Resultats de la cerca
Es mostren 34736 resultats
Ramon Berenguer III de Barcelona
Monument a Ramon Berenguer III de Barcelona, obra de Josep Llimona, a la plaça barcelonina del seu nom
© Fototeca.cat
Història
Comte de Barcelona (1096-1131).
Nasqué pocs dies abans de l’assassinat del seu pare Ramon Berenguer II , estant la seva mare a casa de la seva cosina Mafalda de Roergue El testament de Ramon Berenguer I no permetia l’accés del nadó a la dignitat comtal fins després de la mort del seu oncle Berenguer Ramon Berenguer Ramon II de Barcelona La tutoria, després de diverses proposicions fallides, fou encomanada el 1086 a aquest durant onze anys, després dels quals havia d’associar-lo al govern Tot i algunes resistències el pla acabà per ésser acceptat pels darrers recalcitrants el 1089 El 1095 Ramon Berenguer III…
Ramon Borrell I de Barcelona
Ramon Borrell I de Barcelona, en una miniatura de la Genealogia dels reis d’Aragó (segle XV)
© (monestir de Poblet) Fototeca.cat
Història
Comte de Barcelona-Girona-Osona (992-1017).
Fill i successor de Borrell II de Barcelona i de la seva muller Letgarda de Roergue Des del 986 havia estat associat al govern dels comtats pel seu pare Al començament del 993 ja era casat amb Ermessenda de Carcassona Sembla que el seu pare ja s’havia retirat del regiment dels seus estats set mesos abans de morir Fou el primer comte català que encunyà moneda amb el seu nom El 1002, acompanyat del bisbe de Vic Arnulf, visità, a Roma, Silvestre II per resoldre un problema greu relatiu a Sant Benet de Bages Vers els anys 1001 i 1002 hagué de sofrir un greu atac d’ Almansor que…
Reial Club Nàutic de Barcelona
Vaixells competint en el Trofeu Comte de Godó del 2012 organitzat pel Reial Club Nàutic de Barcelona
RC NÀUTIC DE BARCELONA / JESÚS RENENDO
Esports nàutics
Club nàutic de Barcelona.
Fundat el 1879 amb el nom de Club Català de Regates, entre els socis fundadors destacà l’indià Pedro Doménech Grao El 1887 canvià la denominació per la de Club Nàutic i l’any següent rebé el títol de reial Situat al Moll d’Espanya del port de Barcelona, disposa de 200 places d’amarratge i d’una escola de navegació Soci fundador del Comitè Internacional de la Mediterrània, de l’Associació Espanyola de Clubs Nàutics i de Sport Cultura Barcelona, també està associat amb la Reial Associació Nacional de Creuers i l’Associació de Navegants Solitaris Ha organitzat una…
Club Esportiu Cerecusor de Barcelona
Equip de futbol sala del 2007 del Club Esportiu Cerecusor de Barcelona
Club Esportiu Cerecusor de Barcelona
Esport general
Club poliesportiu de Barcelona per a persones amb discapacitat auditiva.
Fundat el 1942, nasqué com a secció esportiva d’Acció Catòlica de Sords de Barcelona Inicialment s’hi practicà futbol, basquetbol, natació, cursa, cros, tennis de taula i escacs El 1974 Acció Catòlica passà a denominar-se Centre Recreatiu Cultural de Sords de Barcelona El 1982 la secció esportiva es constituí oficialment com a club i introduí altres esports, com el futbol sala, futbol 7, futbol 3 x 3, esquí, tennis, BTT, pàdel, petanca, bàdminton i dards Organitza diverses competicions d’àmbit català, entre les quals destaca alguna edició del Campionat Esportiu de…
Ramon Berenguer I de Barcelona
Ramon Berenguer I de Barcelona, en una miniatura de la Genealogia dels reis d’Aragó (segle XV)
© Arxiu Fototeca.cat
Història
Comte de Barcelona (1035-76), fill de Berenguer Ramon I i de la seva primera muller, Sança de Castella.
Començà el seu govern sota la tutela de la seva àvia Ermessenda de Carcassona , aconsellada pel jutge Ponç Bonfill Marc, preceptor del jove comte, pel seu germà Pere de Carcassona, bisbe de Girona, per l’abat i bisbe Oliba, per Gombau de Besora i per Amat Eldric d’Orís Àvia i net assistiren a les consagracions de les seus de Vic i Girona 1038 El comte es casà amb Elisabet, potser filla d’un comte de Sardenya o d’un vescomte de Zuberoa o neboda del vescomte Berenguer de Narbona, el 1039, a Sant Cugat del Vallès En aquest temps entre el 1035 i el 1044 Muǧāhid al-Muwaffaq, rei de Dénia i les…
Junta de Comerç de Barcelona
Edifici de la Llotja de Barcelona, que fou seu de la Junta de Comerç de Barcelona
© Fototeca.cat
Economia
Institució rectora de l’activitat comercial i industrial catalana, creada a Barcelona el 1758.
Tenia com a precedents dues juntes de nom semblant, creades el 1692 i el 1735 per tal de reactivar l’economia catalana junta de comerç Fou fundada arran de la restauració del cos de comerç de Barcelona, autoritzada, després de moltes peticions, per Ferran VI d’Espanya Carles III en confirmà la creació 1760 i n'aprovà les ordenances 1763 El marquès de La Mina, capità general de Catalunya, es negà a cedir-li l’edifici de la Llotja, però el seu successor, comte de Ricla, l’hi cedí 1767 en canvi d’una quantitat destinada a obres públiques La Junta tenia jurisdicció damunt tot el…
Casa de Caritat de Barcelona
La Casa de Caritat de Barcelona
© Fototeca.cat
Antiga institució de beneficència fundada el 1802 a Barcelona, que actualment alberga un complex cultural format pel Centre d’Estudis i Recursos Culturals de la diputació, el Centre de Cultura Contemporània, el Museu d’Art Contemporani de Barcelona i la Universitat Ramon Llull..
Installada al monestir de Montalegre inicialment se sostenia amb rifes, almoines, balls de societat, fabricació de cotó, entre altres activitats diverses A partir del 1838 obtingué nous ingressos amb la concessió municipal dels serveis funeraris, una impremta i amb la formació d’ensenyament d’oficis El 1853 passà definitivament a dependre de la diputació provincial de Barcelona, a excepció del període de la Generalitat republicana 1932-36, en què s’anomenà Casa d’Assistència President Macià L’any 1957 fou traslladada a les installacions de les Llars Mundet, a la vall d’Hebrón Des…
Companyia de Comerç de Barcelona
Una acció de la Companyia de Comerç de Barcelona
© Fototeca.cat
Economia
Companyia comercial privilegiada creada a Barcelona el 1755, per iniciativa d’alguns comerciants catalans, per traficar amb Amèrica, també coneguda com a Reial Companya de Comerç de Barcelona.
Fins avançat el segle XVIII, no existia intercanvi comercial directe entre Catalunya i Amèrica, i tots els ports catalans estaven vedats a fer comerç amb aquest continent Els vaixells catalans que hi anaven abans del 1755, generalment sortien del port de Cadis, on era molt habitual el canvi de matrícula del propietari, i ho feien al seu risc Arran d’aquestes dificultats, els comerciants Bernat Glòria, Ramon Picó i Bonaventura de Milans van pomoure i proposar la creació de la Companya de Comerç de Barcelona a les autoritats competents, a Madrid El març de 1755 va ser signada la…
Meeting Internacional Ciutat de Barcelona
Cartell de l’edició del 1982 del Meeting Internacional Ciutat de Barcelona
FEDERACIÓ CATALANA D’ATLETISME
Atletisme
Competició d’atletisme disputada des del 1982 a Barcelona.
De periodicitat irregular, la primera edició tingué lloc a l’estadi Serrahima de Montjuïc sota el nom de Meeting Atlètic Barcelona 82 El 1990 es traslladà a l’estadi de Montjuïc, que es preparava per als Jocs Olímpics del 1992, i aplegà estrelles com Carl Lewis, Sergei Bubka i Heike Drechsler, i futurs campions com Michael Johnson i Kevin Young Després d’un parèntesi de dos anys –el 1991 no es disputà perquè la ciutat fou seu del Grand Premi de l’Associació Internacional de Federacions d’Atletisme IAAF i el 1992 pels Jocs Olímpics–, retornà esporàdicament el 1993, però…
Ramon Berenguer II de Barcelona
Sepulcre de Ramon Berenguer II de Barcelona (segle XIV), obra de Guillem Morei, a la catedral de Girona
© Fototeca.cat
Història
Comte de Barcelona (1076-82), fill de Ramon Berenguer I de Barcelona i d’ Almodis de la Marca i germà, probablement bessó, de Berenguer Ramon II de Barcelona.
El 1078 ja s’havia casat amb Mafalda de Pulla-Calàbria Encara que, segons el testament del pare, els dos germans havien de regnar en igualtat de condicions, la situació real, en començar el coregnat, era d’una certa preeminència del Cap d’Estopes En una avinentesa, potser quan estava a punt de partir en una expedició vers Múrcia, es veié obligat a fer promesa solemne de repartiment amb el seu germà davant els bisbes de Barcelona i Girona, els vescomtes d’aquests comtats i el de Cardona En tornar de l’expedició, que fou en ajut del rei sarraí de Sevilla, contra els de Toledo,…