Resultats de la cerca
Es mostren 11359 resultats
Cotxinxina
Geografia històrica
País de l’Àsia del sud-est, que forma part del Vietnam.
Situat entre el golf de Tailàndia i la mar de la Xina Meridional, comprèn essencialment el delta del Mekong És una plana alluvial que s’allarga al sud en la península de Quan Long El conreu principal es el de l’arròs, extensiu uns altres conreus són el del pebrer, fruites seques, sucre, te, tabac, cafè, cotó i cautxú La pesca és un recurs important La població és, en la major part, annamita, i la resta, xinesa i cambodjana Les ciutats principals són Hi Chi Minh l’antiga Saigon, Long Xuyên, My Tho i Can Tho Originàriament possessió de l’imperi khmer actual Cambodja, la Cotxinxina fou…
Benissoda

Benissoda
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, al sud-oest de la comarca, al límit amb el Comtat.
El sector sud del terme és accidentat per la serra d’Agullent El riu de Baladrar i el barranc de Benissoda drenen el terme, i un petit pantà regula el regatge local A la part de la serra d’Agullent hi ha pinedes i matollars Hom conrea 46 ha de regadiu, que produeix principalment cereals i hortalisses, arbres fruiters i conreus associats Al secà, que s’estén per les feixes esglaonades, hi ha sobretot oliveres, garrofers i vinya, a més de cereals i llegums El 83% de la terra conreada és explotat pels propietaris, la resta per parcers La població es doblà al llarg del s XVIII, i…
el Corronco de Durro
Cim
Cim (2 543 m alt.) de la serra que separa les valls de Boí, al nord, i de Viu, al sud (Alta Ribagorça).
Domina per l’est l’estret de les Cabanasses, a la Noguera de Tor, límit tradicional de la vall de Boí, pel nord la vall i el poble de Durro, i pel sud la vall de Peranera A l’est, el coll de Comaportell l’uneix al massís format pels pics i el port d’Erta i la pica de Cerbi Als seus costers s’assenten els pobles i els llogarets de Saraís, Iran, Irgo, Igüerri, Gotarta, Raons, Casòs, Esperan, Erillcastell i Malpàs
Orange
Divisió administrativa
Província de Sud-àfrica, delimitada pel riu Orange al S, pel Vaal i la província de Gauteng al N i per Lesotho a l’E.
La capital és Bloemfontein És constituïda per una gran plana inclinada de l’E 1 500 a 2 000 m a l’W 800 a 1 200 m La recorren nombrosos afluents de l’Orange i del Vaal La població és predominantment bantú L’agricultura té com a conreus principals els cereals La ramaderia bestiar boví i oví és molt important Destacats jaciments d’or a Odendaalsrus, al NW, i de diamants al SW, a la regió de Kroonstad a la vall del Vaal és molt notable l’explotació de les mines d’hulla de la regió de Parys i de Vereeniging La indústria, poc desenvolupada, es concentra a la capital i als centres del nord…
san
Etnologia
Individu d’un poble de l’Àfrica sud-occidental de la raça khoisànida, que constitueix l’element més primitiu de la regió.
Eren difosos probablement, en èpoques anteriors, per tot el sud d’Àfrica actualment resten reduïts a un petit nombre d’individus arraconats —per l’extensió successiva dels khoikhois i dels bòers— a les zones més inhospitalàries, principalment a l’àrea compresa entre els aiguamolls del riu Okavango i del llac Ngami, i de les terres àrides del Kaukauveld i de l’Omaheke, i, amb menys importància, per altres zones del Kalahari i al Namib Són, en total, uns 50 000 individus 1960, dels quals 30 000 a Botswana i 20 000 a l’Àfrica del Sud-oest Alguns grups de sans sotmesos a d’altres pobles…
araucària
araucària (Araucaria araucana)
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de grans arbres resinosos, de la família de les araucariàcies, de branques verticil·lades, verdes tot l’any, originaris d’Amèrica del Sud i d’Oceania.
Hom n'obté fusta de bona qualitat A araucana viu a Xile, i A angustifolia forma grans boscs al sud del Brasil i a l’Argentina A excelsa , originària de les illes Norfolk, és conreada al litoral mediterrani com a ornamental A imbricata , també força conreada, és resistent al fred, i produeix llavors comestibles
Sant Quirc de Durro

Sant Quirc de Durro
© Fototeca.cat
Església
Església romànica de la vila de Durro (la Vall de Boí), situada dalt d’un serrat a la riba esquerra del riu de Durro, a la banda sud-oest de la població.
És un edifici molt senzill, d’una sola nau capçada per un absis semicircular situat a l’est La porta d’accés, d’un sol arc de mig punt i sense ornamentació, s’obre al mur sud Tant al mur sud com al nord són visibles dos tipus de carreus els superiors, més irregulars i barroers, es corresponen amb un sobrealçament de la nau fet amb posterioritat a l’obra original El mur oest engloba el campanar de cadireta, de factura posterior a l’obra originària, constituït per dues obertures actualment tapiades A l’interior podem veure la nau coberta amb volta de canó una mica apuntada,…
Pretòria
Ciutat
Ciutat de la província de Gauteng, al Transvaal, i capital administrativa de la república i seu del govern de la República de Sud-àfrica.
Situada a la vora del riu Apies, a la rodalia hi ha jaciments de diamants i de ferro Ha experimentat un gran creixement industrial hi ha el complex siderúrgic més gran del país Altres indústries mecànica, de maquinària, química i del ciment Important nus de comunicacions Centre d’ensenyament superior Universitat de Sud-àfrica, fundada el 1873, i Universitat de Pretòria, del 1908 El 26 de maig de 2005 s’aprovà la proposta de canvi de nom de Pretòria pel de Tshwane, tot i que l’any 2019 el canvi encara no s’havia oficialitzat
Cornualla
Península
Península al sud-oest d’Anglaterra, habitada fins el segle XIX per un poble clarament diferenciat.
Constituïda per petits turons Bodmin Moor, 425 m alt i costes retallades, la península s’endinsa a l’oceà fins a formar l’arxipèlag de Scilly L’economia tradicional es basava en l’agricultura i la ramaderia, la mineria de l’estany i la pesca, però actualment la principal font d’ingressos és el turisme Badmin i Truro són les ciutats més importants La història de Cornualla fou la mateixa que la de Galles i la de tota la branca britànica fins al segle VI, que s’iniciaren les invasions anglosaxones Fou l’últim reducte dels celtes al sud de l’illa, puix que els anglosaxons no la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina