Resultats de la cerca

Es llicencià a la Universitat de Berkeley, es doctorà a la Universitat de Harvard i acabà els estudis de postgrau a l’Institut Tecnològic de Massachusetts MIT És professor de genètica de la Harvard Medical School, a Boston  Guanyà el premi Nobel de medicina 2024, compartit amb  Victor Ambros , pels seus descobriments sobre el micro-RNA, unes diminutes molècules d’ARN que tenen un paper essencial en la regulació dels gens 

Permet de calcular el valor per a qualsevol argument sabent el corresponent a un o diversos arguments més petits Un algoritme recursiu es diferencia d’un d' iteratiu perquè en aquest es completa cada fase del procés abans de començar la següent, mentre que cada fase d’un procés recursiu conté totes les fases següents de manera que no s’acaba la primera fins que no s’han completat totes les altres

S’inicià al Club Esportiu de Molins de Rei Jugava de lateral esquerra, i durant la dècada de 1980 fou una de les jugadores més importants del València, equip amb el qual guanyà una Copa de la Reina i una Supercopa Posteriorment jugà al Castelldefels i acabà la seva trajectòria al CE Molins el 2006, equip que començà a entrenar a partir del 2010 Jugà nou partits oficials amb la selecció espanyola

Després d’haver jugat al Haarlem, el Fortuna Sittard i el Roda holandesos, fitxà pel FC Barcelona la temporada 1997-98 En tres temporades disputà 145 partits i fou dues vegades campió de la Lliga 1998, 1999, una de la Copa 1998 i una de la Supercopa d’Europa 1998 Després tornà al Fortuna Sittard, on acabà la seva carrera Posteriorment fou entrenador de porters de la selecció holandesa i del Groningen

Format al Club Natació Sabadell, on jugà 14 temporades en la màxima categoria, acabà la seva carrera al CW Autònoma de Bellaterra En el seu palmarès destaca la Copa del Rei 1998 aconseguida amb el Sabadell Disputà 13 partits amb la selecció espanyola Forma part de la junta directiva de la Federació Espanyola de Natació, del Comitè de Waterpolo de la Federació Catalana de Natació i dirigeix l’àrea de waterpolo del CN Sabadell

Començà a boxejar el 1953 a la Sindical de Educación y Descanso del Frente de Juventudes de Reus, on s’havia traslladat amb la família, i a continuació al Boxing Club Reus Fou campió de Catalunya d’aficionats del pes mosca 1957 Passà al professionalisme el 1959 i es proclamà campió català del pes gall 1963, 1965 Acabà la carrera al Reus Deportiu, club on posteriorment fou el darrer president de la secció de boxa

Formà part de la plantilla del FC Barcelona que la temporada 1949-50 pujà a la màxima categoria després de guanyar el Campionat de Catalunya i d’Espanya de segona divisió Després jugà al Creu Roja 1951-52, 1953-55, a l’Apolo 1952-53 i l’Arrahona de Sabadell 1955-59, amb el qual fou campió d’Espanya el darrer any Acabà la seva carrera a l’Hispano Olivetti de Barcelona, a segona divisió

Començà el 1940 jugant com a defensa a la Unió Esportiva Lleida Passà pel Girona i el Mallorca, i la temporada 1946-47 fitxà per l’Alcoià, amb el qual debutà a primera divisió la temporada següent, en què jugà 23 partits Després passà al Valladolid i el Múrcia, també a primera divisió, i al Cartagena, el Lleida 1952-53 i el Constància d’Inca, on acabà la seva carrera el 1957

Migcampista, començà en la categoria regional fins que la temporada 1943-44 fitxà per l’Alcoià 1945-50, amb el qual debutà a primera divisió Fou traspassat al Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona, on jugà durant sis temporades 1950-56, i després, dues més al Real Gijón 1956-58 Jugà un total de 163 partits i marcà 12 gols Acabà a l’Ontinyent 1958-59, a segona divisió, i posteriorment en fou entrenador