depressió Central comprès entre el Segre i els primers altiplans de la Segarra.
La necessitat de regar la Catalunya àrida de ponent, que en anyades bones gairebé abastava de blat la Catalunya humida, era sentida de segles, i en temps de Carles I hom ja parlava d’obrir-hi un canal L’expansió dels regatges al s XVIII semblava que n'indicava el moment propici, però els perceptors de delmes, els ramaders i els bladers segarrencs, que no se'n podrien beneficiar, aconseguiren paralitzar la construcció del canal fins el 1853, que una empresa barcelonina, Girona, Clavé i Companyia, aconseguí una concessió per 99 anys a partir de l’acabament dels treballs i fundà la…
Desplegament dels Mossos d’Esquadra a cinc comarques
Amb la inauguració de la caserna de la Seu d’Urgell es posa en marxa de manera oficial el desplegament dels Mossos d’Esquadra per les comarques de l’Alt Urgell, el Berguedà, el Solsonès, la Segarra i l’Urgell Els 431 mossos desplegats en aquestes comarques assumiran les tasques de seguretat ciutadana i ordre públic, i a partir del mes de maig del 1999 també seran els responsables de les competències de trànsit
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina