Resultats de la cerca

És a la vall d’Alp, prop de la Molina, aigua avall de la qual, per l’esquerra, desemboca a la riera d’Alp el torrent de Sagramorta , que davalla de Supermolina La seva església era dedicada a sant Vicenç El 1370 pertanyia a Jaume de Pallars L’única borda que persistia en aquest indret fou convertida el 1927 pel Centre Excursionista Barcelonès en refugi per als esports de neu

Situat al parc natural del Cadí-Moixeró, a 1640 m d’altitud sota la Tosa d’Alp L’edifici fou una casa de pagès deshabitada, que la Unió Excursionista de Catalunya de Bagà condicionà com a refugi, inaugurat el 25 de setembre de 1955 Té una capacitat de cinquanta places i és punt de pas del sender GR-150, que dona la volta a les serres del Cadí i del Moixeró

Vinculat a l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró i membre de la secció catalana del GAME 1973 Participà en l’expedició mataronina al Noshaq Central 1976 i assolí el cim del Broad Peak 1981, juntament amb Manuel Hernández, en la que fou la primera ascensió catalana, i morí en el descens El 1984 la FEEC inaugurà el refugi bivac del Mont-roig, al Pallars Sobirà, que duu el seu nom

Membre del Centre Excursionista de Catalunya i del Club Alpí Núria, practicà l’esquí alpí i de fons Guanyà diverses proves individuals i de relleus de Catalunya, entre els anys 1947 i 1963 Participà en diverses ocasions a la travessa d’esquí de Núria a la Molina Disputà els Campionats d’Espanya d’esquí de fons formant equip amb Jordi Pons, Joan Mill, Aquilino Ubeira i Mingo Martínez

Especialista en esquí alpí, l’any 1971 participà en els Mundials d’esquí alpí Fou segona classificada en el Trofeu Nescafé d’esquí 1975 Participà en els Campionats d’Espanya d’esquí alpí de Sierra Nevada 1976 Membre del Grup Excursionista i Esportiu Gironí, formà part de l’equip femení de la Federació Catalana d’Esquí El 1972 fou designada millor esportista gironina per la Diputació de Girona

Sòcia de l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró i del Grup de Muntanya d’Argentona, aconseguí el rècord estatal d’altitud atenyent la cota 7350 m del Lhotse Shar 1984 Assolí, entre altres pics, el Liskamm Oriental 1979, l’Island Peak 1984, el Cho Oyu 1989, 1992 i el Lhotse Shar 1990, sent la cap d’aquesta darrera expedició Rebé la placa Flor de Neu de Mundo Deportivo

D’origen suec, estigué vinculat al Centre Excursionista de la Comarca del Bages Participà en les expedicions de l’entitat manresana a Grenlàndia 1972, a l’Hindu Kush Tirich Mir, 1973, i Noshaq, 1975 i a l’Himàlaia 1976, 1980, en la primera de les quals s’assolí el Makalu, segon 8000 català, i en la segona s’intentà el Lhotse Shar Compartí activitats amb Josep Maria Montfort i Montserrat Jou

Competí representant el Grup Excursionista i Esportiu Gironí GEiEG i entrenà a les ordres de Joan Martínez Assolí la tercera posició en el Campionat d’Espanya en categoria absoluta 2008 i obtingué el quart lloc en la mateixa competició 2010 Es proclamà tres vegades campió de Catalunya en categoria absoluta 2008, 2010, 2011 i dues vegades subcampió 2010, 2011 Ostenta el rècord català sènior en la categoria de 56 kg

S’inicià al CE Pompeu Fabra de Salt, passà al Grup Excursionista i Esportiu Gironí i fitxà pel Segle XXI, amb el qual jugà la Lliga Femenina 2 2008-10 La temporada 2010-11 debutà a la màxima categoria amb el Basket Zaragoza Fou campiona d’Europa sub-16 2008 i sub-18 2009, i amb la selecció espanyola absoluta fou medalla de bronze al Campionat del Món 2018

S’inicià el 1972 al Grup Spelunca OJE de Barcelona El 1976 s’incorporà al Grup d’Investigacions Espeleòlogiques del Club Excursionista de Gràcia i fou cofundador de l’Espeleo Club de Gràcia 1979 Efectuà exploracions al massís pirinenc d’Arañonera, a l’Aragó, i també a Cantàbria A Catalunya portà a terme diverses topografies i treballs de catalogació de cavernes Elaborà el Catàleg espeleològic de Catalunya 2008