Resultats de la cerca

Màxim representant de l’avantguarda cinematogràfica dels anys vint, amb films com L’inhumaine 1924, Feu Mathias Pascal 1925 i L’argent 1928, la seva obra es veié posteriorment compromesa per problemes comercials i acabà treballant per a la televisió 1954-62

Collaborà amb LBuñuel durant el període republicà 1931-39 i esdevingué el cineasta oficial del règim en la postguerra civil, amb films com Raza 1941, El escándalo 1943 i Los ojos dejan huellas 1952 A partir dels anys seixanta, decaigué amb comèdies irrellevants

L’any 1934 obtingué l’Oscar a la millor actriu per It Happened One Night També films seus són The Sign of the Cross 1932, Cleopatra 1934, Thunder on the Hill 1951 Actuà també en sèries de televisió i en obres teatrals

Entre els seus films es destaquen Les pirates de la nuit 1938, La Chartreuse de Parme 1948, Barbe-Bleue 1951, Fanfan la Tulipe 1952, Si tous les gars du monde 1955, La tulipe noire 1964, Les amours de Lady Hamilton 1968, etc

S'especialitzà en la interpretació de films del gènere de terror, entre els quals cal esmentar The Curse of Frankenstein 1957, Dracula 1958, The Hound of Baskerville 1959, The Mummy 1959, Brides of Dracula 1960, The Devil’s People 1975, Biggles 1985, etc

Treballà vint-i-cinc anys a la Warner Bros i, entre els films que dirigí, es destaquen The Charge of the Light Brigade 1936, The Adventures of Robin Hood 1938, Dodge City 1939, Casablanca 1942, Flamingo Road 1949, The Comancheros 1961, etc

Integrat en la generació de la postguerra, dirigí els films Sorok pervyj ‘El quaranta-un’, 1957, Balada o soldate ‘La balada del soldat’, 1959, Cistoye nebo ‘Cel net’, 1961 i Zili byli ctarik co ctarukhoj ‘Hi havia un vell i una vella’, 1964

El 1962 escrigué i dirigí el llargmetratge La batalla del domingo , produït per Cesáreo González i Suevia Films Seguia el dia a dia del futbolista Alfredo Di Stéfano, acompanyat, entre d’altres, pels còmics Mary Santpere, Manolo Gómez Bur i Manuel Alexandre

Nebot del comte de Santa Maria de Pomés Estudià medicina i farmàcia però es llicencià en dret Dedicat al periodisme, collaborà a El Día Gráfico de Barcelona i a Fígaro de Madrid Practicà diversos esports atletisme, natació, boxa i a partir de l’any 1910 jugà, tant de porter com de migcampista, a l’Universitari Després formà part del Casual 1912-13, el Futbol Club Barcelona 1913-14 i el Reial Club Deportiu Espanyol 1914-16, amb el qual guanyà el Campionat de Catalunya 1915 Disputà dos partits amb la selecció catalana Practicà l’esgrima al Casino Militar, i es proclamà campió individual de…

Vida D’origen aristocràtic, es traslladà a Barcelona amb la seva família En quedar-se orfe, estigué sota la custòdia d’uns tutors i inicià la carrera de dret, que compaginà amb els de cant al Conservatori Municipal de Barcelona Havent rebut els consells d’H Darclée, el 1895 debutà al Gran Teatre del Liceu com a baix en Gli Ugonotti També actuà al Teatro Real de Madrid, Lisboa, París, Milà, Londres, Valparaíso Xile el 1897, Mèxic i l’Havana, on introduí l’òpera Juntament amb Enrico Caruso i Antonio Scotti eren coneguts com a Els Tres Mosqueters El 1901 debutà en la Metropolitan Opera House…