Resultats de la cerca
Es mostren 330804 resultats
temps de residència
Ecologia
En un ecosistema en estat estacionari, temps que triga a passar pel sistema una quantitat de material igual a l’existent.
En la caracterització dels ecosistemes és d’interès el quocient entre la biomassa i la producció, és a dir, el temps de renovació de la biomassa Aquest quocient és molt baix en les comunitats del fitoplàncton i en les comunitats d’herbàcies, ambdues formades per individus petits i de vida curta, i és molt alt en els boscs, ja que els arbres són els vegetals més grans i longeus
terra de paraire
Indústria tèxtil
Substància argilosa formada per una fina barreja de silicats d’alúmina, especialment per minerals com la montmoril·lonita i l’attapulgita (o sepiolita).
És de colors bru clar, de groguenc a verd clar, o blanquinós té molt poca plasticitat També s’anomena esmectita És usada per al blanqueig i desgreixatge de la llana, i també com a absorbent per a la clarificació d’olis i greixos
bufeta de gerdó
Patologia humana
Bufeta del fel de superfície granelluda en què sobre un fons roig-terrós destaquen punts i ratlles grocs, que corresponen a acumulacions de fagòcits carregats de colesterol.
bescanvi de notes
Dret internacional
Acte diplomàtic constituït per dos documents o més que s’adrecen mútuament els representants de dos governs.
Les notes o cartes bescanviades tenen per finalitat de constatar l’acord al qual hom ha arribat després d’una negociació prèvia i, generalment, tenen el mateix text A vegades només constaten l’existència d’una reciprocitat legislativa entre els estats respectius, però molt sovint s’empra aquesta forma per a expressar obligacions convencionals aleshores les notes o cartes bescanviades tenen els efectes internacionalment obligatoris entre estats, propis d’un tractat internacional
ball de ram
Dansa i ball
Nom que hom aplica a diferents tipus de balls en els quals els balladors regalen rams a les balladores.
És habitual als balls de festes majors
dret de barra
Història del dret
Vectigal que exigien als Països Catalans la corona, els senyors territorials o les corporacions locals per a transitar per ponts o camins de llur jurisdicció.
Era posada simbòlicament una barra o travessa en senyal de prohibició de pas, si no era satisfeta l’exacció, fet que ha donat origen al nom Era conegut també per dret de peatge o de passatge i pontatge En general era una exacció transitòria —de fet era contrària a les constitucions i al dret general de Catalunya pel qual tothom podia anar arreu sense pagar passatge— amb la finalitat de recaptar cabals per a la construcció o reconstrucció de ponts i de camins o per subvenir a d’…
morro de tenca
Anatomia animal
Nom donat a la part intravaginal del coll de l’úter, a causa de la seva forma.
pila de combustible
Química
Pila en la qual hi ha un combustible (hidrogen, hidrocarburs) que reacciona amb un oxidant i converteix l’energia de la reacció en energia elèctrica.
El principi de les piles de combustible fou descobert per Grove i Bossel el 1839, però no fou fins al final de la dècada del 1950 que es començà a desenvolupar tecnològicament Actualment hi ha almenys sis models diferents de piles de combustible que varien en funció del tipus d’electròlit utilitzat i del rang de temperatura de treball de membrana d’intercanvi de protons 30-90ºC, alcalina 50-90ºC, d’àcid fosfòric 150-200ºC, de carbonat fos 650ºC, d’òxid sòlid 800-…
síntesi de Wurtz
Química
Reacció, descrita per Ch. A. Wurtz l’any 1885, que gaudí d’una gran importància els primers temps de la síntesi orgànica.
Consisteix en el tractament d’halogenurs d’alquil o d’aril amb sodi en solució etèria La reacció té interès preparatiu quan els radicals R 1 i R 2 són iguals En el cas contrari, s’obtenen mescles de productes d’acord amb totes les combinacions possibles R 1 -R 1 , R 1 -R 2 , R 2 -R 2 Per aquest fet, el seu ús és actualment gairebé obsolet, i ha estat substituïda per reaccions selectives d’acoblament mitjançant l’ús de diversos reactius organometàllics, entre els quals cal esmentar els de liti, magnesi i coure
castell de Pujol
Història
Torre de defensa del s XII, bastida dins el terme municipal d’Argelers (Rosselló), 1 km al N del poble, al costat del mas Pujols
.
Pertanyia a l’abadia de Fontfreda El 1343, durant la campanya de Pere III contra Jaume III de Mallorca, fou assetjada pel rei de Catalunya-Aragó, que no la prengué sinó després de la caiguda d’Argelers
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina