Resultats de la cerca
Es mostren 1478 resultats
Bartomeu Llunes
Història
Funcionari reial.
Adscrit a la rebosteria de l’infant Joan, hom li concedí l’escrivania de la lleuda de Cotlliure 1379, la de la governació de Rosselló i Cerdanya i la batllia de Cervera 1381 El 1383, essent ja reboster de la infanta Violant, en fou nomenat de l’infant Joan Destituït per pressió de les corts, acusat de malversació i processat per l’infant Joan 1384, es passà al bàndol del rei Pere el Cerimoniós, que el nomenà receptor de les multes imposades als oficials del seu fill 1386 Pres entre els seguidors de la reina Sibilla pel gener del 1387, el llavors ja rei Joan I el condemnà per…
Pietro Parolin
Cristianisme
Eclesiàstic italià.
Ordenat l’any 1980, inicià el sacerdoci a la seva regió natal Ingressà a la diplomàcia de la Santa Seu el 1986 com a membre de la representació papal a Nigèria, i el 1989 passà a Mèxic, on romangué fins el 1992, que retornà al Vaticà Els disset anys següents ocupà diferents càrrecs en la Secretaria d’Estat a les ordres d’Angelo Sodano i, des del 2006, de Tarcisio Bertone L’any 2009 Benet XVI el nomenà nunci apostòlic de Veneçuela i arquebisbe de la diòcesi d’Aquipendium Itàlia, càrrecs que exercí fins el 2013 L’agost d’aquest any el papa Francesc el designà secretari d’estat del…
Pere d’Artés
Història
Literatura
Mecenes de les lletres i cortesà.
Francesc Eiximenis li dedicà el Llibre dels àngels 1392 i redactà en català, a precs d’ell, La vida de Jesucrist Antoni Canals li dedicà la seva traducció catalana de les Exposicions del Pater Noster, Ave Maria i Salve 1406 Ocupà càrrecs de gran confiança d’armes, conseller, camarlenc i mestre racional a les corts de Joan I, com a infant i com a rei, i de Martí l’Humà Proporcionava a l’infant Joan instruments musicals i llibres i li serví d’ambaixador a París en la preparació de les noces amb Violant de Bar 1379 Tingué cura de les obres fetes al Real de València, on li fou reservada la cambra…
Luis Araquistáin y Quevedo
Història
Literatura
Periodisme
Política
Polític, escriptor i periodista castellà.
Afiliat al PSOE, fou membre del comitè nacional 1915 i una de les principals figures intellectuals d’aquest partit En iniciar-se la República fou, successivament, diputat a corts 1931, sotssecretari de treball i ambaixador a Berlín 1932 conseller polític de Largo Caballero, quan aquest esdevingué cap del govern el nomenà ambaixador a París 1936-37 Fou director dels periòdics España 1916, Leviatán 1934-36 i Claridad , i també de l’Editorial España, de la qual fou propietari juntament amb Juan Negrín i Álvarez del Vayo Exiliat des del 1939, continuà la seva activitat política des…
Jesús Caldera Sánchez-Capitán
Política
Polític castellà.
Llicenciat en ciències polítiques, dret i sociologia, entrà a militar en el PSOE el 1979, i a partir de la segona legislatura al Congrés s’incorporà com a diputat socialista Després de representar el PSOE en diverses comissions parlamentàries, d’ençà del 1993 entrà a formar part de la direcció del grup A partir del 2000, amb el PP al poder, fou designat portaveu parlamentari del PSOE Coincidí amb el PP en el denominat pacte antiterrorista amb els socialistes impulsat per José María Aznar Membre de la comissió executiva federal del PSOE, i integrant del corrent Nova Via, és considerat pròxim a…
Antoni Barata
Història
Dret
Advocat i polític.
Es distingí durant la guerra del Francès prenent part activa en la junta superior del Principat de Catalunya reunida a Tarragona 1808 Aquest organisme el nomenà intendent de la província, membre de la comissió de finances i d’una comissió judicial que havia de substituir en les seves funcions l’audiència de Barcelona, aleshores sota domini francès Més tard, durant el Trienni Constitucional, fou ministre de la junta nacional del crèdit públic i ministre de finances en el segon govern d’aquell període, presidit per Eusebio Bardaxí 1821-22 El 1834, com a sotsdelegat de foment,…
Antoni Comellas i Cluet

Antoni Comellas i Cluet
© Fototeca.cat
Filosofia
Filòsof.
Cursà estudis eclesiàstics als seminaris de Solsona i de Vic Sacerdot 1856, fou nomenat professor de llatí 1859 i de teologia 1862 al seminari de Solsona La seva explicació 1866 de les processions divines en el misteri de la Trinitat fou objecte d’inquietud en els medis eclesiàstics, i no fou aprovada per la congregació de l’índex, a la qual recorregué Assolí una extraordinària erudició i publicà Demostración de la armonía entre la religión y la ciencia 1880 i Introducción a la filosofía 1883 Cal esmentar, d’altra banda, la traducció del Prefacio y notas apologéticas al opúsculo…
Frederic Rahola i d’Espona
Disseny i arts gràfiques
Edició
Política
Dret
Editor, advocat i polític.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, treballà al departament de finances de la Generalitat 1936-38 i, acabada la Guerra Civil de 1936-39, s’exilià a França, on estudià economia política i participà en les tasques de la Junta d’Auxili dels Republicans Espanyols De retorn a Catalunya 1942, amb el seu cunyat J Vicens i Vives creà i dirigí l’ Editorial Teide i contribuí a la reconstrucció cultural del país Home de confiança de J Tarradellas, aquest el nomenà 1976 representant seu a l’interior i, el 1977, conseller de governació, càrrec que dimití l’any següent per…
Ramon Mayench Calvet
Esport general
Àrbitre i dirigent esportiu.
Fou campió dels 100 m llisos i subcampió dels 1500 m del trofeu Juventudes en la categoria juvenil 1961 Durant els anys 1968 i 1969 fou àrbitre estatal de voleibol i àrbitre provincial de bàsquet Fou president de la Federació de Tir al Plat de Lleida 1972-74, president de la representació territorial de la Federació Catalana de Caça 1981-07, i president de la mateixa federació, i vicepresident de l’espanyola 2007-09 També fou delegat per Catalunya a Mutuasport 1981-09 La federació catalana el nomenà president honorífic 2009, i també és membre honorífic de la federació territorial…
Ramon Despont
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fou auditor del palau apostòlic, prelat domèstic del papa, exarca d’Ancona i arquebisbe de València 1288-1312 El 1295 Jaume II el nomenà, a més, canceller de la corona catalanoaragonesa i exercí des d’aleshores diverses gestions diplomàtiques a Sicília 1297, Sardenya i Còrsega 1303 El 1303 ingressà, a València, a l’orde dominicà, sense, però, renunciar la seu el seu esperit auster contrastà, a la cort, la influència espiritualista d’Arnau de Vilanova Visità unes quantes vegades la diòcesi i convocà dos sínodes 1269 i 1303 Intervingué en el concili general de Viena del Delfinat i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina