Resultats de la cerca
Es mostren 828 resultats
Pablo Heras Casado
Música
Director d’orquestra andalús.
Estudià al conservatori de Granada direcció d’orquestra amb Harry Christophers i Christopher Hogwood Ha estat director asistent de la Joven Orquesta Nacional de España 2000-01 i de l’Òpera de París 2006-07 El 2007 guanyà el concurs de Directors de Lucerna i des del 2011 és titular de l’orquestra de St Luke Nova York Ha dirigit algunes de les millors orquestres del món, com la Filarmònica de Los Angeles, les simfòniques de Chicago i Boston i la Staatskapelle de Dresden i, a l’octubre del 2011, la Filarmònica de Berlín Fundà l’Orquesta Barroca de Granada 2002 i la Compañía Teatro del Príncipe…
Charlize Theron
Cinematografia
Actriu sud-africana.
Es traslladà als EUA com a ballarina del Joffrey Ballet i un cop a Los Angeles féu estudis d’interpretació Tingué el seu primer paper protagonista en cinema a Two Days in the Valley , de J Herzfeld 1996, i l’any següent actuà al costat d’Al Pacino i Keanu Reeves a The Devils’ Advocate , de T Hackford, Celebrity 1998, de WAllen The Cider House Rules 1999, de LHallström The Leggend of Bagger Vance 2000, de RRedford The Curse of the Jade Scorpion 2001, de WAllen, The Italian Job 2003, de FGary Gray, Monster , de Patty Jenkins, per la qual rebé el 2004 l’Oscar a la millor actriu Head…
Ramon Aguilar i Moré

Ramon Aguilar i Moré
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Cultivà un impressionisme decorativista, que en ocasions mostrà una acusada influència del cubisme Del 1945 al 1948 treballà a l’estudi d’Oleguer Junyent, amb el qual es formà, com també a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi Féu molts apunts de temes de music-hall i de ballet al Rigat i al Liceu, i posteriorment de l'ambient del jazz Exposà per primera vegada el 1949 a la sala Rovira de Barcelona El 1951 anà per primer cop a París, on exposà, i posteriorment a Nova York També ho féu a Madrid, Bilbao, Santander, Sitges, Palma, París, Filadèlfia, Ulm, Londres i Ginebra, entre…
Miquel Ortega i Pujol
Música
Pianista, director d’orquestra i compositor.
Format al Conservatori del Liceu, amplià els seus estudis amb Manuel Oltra i Antoni Ros Marbà Com a director ha dedicat una atenció especial al món de l’òpera i la sarsuela Ha estrenat títols com La celestina , de Joaquim Nin-Culmell 2008 i Jo, Dalí , de Xavier Benguerel 2011, i ha dirigit als teatres del Liceu, la Zarzuela, Teatro Real de Madrid, Teatro Colón de Buenos Aires, Capitole de Tolosa de Llenguadoc i Covent Garden, entre d’altres En la seva activitat com a compositor, també inclou la veu com a element principal Algunes de les seves cançons, amb un lirisme profund i una alenada…
Eduardo Sánchez de Fuentes
Música
Compositor, professor i musicòleg cubà.
Estudià amb Sancho i Arturo Quiñones i prosseguí la seva formació musical al Conservatorio de Música Hubert de Blanck de l’Havana Més tard estudià amb Carlos Anckermann i Ignacio Cervantes Les seves composicions reberen la influència dels models romàntics, juntament amb la de la música del seu país Fou crític musical del diari "El Mundo" de l’Havana, president de l’Academia Nacional de Artes y Letras de Cuba i membre fundador de la Corporación Nacional de Autores Entre la seva obra destaquen les òperes Yumurí 1898, El Náufrago 1901, Doreya 1918, on s’aprecia la influència de l’escala…
Vaslav Nižinskij
Dansa i ball
Ballarí ucraïnès d’origen polonès.
Estudià amb Enrico Cecchetti a l’Escola Imperial de Dansa del Teatre Mariinskij de Peterburg, on debutà 1908 Formà part del ballet que Diaghilev presentà al Châtelet de París 1909 i fou primer ballarí absolut de la seva companyia dels Ballets Russes, que el 1911 repetí els èxits assolits, a París, a Roma, en un gran nombre d’altres ciutats europees i als EUA Els seus salts prodigiosos en Le spectre de la rose , en ballets de Stravinskij, etc i el seu estil depurat foren l’admiració del seu temps Exercí també com a coreògraf El 1917 actuà a Barcelona, després d’un incident amb…
Benjamin Burwell Johnston
Música
Compositor i pedagog nord-americà.
Durant els primers anys de la seva joventut es guanyà la vida com a pianista en una banda de música de ball Posteriorment, estudià composició al Conservatori de Cincinnati 1949-50 i a la Universitat de Califòrnia a Berkeley 1950 En 1951-83 ensenyà composició, teoria i acústica a la Universitat d’Illinois, a Urbana Compaginà aquesta tasca amb la continuació dels seus estudis al Mills College 1951-52, on fou alumne de D Milhaud composició, a la Universitat d’Illinois 1953-55 i al Columbia-Princeton Electronic Music Center 1959-60 amb O Luening i V Ussachevsky També estudià amb H Partch 1950-51…
Sergej Mikhajlovič Slonimskij
Música
Compositor rus.
Estudià composició amb B Arapov i piano amb Savšinskij, i després es perfeccionà al Conservatori de Leningrad fins el 1955 El 1959 començà a ensenyar contrapunt en aquest mateix centre, d’on esdevingué professor de composició el 1974 També impartí seminaris de música contemporània La seva obra, colorista per tradició russa i de factura moderna per l’ús dels microintervals i les combinacions instrumentals no usuals, se centra sobretot en la música de cambra i vocal Entre les seves òperes destaquen El mestre i Margarida 1963 estr 1990 i Maria Stuarda 1981, que rebé el Premi Glinka Força…
Gilbert Py
Música
Tenor occità.
Nasqué en una família d’artistes ambulants i en un principi es formà com a acròbata i ballarí Debutà en el ballet de l’Òpera de Montpeller, fet que li permeté d’entrar en contacte amb el món de l’òpera Llavors es decidí pel cant i a vint-i-dos anys començà a rebre classes en aquesta matèria De primer orientà la seva carrera cap als papers de heldentenor El 1964 el seu debut com a cantant, a Verviers, en el paper de Pinkerton Madama Butterfly , el dugué a presentar-se successivament a l’Òpera Còmica de París i a Tolosa de Llenguadoc A partir del 1970 projectà la seva carrera a escala…
Tigran Jegiajevič Mansurian
Música
Compositor armeni.
Realitzà els estudis musicals amb E Bagdasarian i, després, al Conservatori de Yerevan amb L Sarjan 1960-65 En aquest centre ensenyà posteriorment anàlisi de la música contemporània i composició, i el 1991 se’n feu càrrec de la direcció Ha buscat nous desenvolupaments per a les monodies religioses antigues i la música tradicional armènia, a la qual ha dedicat intensos estudis Això el conduí al principi cap a fórmules d’estil neoclassicista — Partita 1965—, però ben aviat adoptà tècniques serialistes i dodecatòniques Algunes de les seves obres mostren un buscat equilibri entre petits grups de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina