Resultats de la cerca

Fou com a infant de cor que rebé la primera formació musical, sota el mestratge de Lluís Serra Més tard, anà a estudiar a Itàlia, possiblement en algun conservatori napolità El 1752 ocupava el càrrec de mestre de capella a Terni Úmbria i el 1756 apareix exercint les mateixes funcions a la catedral de Saragossa, on romangué fins a la seva mort En aquesta seu donà un impuls important al gènere de l’oratori i tingué un especial interès en la reintroducció dels responsoris en llatí durant les celebracions de Nadal per tal de substituir els villancicos , cantats en romanç Tingué com a…

Membre de l’escolania de la catedral de Barcelona, estudià piano amb Josep Vinyas i orgue i composició amb el seu oncle Josep Marraco i Ferrer i amb Domènec Mas i Serracant Fou nomenat organista 1895 i mestre de capella 1907 de l’església de Sant Agustí de Barcelona Dirigí l’Orfeó Montserrat i altres agrupacions corals Del 1923 al 1957 dirigí la capella de la catedral de Barcelona Fou censor de l’Asociación Ceciliana Española i vocal de la Comisión Diocesana de Música Religiosa Collaborà en diverses antologies, entre d’altres l' Antología Orgánica Práctica del jesuita Nemesio…

Vida i obra Mestre de l’orde dels dominicans a la província de Provença 1357, fou preceptor i predicador de l’infant Joan, futur Joan I, i inquisidor del Regne de Mallorca 1357i dels comtats de Rosselló i Cerdanya Per encàrrec de Pere III, el 1360 començà a redactar una crònica universal o Compendi historial , principalment sobre la base de l’ Speculum historiale de Vincentde Beauvais, que fou continuada després de la se-va mort per Antoni ↑ Ginebreda , escrita en un català molt llatinitzat Documentació del 1369 el relaciona amb la traducció al català de les Stratagemata de…

El 1714 fou mestre de capella de la collegiata de Sant Joan de les Abadesses, i el 1760 en fou organista Se’n conserven algunes obres a la Biblioteca de Catalunya, de les quals cal destacar Magnificat a 4º con violines , Credo a dos coros , Cant del Pàssio de Setmana Santa i Goigs al Santíssim Misteri El magníficat a quatre amb violins ~1750 fou editat modernament per Francesc Civil En aquesta peça emergeixen trets compositius propis tant del Barroc com de l’estil galant

Es desconeix on començà la seva formació musical, però probablement fou a la catedral de Segòvia Obtingué el càrrec de mestre de capella a la catedral de Valladolid el 1718 i a la catedral d’Astorga el 1723, any a partir del qual exercí el mateix càrrec a la seu de Palència, on residí fins a la mort La seva obra conservada comprèn el repertori litúrgic en llatí i en romanç villancets i gèneres afins, i es guarda majoritàriament a la catedral de Palència

El 1779 ingressà al monestir d’El Escorial guiat del pare Antoni Soler, de qui fou deixeble en l’esmentat cenobi i a qui succeí en el càrrec a la seva mort, el 1783 Jaume Ferrer, conegut amb el nom de Santiago després de la professió dels vots, a més del seu exercici com a organista i mestre de capella s’encarregà també de l’arxiu del monestir El seu llegat compositiu abraça unes 200 obres, totes de caràcter religiós, la major part de les quals són litúrgiques

Format a la Universitat de Salamanca, exercí de mestre de capella en diverses ciutats castellanes i lleoneses Ciudad Rodrigo, Lleó 1591-93, Salamanca 1593-1601, Zamora 1601-04 1623-28, Toledo 1604-18 i Burgos 1618-23 Tot i viure en una època de canvi entre el darrer Renaixement i l’inici del Barroc musical, Alonso de Tejeda no manifestà, en l’obra que se n’ha conservat, el seu interès vers l’art nou Això es pot observar en la vuitantena de motets conservats a la catedral de Zamora

Vers el 1713-14 es traslladà a Madrid, on probablement fou deixeble de José de Torres El 1717 accedí al càrrec d’organista de la catedral de Salamanca, i per l’octubre del 1733 obtingué el lloc de mestre de capella de la catedral de Màlaga, càrrec que exercí fins l’abril del 1766, pocs mesos abans de la seva mort Autor d’una copiosa obra litúrgica i de romanç que frega el miler de composicions, Iribarren palesa una evolució que, partint del Barroc tardà, arriba a les galanteries típiques del preclassicisme mediterrani

Guanyà la medalla d’or en l’especialitat d’espasa del Campionat del Món 1957 i la de plata, amb la selecció italiana en el Campionat del Món 1965 Participà en diversos Jocs Olímpics, en què guanyà la medalla de bronze a Roma 1960, la de plata a Tòquio 1964 i la de plata a Mèxic 1968 Es retirà l’any 1969 Entre el 1977 i el 1980 fou mestre d’armes de la Sala d’Armes Montjuïc Posteriorment fou un dels fundadors del Club FIDES, on prosseguí la seva activitat

Establert a Roma, hi publicà, el 1497, el Tractatus cum consiliis contra pudendagram seu morbum gallicum , un dels primers llibres estampats sobre la sífilis El 1499 consta ja com a metge del papa Alexandre VI, al qual dedicà el De praeservatione curationeque pestilentiae Ambdós moriren a l’estiu del 1503, en un període de gran pesta a Roma L’any precedent, el sou mensual de mestre Pintor era de quatre ducats Fou sebollit a l’església de Sant'Onofrio, sota una làpida que li posà la seva muller, de cognom Sabata