Resultats de la cerca
Es mostren 2697 resultats
pastim
Alimentació
Història
Fleca municipal.
A Barcelona, des del 1537, en fer-se càrrec els consellers de la confecció del pa, obligaven els flequers a pastar-hi, cosa que feren alternadament a compte de la ciutat i a compte propi El 1635 tingué lloc un redreç de l’administració del pastim Un incendi destruí el pastim i la duana el 1691, i el 1696 passà a un edifici nou al carrer de Tallers Al s XVIII, amb la Nova Planta, el pastim passà a cura de dos encarregats municipals, que havien substituït els antics consellers L’ajuntament borbònic alternava l’administració directa amb l’arrendament Amb la implantació de la lliure panificació…
Joan Baptista Güell i Soler
Economia
Literatura catalana
Empresari i poeta.
Ingressà al seminari de Vic, però abandonà els estudis i es dedicà a la indústria tèxtil, primer a Manlleu i després a Navars, on arribà a director de la fàbrica Filatures Forcada Sota la influència directa de Jacint Verdaguer, que conegué personalment a la Gleva, feu poemes de tema patriòtic, religiós i costumista, que publicà a El Ter Fou premiat als Jocs Florals de Manlleu 1902 i 1908, els de Ripoll 1903 i a Mataró amb el premi extraordinari 1907 Una part de la seva obra fou recollida en el volum Recull de poesies 1931 i a Joan Baptista Güell i Soler Un poeta de la…
,
ducat de Naxos
Història
Ducat instituït a l’illa de Naxos, la residència dels ducs de l’arxipèlag.
El primer duc, el venecià Marc Sanudo, conquerí l’illa el 1207 El succeí el seu fill Àngel, mort el 1254, el qual prengué Mêlos als grecs El duc Guillem Sanudo, mort el 1323, vassall de la princesa d’Acaia, enemiga d’Alfons Frederic, lluità contra els catalans al Cefís, on fou ferit i pres, i contra Ferran de Mallorca Amb el seu fill Nicolau fou comprès en la treva entre Alfons, el batlle venecià i els senyors de Negrepont 1319 Mentre el duc Nicolau era a Morea, els turcs atacaren Naxos 1325-26 Entrà també en una nova treva entre la Companyia Catalana i el batlle de Negrepont 1331 Extingida…
Quaderns de Vilaniu

Números 1 (esquerra) i 40 (dreta) dels Quaderns de Vilaniu
© Institut d’Estudis Vallencs
Historiografia catalana
Revista semestral de l’Institut d’Estudis Vallencs.
La revista, que té per subtítol Miscellània de l’Alt Camp , publicà el primer número el maig del 1982 Especialitzada en temàtica local i comarcal, té com a objectiu crear un espai obert per donar sortida a tots aquells treballs en relació directa o indirecta amb la comarca de l’Alt Camp Conté estudis i investigacions de caràcter científic història, llengua i literatura, memòries, etc Per això, al llarg dels anys de publicació, els Quaderns anaren creant diferents seccions internes, com per exemple “Quaderns de natura”, “Quaderns d’arqueologia”, “Quaderns d’història”, “Quaderns de…
salmòdia
Música
Forma de cantar els salms (salm) en els oficis de l’Església cristiana.
La seva interpretació inclou alhora elements de la parla i del cant El salm es pronuncia gairebé en la seva totalitat sobre un mateix to, amb lleugeres inflexions melòdiques que segueixen la puntuació N’existeixen tres tipus la salmòdia directa, també anomenada sense refrany o in directum , la salmòdia responsorial i la salmòdia antifonal La primera prové directament de les formes de cantilenació sinagogal més antigues i es troba sobretot en les parts més arcaiques del repertori litúrgic Aquí els versets del salm es canten directament des del primer al darrer sense cap text ni…
respirar
Tenir un lloc clos comunicació directa amb l’atmosfera mitjançant una obertura, de manera que hi és possible la renovació d’aire.
desenfilada
Construcció i obres públiques
Electrònica i informàtica
Tècnica emprada en la il·luminació de vies per a evitar la visió directa de les làmpades i reduir l’enlluernament dels conductors.
harmonia preestablerta
Filosofia
Teoria elaborada per Leibniz per tal d’explicar la relació de les mònades (mancades d’interacció directa) i d’evitar l’ocasionalisme.
galtera
Indústria tèxtil
Planxeta de ferro clavada a cada costat de la llançadora i destinada a rebre l’acció directa del cop en els calaixos.
Vilamalur
Municipi
Municipi de l’Alt Millars, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià, al vessant septentrional del sector central de la serra d’Espadà, entre la Talaia (918 m alt.) i l’alt d’El Pinar (1047 m).
Comprèn la capçalera de la rambla de Vilamalur , tributària del Millars, a través de la rambla d’Aiòder a la qual s’uneix, per la dreta, davant el poble d’Aiòder El terme comprèn, a l’W, els vessants meridionals de la serra d’Espadà, un sector de capçalera de la rambla de Gaibiel, tributària del Palància El 40% del territori és cobert de bosc pinedes, en part destruïdes pels incendis del 1977 Hi ha 440 ha de conreus de secà, principalment dedicades a oliveres, garrofers i vinya, i 20 ha de regadiu La superfície mitjana per explotació és de 13,9 ha Les terres són treballades en règim…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina