Resultats de la cerca

De forma còncava en el sentit transversal i en l’anteroposterior, és constituït per una part òssia —integrada per la unió de les cares inferiors de les apòfisis palatines dels maxillars superiors i la cara inferior de la porció horitzontal d’ambdós ossos palatins— i per una part tova, formada pels plans musculars, fibrosos i mucosos del vel, que representa una vàlvula destinada a interceptar la comunicació entre la faringe i la fossa nasal posterior

És caracteritzat per una infiltració del teixit subcutani i per una substància gelatinosa que produeix un edema dur que no deixa marca si hom el pressiona i que és més evident a la cara, al coll, a la fossa supraclavicular i a la porció distal de les extremitats Els signes i símptomes més freqüents són feixuguesa, apatia, edema de les parpelles, sensació de fred, suor escassa, macroglòssia, cardiomegàlia, pallidesa, pèrdua de memòria, etc

Vinculat al Centre Excursionista de Sabadell, ha assolit el Nun, els pics més representatius de l’Equador, Bolívia i el Perú, l’Ice Windows al mont Kenya, el Kilimanjaro i alguns cims de l’Atlas El 1999 assolí el cim del Manaslu 8165 m, amb Josep Noguera, i el 2001, amb Jordi Barrancos i Josep Noguera, el Gasherbrum II 8035 m També intentà el Hidden Peak 2001 i el Kangchenjunga 2003 per la cara sud

Influeix també en el grau de proliferació el tipus d’installacions i de procediments que les centrals utilitzin Així, les plantes d'enriquiment i de reprocessament són les més avantatjoses des d’un punt de vista bèllic De cara a un control de la proliferació de l’armament nuclear, els principals països que disposen d’aquest tipus d’armament s’han adherit al Tractat de No-proliferació, que entrà en vigència el 1970

Els seus individus, branquicèfals, de talla elevada, pell bruna o groguenca, pilositat reduïda excepte a la barba , cara oval, nas ample i rectilini, ulls drets i molt grossos i una marcada tendència a l’obesitat, ocupen la part més important de les illes del Pacífic des de Nova Zelanda fins a les Hawaii Hom distingeix dues variants la micronèsida i la polinèsida pròpiament dita, actualment molt barrejada amb la població d’origen leucoderm

Neix al serrat del Puig i discorre entre el serrat de l’Espelta i el Grony de la Torre Desguassa a la riera de Passarell, a l’altura del Molí d’en Pujol Prop del seu desguàs, als afores de Moià, hi ha el pont de les Graus, d’estil romànic i un únic arc A la cara de ponent té gravat l’any 1805, i abans hi passava el camí ral

Al seu cim hi ha el castell de Santa Bàrbara Hi han estat trobades restes d’un poblat de la cultura del bronze valencià i d’un posterior poblat ibèric L’Alacant islàmic era situat al peu sud-oest del turó, de cara a la badia, i coincidia aproximadament amb la vila vella era defensat per un alcàsser, que fou pres pels castellans el 1248 i definitivament per Jaume I el 1265

Segons el Ṛig Veda casta, els bramans provenien de la cara de Brahmā, i per tant eren considerats éssers sagrats que arribaren a fer de la religió un monopoli propi bramanisme Llurs privilegis eren archā veneració de la gent, dāna donacions, especialment dakṣhiṇā estipendi, ajeyatā afranquiment d’opressió i avadhyatā immunitat de la pena capital Actualment hi ha més de 1 800 subdivisions d’aquesta casta, disperses per tota la geografia de l’Índia

El 1625 es casà amb María de Guzmán, filla del comte duc d’Olivares Protegit per aquest, fou tresorer del Consell d’Aragó i president del d’Itàlia Es casà novament, amb Anna Caraffa, princesa de Stigliano, i després amb Catalina Vélez de Guevara, comtessa d’Oñate, i fou virrei de Nàpols 1637-44, on hagué de fer cara a les dificultats creades per una erupció del Vesuvi 1638 i per una conspiració profrancesa

Fill de Felip el Bell i de Joana de Navarra, en morir la seva mare fou proclamat rei de Navarra Hagué de fer cara a la forta reacció feudal, dirigida pel seu oncle Carles de Valois Expulsà els mercaders jueus i llombards i forçà els serfs dels seus dominis a comprar llur llibertat El 1305 es casà amb Margarida de Borgonya, la qual repudià el 1314, per adulteri, i més tard la féu estrangular 1315