Resultats de la cerca

Generalment és imposat pels pares, pels padrins o per qualsevol altra persona en fer la declaració del naixement En la seva elecció intervenen diversos elements tradicionals, factors de tipus religiós, desigs augurals, evocacions de personatges històrics, etc, o, simplement, el fet de seguir una moda determinada

Es tracta d’una dansa dramàtica, d’origen aristocràtic, sobre temes mitològics i d’esperit religiós, en què els actors s’expressen únicament a través dels moviments, particularment els gestos de les mans o mudres , i de vegades a través de sons estilitzats de fúria, sorpresa o por

L’alternació va lligada a canvis en la posició i la condició social dels individus, i implica un procés de canvi de personalitat que pot comportar un procés de resocialització Peter Berger suggerí aquest terme en substitució de la noció de conversió , massa restringida a l’àmbit religiós

Primitiu centre religiós, s’hi formà al voltant la ciutat més gran de tot el territori maia Entre els seus monuments segles III-IX hi ha els temples piràmide fins a 70 m d’alt, palaus, tombes i altres construccions, així com moltes esteles cobertes de relleus i inscripcions

Començà a publicar-se l’1 de gener de 1871 sota la direcció de Sardà i Salvany, i desaparegué pel juny del 1928 Inicialment revista de propaganda catòlica integrista, anà evolucionant cap a posicions més moderades Inclogué alguns treballs de tema literari i històric, a més de religiós

Fill i successor de Simeó I Amb ell s’inicià la decadència del regne búlgar, motivada per divisions internes de tipus dinàstic, religiós aparició del bogomilisme i social revolta de camperols i serfs Atacat per Bizanci i el ducat de Kíev 968, hagué de signar una pau de compromís

Pensador, de formació clàssica, es destacà com a autor de Religio medici 1642 —obra en la qual combina l’erudició i el pensament religiós i filosòfic—, Hydriotaphia, or Urne Buriall ‘Hidriotàfia o l’enterrament en urnes’, 1658 i The Garden of Cyrus ‘El jardí de Ciros’, 1658, etc

Religiós jesuïta, fill de pares catalans, fou considerat un dels millors crítics literaris del país És autor, entre d’altres obres, de En torno al centenario de Marcelino Menéndez Pelayo Fou rector de la Universidad Católica Andrés Bello i formà part de l’Academia Venezolana de la Lengua

Frare franciscà, protegit per Isabel la Catòlica, fou un escriptor purament mundà, malgrat la seva condició de religiós L’obra més destacada que té és Vita Christi 1482 La resta són copioses poesies satíriques i populars, algunes composicions polítiques i un tractat en prosa publicat l’any 1499

El seu Cancionero 1874 comprèn composicions populars i peces dramàtiques de tema religiós, com el Coloquio de la muerte con todas las edades , en la tradició de les “danses de la mort” També és autor de Refranes glosados 1915-16 i d’unes Relaciones sobre la història de Toledo