Resultats de la cerca

Donzell, el 1639 era sergent major de la Coronela de la ciutat de Barcelona Combaté en la guerra de Separació participà en la batalla de Montjuïc i en el setge de Lleida publicà Preludis militars Barcelona 1640, una obra didàctica destinada a la formació de capitans naturals del país El 1674 fou publicada en castellà per Jacint Ayom probable pseudònim de Jacint Moià

Situació i presentació El municipi de Llimiana, de 41,68 km 2 , es troba al sector meridional de la comarca del Pallars Jussà, limítrof amb la Noguera Limita al N i a l’E amb el terme de Gavet de la Conca, al S amb Vilanova de Meià Noguera i l’enclavament de Rúbies Camarasa, Noguera i a l’W amb el terme de Guàrdia de Noguera Els límits físics són prou definits en el sector meridional i de ponent d’una banda la carena del Montsec de Rúbies separa el terme de Llimiana dels municipis de la Noguera, mentre que d’altra banda el pas…

Pollets de gaig © CIC-Moià És d’un color bru rosat, amb el carpó blanc i la cua negra, i a les ales presenta una taca blanca i una de negra molt marcades les plomes del colze són llistades de blau i de negre És boscà i, generalment, sociable Habita a gairebé tot Euràsia i és comú als Països Catalans, excepte a les Illes, on és accidental

El nom deriva de la regió de la Xampanya França, d’on aquest producte és originari i característic, i a la qual en corresponia la denominació d’origen  per a la pràctica comercial tanmateix, un litigi amb els productors francesos comportà que a partir del 1986 la producció de l’Estat espanyol es comercialitzés sota la denominació d’origen cava , tot i que el terme xampany s’ha continuat emprant malgrat un clar retrocés La producció es concentra majoritàriament a Catalunya, en particular al Penedès, bé que amb el temps s’ha estès a altres zones de l’Estat espanyol a la Rioja i també al País…

Situació i presentació Limita amb els municipis de Sant Quirze Safaja S-SE i Castellterçol W, i els osonencs de Sant Martí de Centelles, Centelles, Balenyà E i, al N, amb els també moianesos de Collsuspina i Moià Hi ha encara un altre sector del terme separat d’aquest nucli compacte, situat a l’extrem NW de la comarca, i que forma un enclavament entre els municipis de Moià N, Monistrol de Calders W i Castellterçol S-SE, que és el format per l’antiga parròquia de Sant Pere de Marfà, unida a Castellcir el 1845 La vall de la riera de Tenes o de Castellcir es forma al nord del terme amb el…

Els compromesos en el sagramental eren convocats, en cas de perill, en forma d’host, a so de corn, repic de campanes o toc de trompeta, és a dir, sometent, mot aquest que al s XVI tendí a prevaler i a substituir el de sagramental A la nit, la convocatòria era feta mitjançant farons encesos a les torres més altes El primer sagramental fou jurat el 1257 pels pobles del pla del Llobregat comprenia Sant Boi, Sant Joan Despí, Cornellà, Sant Climent, Sants, Esplugues, Sant Just Desvern, Sant Feliu, Sant Vicenç dels Horts, Santa Creu d’Olorda, Molins de Rei, Santa Coloma, Viladecans, Gavà,…

Forma part de la divisòria d’aigües entre el pla de Bages i el Vallès

Els balladors formen llargues rengleres, agafats per la mà, i serpentegen o ballen en cercle La dansa és d’un ritme viu generalment, de 6/8 N'hi ha exemples a L’Arlésienne de Bizet i a l’òpera Mireille de Gounod

Es formà a Madrid i a Roma, on residí molts anys Exposà des del 1901, i a Barcelona individualment des del 1950 Fou professor de dibuix artístic de l’Escola de Belles Arts de Barcelona 1942-50 Entre les seves obres sobresurt el mural de l’altar major de l’església de Moià, encarregat pel tenor Francesc Viñas Fou director de l’Escuela de Artes y Oficios de Jaén, corresponent de l’Academia de San Fernando i membre de la Comissió de Monuments Historicoartístics de Barcelona