Resultats de la cerca
Es mostren 5260 resultats
línia de canvi de data
Cronologia
Línia imaginària que, partint del pol nord, travessa tot l’oceà Pacífic, fins al pol sud; quan un viatger la travessa d’E a W, ha de sumar un dia a la data que tenia, mentre que si la travessa d’W a E, li n’ha de restar un.
La línia de canvi de data fou fixada a la conferència de Washington del 1884, i coincideix aproximadament amb el meridià 180°, del qual es desvia en alguns llocs, a fi de no separar territoris o grups d’illes políticament units
música lleugera
Música
Nom que hom aplica a la música de mer entreteniment, basada en ritmes de ball o en arranjaments de temes populars o clàssics, generalment per a conjunts petits.
La proliferació dels mitjans de reproducció sonora, al s XX, ha donat una gran difusió a aquest tipus de música, emprada molt sovint com a element d’ambientació cafès, restaurants, llocs de treball o de diversió balls, festes, platges, etc
home de consell
Història del dret català
Del s XIII al XVIII, membre merament vocal amb vot deliberatiu en una corporació, que no ostentava altra missió específica d’ordre directiu.
En les antigues universitats, embrionàries corporacions locals, entre llurs prohoms, a més dels jurats, paers o cònsols, figuraven els simples homes de consell, nomenats, segons els llocs i les normes institucionals, per elecció dels caps de casa o bé per insaculació
palissada
Construcció i obres públiques
Història
Construcció de tanca espessa amb troncs o taulons.
De vegades era fora murs, per a crear un espai defensiu entorn d’aquests En alguns llocs mariners es feia ús de les palissades per a defensar-se de les escomeses dels pirates turcs i barbarescs, als s XVI i XVII
farigola
Farigola
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Mata de la família de les labiades, de 10 a 30 cm d’alçària, molt aromàtica, de fulles linears petites i de flors de blanquinoses a purpúries, en inflorescències capituliformes.
Creix en llocs àrids i pedregosos de la regió mediterrània occidental És una planta remeiera per excellència, amb propietats antisèptiques, antiespasmòdiques, tòniques, etc, i forneix una essència rica en timol També és molt emprada en molts plats de la cuina mediterrània
clívia
Clívia ( Clivia miniata )
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies de fulles cintiformes, de la família de les amaril·lidàcies, que neixen de la base, i inflorescències de flors generalment de color taronja.
Són plantes amb un gran nombre d’híbrids, sempre verdes, que viuen bé en llocs ombrejats, i que tenen gran interès en jardineria, sobretot l’espècie C miniata —la clívia pròpiament dita— i la C nobilis , originària del sud d’Àfrica
Horus
Mitologia
Déu falcó egipci originari del delta.
Considerat com el protector de la monarquia, el seu nom designa, a vegades, el rei Hom distingia fonamentalment dos Horus Haroeris Horus el Gran i Harpòcrates Horus el Nen, però en certs llocs hom li retia culte sota altres formes
Ora Maritima
Literatura
Poema llatí de Ruf Fest Aviè, poeta del s. IV dC, que descriu el litoral de la península Ibèrica, basat, segons sembla, en descripcions més antigues, gregues, dels s. VI o V aC, però amb notícies que corresponen a l’època de l’autor, difícils de destriar cronològicament.
Pel fet d’ésser el text que descriu la costa dels Països Catalans sobre la base de documents més antics, ha estat molt estudiat i discutit, i subjecte a hipòtesis subjectives en relació amb les identificacions geogràfiques dels llocs que cita
ailant
Botànica
Jardineria
Arbre caducifoli, de la família de les simarubàcies, originari de la Xina, de fulles compostes molt grans i un xic pudents; flors petites i verdoses, i fruits d’una sola llavor, amb ales.
Sovint és plantat als jardins i vores de carrers i carreteres perquè tolera bé les atmosferes impurificades i es desenvolupa fàcilment S'estén amb rapidesa i de manera espontània, sobretot per fondalades i llocs poc assolellats, perquè les arrels rebroten molt
la Guàrdia d’Ares
Poble
Poble del municipi de les Valls d’Aguilar (Alt Urgell), situat en un turó, a la riba esquerra del riu d’Aguilar o riu de la Guàrdia .
L’església, romànica, depèn de la de Taús Fou municipi independent fins el 1972 actualment és una entitat menor amb junta administrativa pròpia L’antic terme comprenia, a més, els pobles i antics llocs d'Espaén, Trejuvell, Nyus i Auses