Resultats de la cerca
Es mostren 9502 resultats
solifluxió
Geomorfologia
Hidrografia
Moviment de descens, en un vessant, d’una massa de terreny que ha estat reblanit per l’aigua.
L’augment de la quantitat d’aigua que ho fa possible pot ésser degut al desglaç, fenomen característic de les zones periglacials gelifluxió , a la pluja, o a la fusió de les neus Si l’aigua continguda no supera uns certs límits límit de plasticitat, el moviment té unes característiques menys acusades en cas contrari, hi ha formació d’una colada de fang, així com d’una anfractuositat o amfiteatre en el lloc del despreniment Les colades de solifluxió poden tenir en certs casos efectes importants taponament d’una vall originant un llac més o menys durador, desplaçament del curs d’un riu, etc
regel
Física
Geologia
Formació de gel a partir de l’aigua líquida, prèviament fosa per compressió, quan disminueix novament la pressió sobre el sistema.
És un fenomen característic dels pocs materials que, com l’aigua, tenen una densitat més gran a l’estat líquid que al sòlid, i és el responsable de bona part de l’acció erosiva de l’aigua damunt les roques
zona d’oscil·lació
Ecologia
Zona marina on domina el moviment bidireccional de l’aigua segons un eix vertical.
Aquest moviment oscillant, de vaivé, decreix a mesura que augmenta la fondària La zona d’oscillació es troba per sota de la capa d’aigua en la qual l’hidrodinamisme és totalment turbulent, a causa del trencament de les onades, i no hi ha cap direcció predominant de circulació
poiquilohidre | poiquilohidra
Ecologia
Dit de l’organisme amb adaptacions que li faciliten la supervivència en un medi en què la disponibilitat d’aigua és massa fluctuant per a garantir el manteniment d’una columna contínua d’aigua des del sòl.
Els representants d’aquests organismes són principalment algues, briòfits, líquens i algunes falgueres i fanerògames Les plantes poiquilohidres absorbeixen aigua a través de l’epidermis de les fulles Si la humitat atmosfèrica és elevada, poden absorbir aigua, les cèllules s’hidraten i poden activar els processos de la fotosíntesi L’adaptació d’aquests organismes és possible gràcies a algunes característiques anatòmiques i fisiològiques tenen cèllules petites i gairebé sense vacúols el seu protoplasma pot resistir, reduint al mínim l’activitat vital, llargs períodes de deshidratació, de manera…
respirador de superfície
Esport
Pesca
Tub de material plàstic o metàl·lic que permet la respiració de qui el porta quan té el cap sota l’aigua.
Va proveït, en un dels seus extrems, d’una peça que permet d’aplicar-lo fàcilment i còmodament a la boca, i a l’altre extrem, que és mantingut generalment fora de l’aigua, pot tenir una boia que impedeixi l’entrada d’aigua en el cas que resti per sota d’aquesta
llac

Llac
© Fototeca.cat-Corel
Hidrografia
Acumulació d’aigua, d’alguna extensió, situada en una depressió a l’interior dels continents.
Hom calcula l’extensió total de tots els llacs actualment existents en uns 2,5 milions de km 2 , que suposen un 2% de la superfície total de la Terra Malgrat llur escassa extensió, els llacs han adquirit recentment una gran importància, entre altres raons per llur interès ecològic En aquest sentit s’ha desenvolupat, parallelament a la limnologia, una nova ciència, l’aqüicultura, molt desenvolupada al Japó, on hom obté, amb els seus principis, elevats rendiments en la producció de peixos, mariscs i algues La cria de peixos en llacs, badines i pantans naturals o artificials és important en…
trompa
Química
Aparell que serveix per a practicar el buit en un sistema tancat per mitjà d’un fluid, generalment aigua o mercuri.
La trompa d’aigua consisteix en un tub amb una desviació en T, just sobre el qual hi ha una peça en forma d’embut que dificulta el pas de l’aigua, amb la qual cosa, i per l’efecte Venturi, l’aire del sistema és aspirat cap a l’exterior a través de la desviació
hidròxid de bari
Química
Sòlid blanc que es forma per reacció de l’òxid de bari amb l’aigua.
Dèbilment soluble en aigua, tot i que és l’hidròxid més soluble dels metalls alcalinoterris Les seves solucions tenen un marcat caràcter alcalí i hom les empra en l’anàlisi química quan vol disposar d’una base forta exempta de carbonat
beguda carbònica
Dietètica
Alimentació
Beguda no alcohòlica preparada amb aigua potable saturada d’anhídrid carbònic.
A la fi del s XVIII aparegueren a Europa les primeres begudes carbòniques com un intent d’imitar les aigües minerals naturals i actualment l’ús s’ha estès arreu del món Són aliments fruïtius que hom consumeix sols o com a diluents de begudes més fortes Els ingredients habituals d’aquestes begudes són l' aigua potable, de baixa alcalinitat, amb pocs sòlids totals o pràcticament exempta de ferro i de manganès anhídrid carbònic , de gran puresa i exempt d’olors edulcorants , el principal dels quals és el sucre, mentre que en especialitats econòmiques és emprada la sacarina, i en les…
albumen
Zoologia
Solució proteica rica en aigua que envolta el rovell de l’ou dels rèptils i dels ocells.
Representa una reserva d’aigua per a l’embrió
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina