Resultats de la cerca

Catedràtic de llatí a l’Institut Balear Collaborà a la “Revista Balear”, “Museo Balear”, als almanacs del “Diario de Palma” i “El Isleño” i a diversos periòdics integristes i carlins Fou un hàbil epigramista i traductor al castellà dels poetes mallorquins

Fou catedràtic de grec 1524 i oratòria 1530 a la Universitat de València Publicà, entre altres obres, Oratio paraenetica de optimo statu reipublicae litterariae 1531 Deixeble de Joan Andreu Estrany, contribuí a la difusió del llatí ciceronià, dins l’ideal humanista

El seu nom deriva del d’un medicament al qual hom atribuïa la virtut de produir l’alegria als malenconiosos A causa dels catalans que en formaven part, el català hi fou admès al costat del llatí i del castellà

Són exemples de tautotopònims vall d’Aran Aran , d’origen basc, vol dir ‘vall’, desert del Sàhara Sàhara , d'origen àrab, vol dir 'desert', salt de Sallent Sallent  és un derivat de  sallir , del llatí  salire , que significa 'saltar', etc

Escriví The Scholemaster ‘El mestre d’escola’, 1570 per a l’educació dels gentlemen , on exposà un mètode per a l’ensenyament del llatí, molt superior als de l’època És el primer llibre d’educació escrit en llengua anglesa

Exercí una gran influència en l’alquímia medieval Considerat deixeble de l’imam Ǧa'far al-Ṣādiq, li foren atribuïdes nombroses obres, evidentment més tardanes, algunes de les quals circularen per Europa, traduïdes al llatí, sota el nom occidentalitzat de Geber

Benedictina de Gandersheim, conreà l’estudi dels clàssics, testimoni del qual són les nombroses composicions poètiques en llatí publicades per Conrad Celtis el 1501 poemes sagrats en sis actes únics a imitació de Terenci, primer intent del drama litúrgic medieval

Publicà Cartas de San Francisco de Paula 1647 i una interessant Grammatica magna Barcelona, 1649 en llatí, però amb comentaris i notes en català, que serví com a llibre de text i fou reimpresa sovint als segles XVII i XVIII

Dama de la cort de Germana de Foix Molt estimada i elogiada pel duc d’Alba, Fernando de Toledo Mantingué correspondència literària, en llatí, amb humanistes com Lucio Marineo Siculo Li és atribuïda l’obra De saracenorum apud Hispaniam damnis