Resultats de la cerca

Publicà el Catéchisme diocésain 1698 per substituir el manual d’instrucció religiosa del pare Juan Eusebio Nieremberg, i es preocupà molt especialment dels futurs sacerdots Féu edificar el palau episcopal de Perpinyà 1707

Estudià dret a París, a Alger i a Montpeller Professor de dret a Nantes i a Perpinyà Començà la carrera política a París, vinculat a moviments cristians Novament a Perpinyà 1968, s’adherí al Grup Cultural de Joventut Catalana i al Parti Socialiste Unifié Amb Llorenç Planes i altres fundà el Comitat Rossellonès d’Estudis i Animació 1970, embrió de l’Esquerra Catalana dels treballadors 1972, de la qual fou el principal dirigent fins el 1981, en què l’abandonà Participà en iniciatives de promoció catalana Universitat Catalana d’Estiu, Grup Pirinenc Rossellonès, Grup d’…

Estudià a Alcalá de Henares, passà de predicador a Figueres i ensenyà teologia als convents de Vic i filosofia al de Tortosa del qual fou guardià fou definidor i guardià del convent de Perpinyà Profundament influït per les idees ascètiques de la Contrareforma viatjava sempre descalç, procurà l’extensió de l’observança reformada dintre els franciscans catalans el 1580 establí un convent a Sant Miquel d’Escornalbou Baix Camp i el 1581 obtingué l’aprovació d’una custòdia amb els convents reformats del Principat de Catalunya i dels regnes de València i d’Aragó 1581, de la qual fou…

Fill de Bernat d’Alió o de Llo i d’Estefania de So, fou casat amb Esclaramonda, germana del comte de Foix, s’adherí al catarisme i, denunciat per Hug de Fenollet, fou cremat viu a Perpinyà

Cavaller de Basterot Popularitzà els monuments rossellonesos amb la publicació, a Perpinyà, dels reculls de litografies Voyage pittoresque dans le département des Pyrénées-Orientales 1824-25 i Voyage aux ermitages des Pyrénées-Orientales 1829, aquest darrer amb text

Ciutadà de Barcelona Treballà a Cervera, on collaborà en l’obra del retaule major de l’església de Santa Maria 1603 Entre el 1619 i el 1621 esculpí el retaule major de la catedral de Perpinyà, que prolonga l’estil renaixentista

Estigué vinculat a les parròquies de Codalet, de Portvendres i de Sant Josep de Perpinyà, entre altres Publicà en francès una història de l’abadia de Sant Miquel de Cuixà 1881 i de la de Sant Martí del Canigó 1904

Acceptà la butlla condemnatòria de Llull donada per Gregori XI defensà constantment Benet XIII, que el féu cardenal de Sant Climent el 1397 l’acompanyà a Perpinyà, on morí Sembla que pertanyia a la branca de Miralcamp i que era fill de Bernat III

El 1290 s’establí a Perpinyà Autor de nombroses obres poètiques, entre les quals sobresurt L’esposa fulgurant, i d’un diccionari de sinònims hebreus El segell de la perfecció , primera obra hebraica d’aquest gènere, és més famós per la seva fecunditat que no per la seva qualitat

Juntament amb Déperet i Donnezan, fou el creador del Museu de Perpinyà Recollí quatre mil espècies de molluscs al departament dels Pirineus Orientals A Bages, Cornellà del Bèrcol, Vilamulaca i Baixàs descobrí diverses espècies, la tortuga gegant de Vilanova de Raó i un gat mesquer fòssil, al qual hom denominà Viverre Pepratxi