Resultats de la cerca
Es mostren 2035 resultats
serp corall

Serp corall
Lvulgaris (cc-by-3.0)
Herpetologia
Gènere d’ofidis, de la família dels elàpids, que atenyen, com a màxim, 150 cm de llargada, caracteritzats pel fet de tenir la cua molt curta, el cap petit i no diferenciable del coll, el tronc gairebé cilíndric i una coloració molt bonica amb un dibuix format per anelles de color diferent, que s’alternen amb una freqüència característica, on predominen el negre, el groc, el vermell i el blanc.
Habiten sota el sòl, pedres i masses de vegetals en descomposició Llur verí és molt actiu Habiten a l’Amèrica del Nord i Central, a Bolívia i al Perú
clavellina

Clavellina
Valeria Paoletti (CC BY-NC)
Zoologia
Equinoderm pelmatozou, de la classe dels crinoïdeus, mancat de peduncle en l’estat adult, però proveït de cirrus que li permeten de fixar-se a les roques o altres objectes submergits.
Presenta una sèrie de braços 100 o més que l’animal, en nedar lliurement, mou de manera alternativa Viuen agrupats sobre els fons rocallosos a poca profunditat Són micròfags i molt freqüents a la Mediterrània
corall bord

Corall bord
Rino (CC BY-NC)
Zoologia
Briozou gimnolemat, colonial i arborescent, que recorda el corall vermell pel color i la forma.
Hom el troba en coves i parets rocalloses, amb poca claror i prop de la superfície És propi de la Mediterrània
corall vermell

Corall vermell
fabri (CC BY-NC)
Zoologia
Cnidari antozou, de l’ordre dels gorgonaris, colonial, arborescent i de color roig viu, sobre el qual destaquen els pòlips blancs i plomosos.
Típicament mediterrani, hom el troba en llocs poc illuminats, entre els 15 i els 200 metres de profunditat A Catalunya fou abundant al cap de Creus, Cadaqués, Begur, Palamós i també a les Balears Actualment han desparegut de molts llocs accesibles El seu esquelet dur és molt apreciat en joieria
corall groc

Corall groc
Stefan (CC BY-NC)
Zoologia
Cnidari antozou, de l’ordre dels madreporaris, colonial, de pòlips groguencs.
Viu en els fons rocallosos i corallígens, dels 30 metres en avall, a la Mediterrània i a l’Atlàntic
Sant Nicolau

Sant Nicolau
JoMV (CC BY 4.0)
Ulm

Ulm
Alessandro Caproni (CC BY 2.0)
Ciutat
Ciutat del land de Baden-Württemberg, Alemanya.
És situada a la riba esquerra del Danubi, davant per davant de Neu-Ulm, a l’altra banda del riu Situada a una altura de 479 m, és a 70 km de Stuttgart, al SE Important nucli ferroviari, té indústria tèxtil, siderúrgica, de maquinària, etc Ja coneguda el 854, fou ciutat imperial lliure al segle XII, i una de les més destacades del ducat de Suàbia Fou també centre comercial de primera línia als segles XIV i XV, però decaigué posteriorment, sobretot durant els segles XVII i XVIII Adjudicada el 1802 a Baviera, el 1805 fou escena de la victòria de Napoleó sobre els austríacs, i l’any 1810 passà a…
garsa

Garsa
Wouter Koch (cc-by-4.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes de la família dels còrvids, d’uns 45 cm, amb la cua llarga i el bec i les potes negres.
Presenta les plomes escapulars, els flancs i el dessota de color blanc, i la resta del plomatge és negre amb reflexos verds, blaus i morats És molt sociable i gregari a l’hivern S'alimenta d’insectes, cargols, llimacs, sargantanes, ous i culotis d’altres ocells, carn morta, cireres, nous, raïm, fruita en general, patates i pastanagues Nia generalment en arbres alts i la posta és de 6 a 8 ous Habita a tot Europa, excepte Islàndia, Còrsega, Sardenya i les Balears, a la zona temperada d’Àsia, l’Àfrica septentrional i l’oest de l’Amèrica del Nord
almesquera

Almesquera
David Perez (CC BY 3.0)
Mastologia
Mamífer insectívor de la família dels tàlpids, de costums amfibis, llarg d’uns 25 cm, de potes posteriors molt allargades i proveït d’una llarga cua.
Fa el cau a les vores dels rius i s’alimenta d’insectes aquàtics Segrega una substància que recorda el mesc Habita els Pirineus i les muntanyes del centre de la península Ibèrica
albercoquer

Albercoquer
apple2000 (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Petit arbre d’origen asiàtic, de la família de les rosàcies, de fulles cordiformes i dentades, cargolades quan són joves en forma de paperina.
Les flors, blanques o rosades, apareixen abans que les fulles el fruit és l'albercoc Es multiplica per llavor i s’empelta en escut Com a patrons hom empra l’albercoquer franc, el presseguer i el pruneller varietats sant Julià, mirabolà i reina Clàudia per tal d’avançar la producció hom recorre al Prunus maryana Necessita sòls secs, pobres, pedregosos i ben airejats en sòls bàsics fa fruits molt aromàtics Generalment és plantat a tot vent a 6 o 7 m, al quadre, o a 4 o 5 m en formes baixes sol començar a produir al cap de cinc o sis anys, i entra en plena producció al cap de deu el cicle acaba…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina