Resultats de la cerca

Terratinent d’ideologia demòcrata, fou una figura destacada del règim amadeuista a Lleida Fou elegit diputat per Lleida 8 de març del 1871, senador 7 de maig del 1872, i dues vegades més diputat per Lleida 21 d’agost de 1881 i 1 de febrer de 1891 El rei Amadeu I el creà comte de Torregrossa el 2 d’octubre de 1871 El seu germà, Casimir Nuet i Minguell Torregrossa, 7 de febrer de 1834 - Barcelona, 2 de febrer de 1893 de mentalitat progressista, fou alcalde de Lleida 1869, president de la diputació de Lleida 1874 i governador civil de Terol 1874 i de Zamora 1874

El títol passà als Castilla, marquesos de la Granja, i als O'Neill 1847

Vida i obra Fou bibliotecari municipal de Valls des del 1918 Fundà els setmanaris La Actualidad , El Distrito i, el 1905, La Crónica de Valls En aquest últim, hi publicà més d’un centenar d’articles sobre la història de la seva vila, sovint amb els pseudònims Patrici de Valls i Marc Pons Fou diputat provincial i alcalde de Valls 1906-09 El seu germà Eduard realitzà algunes collaboracions històriques a la revista Cultura de Valls 1933-55 amb el pseudònim d’ Eco El seu fons personal es conserva a l’Arxiu Comarcal de Valls fons Impremta Castells Lectures MARTINELL, C L’Indaleci…

Membre de la petita noblesa illicitana, alcalde de la ciutat i diputat provincial, collaborà en diversos periòdics, com ara “El Bou” i “El Eco Liberal” Impulsà la construcció del primer teatre públic de la ciutat i fou l’iniciador del teatre modern valencià a Elx, amb l’estrena dels primers sainets costumistes locals, Pepeta l’espardenyera, o La sal de les tancadores 1874, Buscar la parpalla 1879 i Ramona, o Una perla en el campo 1887 És autor també d’obres en castellà, com Un brazalete de pelo 1888 i La condesa del Prado 1890, i de composicions poètiques de tipus circumstancial…

Fundat el 1932, després de la Guerra Civil fou refundat per l’alcalde Joan Noguera Sala, que n’assumí la presidència entre el 1950 i el 1972 Durant els primers anys actuà com a delegació del Tiro Nacional de España a Berga i aconseguí quatre anys seguits el Trofeu Sant Jordi Fou constituït oficialment l’any 1972 i Joan Balaguer Truy n’assumí la presidència fins el 2001 Participa en els campionats d’Espanya i de Catalunya Destacà Rafael Garcia Requena, campió d’Espanya 1975-80 El 1980 es construí el camp de tir al costat de la riera de Metge i el 2007 s’inauguraren les noves…

La Diputació de Girona aprova per unanimitat retirar els títols honorífics a Franco i a sis alts càrrecs de la dictadura, com l’almirall Carrero Blanco, que encara eren vigents El dia 27 el plenari de l’Ajuntament de Tarragona acorda retirar el títol d’alcalde honorari i perpetu de la ciutat al dictador, en una moció presentada per ERC que rep el suport de tots els partits El 30 de juny la Diputació de Barcelona aprova la retirada dels honors a Franco també per unanimitat La Diputació de Lleida ja va aprovar la revocació d’aquests honors el 2008 a proposta de la CUP, en la qual…

El Tribunal Suprem revoca la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya TSJC del març de 2016 sobre Aigües de Barcelona i manté la societat mixta de majoria privada formada per Agbar i Criteria-Caixa i l'Àrea Metropolitana de Barcelona Aquesta composició de l’empresa subministradora d’aigua a Barcelona i una vintena de municipis metropolitans va ser validada durant l’etapa de Xavier Trias com a alcalde de Barcelona En accedir al càrrec, la nova alcaldessa Ada Colau va portar la concessió als Tribunals amb l’objectiu de municipalitzar el servei El 20 de febrer de…

Llicenciat en dret per la Universitat de València, del 1993 al 1995 hi representà els estudiants al claustre i a la junta de govern Afiliat al Partit Socialista del País Valencià el 1994, el 1995 fou designat regidor de Joventut de l’Ajuntament d’Alaquàs Després de les eleccions municipals de 1999, en què el PSPV guanyà per majoria absoluta, fou nomenat alcalde d’Alaquàs, càrrec que revalidà el 2003 i el 2007 també per majoria absoluta, i que compatibilitzà amb el de secretari executiu del PSPV i el de president de la comissió d’Afers Europeus de la Federació Valenciana de…

Milità en el partit progressista El 1835 fou alcalde major de Barcelona, juntament amb Pascual Madoz El 1841 fou elegit diputat a corts, i el 1843 fou ministre de governació en el govern progressista d’Olózaga Malgrat la seva filiació política, acceptà la cartera de finances del 19 de setembre de 1853 al 18 de juliol de 1854 en el govern moderat de José Luis Sartorius La ruïna de l’erari l’impulsà a decretar el cobrament anticipat d’un semestre de contribució, fet que provocà un gran descontentament i contribuí a l’alçament popular del 1854, durant el qual el govern hagué de…

Llicenciat en ciències econòmiques, l’any 1961 inicià la seva activitat política com a responsable de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya El 1974 ingressà a Convergència Socialista de Catalunya i posteriorment participà en la constitució 1978 del Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE Ha estat conseller de la Generalitat de Catalunya 1979-80, diputat al Parlament de Catalunya 1980-2001, primer tinent d’alcalde de Barcelona 1987-95, senador 1996-99 i president de l’Associació per a les Nacions Unides a Espanya 1996-99, i des del 2001 és conseller del Tribunal de…