Resultats de la cerca

Vinculada a la Unió Esportiva d’Horta, formà parella artística amb el seu germà Jordi, amb el qual es proclamà subcampiona d’Europa júnior 1982 i, ja en categoria absoluta, campiona d’Espanya durant cinc anys consecutius 1984-88 i d’Europa en tres ocasions 1985, 1986, 1988 També assolí la medalla de bronze per parelles al Campionat d’Europa 1987 En l’àmbit individual, el 1986 aconseguí el tercer lloc del Campionat d’Espanya i fou subcampiona de la Copa d’Europa Representà la selecció espanyola de patinatge entre el 1982 i el 1988 Té la medalla al mèrit esportiu

Vinculat al Club Nàutic el Masnou i al Club Nàutic Vilassar de Mar, s’inicià en la navegació amb la classe vaurien, de la qual fou secretari internacional Fou president de les Federacions Catalana 1969-71 i Espanyola 1971-84 de Vela i vicepresident del Comitè Olímpic Espanyol També presidí l’Associació d’Indústries, Comerç i Serveis Nàutics i fou vicepresident del Saló Nàutic de Barcelona Creà l’Escola Nacional de Vela de Palamós Rebé, entre altres distincions, la medalla al mèrit esportiu, la medalla de la Delegación Nacional de Deportes i la Forjadors de la Història Esportiva…

Fou nedador del CE Mediterrani i cofundador del CN Montjuïc 1944, del qual fou primer directiu i després president 1968-72 També fou membre del Collegi Català d’Àrbitres hi ingressà el 1958, en fou secretari 1960 i més tard president 1961, 1962, 1964-67 i en aquests mandats ocupà el càrrec reservat al Collegi en el si de la junta directiva de la federació catalana En l’àmbit estatal fou membre del comitè d’àrbitres a partir del 1964 Fou guardonat amb la medalla del mèrit de la federació catalana 1967 i la placa d’honor de la federació espanyola 1971

Adscrit a les federacions catalana i espanyola i considerat internacional per la Lliga europea 1979 i per la FINA 1987, fou directiu en els mateixos estaments arbitrals Ingressà al Collegi Català d’Àrbitres 1968 i ocupà els càrrecs de vocal de la junta directiva 1971, 1972 i de conservador 1982, 1994-97, i fou nomenat membre de mèrit el 1993 Ingressà al comitè estatal 1976 i ocupà el càrrec de vocal responsable de l’àrea de waterpolo 1994-2000 La federació espanyola el premià amb la medalla de serveis distingits de bronze 1986, argent 1991 i or 2001

El 1991 entrà a la comissió de salts de la federació catalana, on romangué fins el 2005 Com a àrbitre quedà adscrit als comitès català 1998 i estatal 2001 i intervingué, entre d’altres, en la Copa del Món de Sevilla 2002, el Campionat del Món de Barcelona 2003, el Campionat d’Europa de Madrid 2006 i en diverses edicions del Torneig Internacional Ciutat de Barcelona Fou el vocal de la junta directiva del Comitè Català d’Àrbitres encarregat de la formació dels àrbitres de salts 2000-06 El 2007 rebé la medalla al mèrit esportiu de la federació catalana

Treballà al centre de tecnificació de la Federació Catalana de Gimnàstica, a la Foixarda, i posteriorment al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat, preparant gimnastes entre els quals hi ha el doble campió olímpic Gervasi Deferr, al qual guià durant tota la carrera, i el també olímpic Andreu Vivó Fou director tècnic de la Federació Catalana de Gimnàstica i jutge internacional Al febrer del 2010 es traslladà a Mèxic per dirigir la preparació dels gimnastes d’aquell país per als Jocs del 2012 Rebé la medalla al mèrit esportiu espanyola de bronze 2001, de plata 2006 i d’or 2009

Estigué lligat sempre al Club 7 a 9, on començà a jugar el 1945, excepte un any que jugà amb el Mayda Formà part de l’equip campió de Lliga entre el 1964 i el 1967, si bé no n’era titular Participà en el Mundial del 1959 Com a directiu, fou delegat del 7 a 9 i el 1968 fundà l’Escola Nacional d’Entrenadors, que també dirigí Igualment, fou membre de la junta directiva de la federació espanyola Rebé la insígnia d’or i la distinció com a soci de mèrit del seu club

Dedicat a la cria i a deixar anar coloms, el 1932 es feu soci de la Societat Columbòfila del Poble-sec, de la qual fou president durant cinquanta anys El 1954 obtingué la llicència en l’àmbit estatal de vols de coloms Des del seu club promocionà aquest esport i aconseguí un augment significatiu del número de socis Amb els seus coloms aconseguí nombrosos títols, com el Campionat de Catalunya 1943, 1955, 1960 El 1984 fou nomenat conseller de la Federació Catalana de Coloms Esportius per a afers d’inspecció Rebé la placa al mèrit esportiu de la federació

Formada al Club Natació Santa Eulàlia, el 1988 passà al Club Esportiu Mediterrani, on feu tota la carrera esportiva Conquerí nou Lligues de primera divisió 1990, 1992-99 i quatre Copes de la Reina 1997-2000, i participà en una final de la Copa de la LEN 2002 Jugà 96 partits amb la selecció espanyola, i disputà quatre Campionats d’Europa i un Campionat del Món 1998 Té les medalles de serveis distingits de la federació espanyola de bronze 1994, argent 1995 i or 1997, i la medalla al mèrit esportiu de la federació catalana 1994

Presidí el Centre d’Esports Sabadell en cinc etapes 1933-34, 1935-39, 1939-42, 1951-52, 1952-53 Alcalde de Sabadell 1940-60, s’interessà per l’aviació, i el 1948 fou un dels qui constituí l’Aeroclub de Sabadell El 1953 impulsà la fusió d’aquest club amb el seu homòleg de Barcelona, gràcies a la qual es fundà l’Aeroclub Barcelona-Sabadell, del qual fou el primer president 1953-63 Promogué la Volta Aèria a Catalunya i el Festival Aeri Internacional de Barcelona Fou vicepresident del Reial Aeroclub d’Espanya i rebé la gran creu al Mèrit Aeronàutic 1962