Resultats de la cerca
Es mostren 3017 resultats
Pierre-Jean-Georges Cabanis
Pierre-Jean-Georges Cabanis
© Fototeca.cat
Filosofia
Metge i filòsof occità, un dels representants de la ideologia
.
D’orientació mecanicista, valorà alhora els aspectes psicològics i combaté el vitalisme Estudià les relacions entre els processos fisiològics i les activitats psicològiques i morals Professor d’higiene a París durant la Revolució, i més tard de clínica a l’École de Médecine, és autor de Rapports du physique et du moral de l’homme 1802 i Lettres sur les causes premières 1806
Robert Blum
Història
Literatura
Escriptor i polític alemany.
Durant la revolució del 1848 fou el capitost dels demòcrates saxons, membre i vicepresident del parlament preliminar de Frankfurt Enviat a Viena per encoratjar la revolta, fou nomenat pels liberals vienesos cap d’una companyia de milicians, que participà en el motí que costà la vida al ministre de la guerra Latoui Ocupada la ciutat per Windischgrätz, fou acusat de rebellió i afusellat
Mikhail Afanasjevič Bulgakov
Literatura
Escriptor rus.
Tot utilitzant la sàtira, criticà l’oposició als bolxevics durant la revolució en la novella Belaja Gvardija ‘La guàrdia blanca’ 1925 La seva millor obra, però, és Master i Margarita ‘Mestre i Margarida’, 1928-40, que fou publicada pòstumament 1967 Conreà també el teatre, on plantejà les tensions entre l’artista i la societat Poslednije dni Puškin ‘Els últims dies Puškin', 1940
Pere Bové
Història
Polític.
Membre del partit republicà, prengué part en la revolució del 1854, a Madrid Novament a Reus, ocupà diversos càrrecs a l’ajuntament i a la diputació provincial de Tarragona i fou capità de la milícia nacional El 1869 formà part de la junta revolucionària de Reus Fou president del comitè republicà de la província de Tarragona i comandant dels Voluntaris de la Llibertat
Parvus
Nom pel qual fou més conegut l’industrial i socialista rus Izrail Lazarevič Gel’fand (dit també Alexander Helphand).
Installat des del 1891 a Alemanya, Prússia i Suïssa, participà en diverses revistes socialistes i sostingué l' Iskra El 1905 formà part del soviet de Sant Petersburg, però després de la repressió, exiliat de nou, esdevingué un pròsper home de negocis Partidari dels alemanys durant la Primera Guerra Mundial, intentà més tard de fer costat a la Revolució Russa, però hom el rebutjà
Karolina Karlovna Pavlova
Literatura alemanya
Poetessa russa d’origen alemany.
Romàntica, de llenguatge concís i enèrgic, molt lloada al seu temps, després fou oblidada i, més tard, recuperada pels simbolistes del s XX Dominen en ella la lírica amorosa i el tema del poeta incomprès Obres Razgovor v Trianone ‘Conversa al Trianon’, diàleg de Mirabeau i Cagliostro sobre la Revolució Francesa del 1848, Razgovor v Kremle ‘Conversa al Kremlin’, 1854, poema eslavòfil
José Paúl y Angulo
Història
Política
Polític.
Participà en la revolució del 1868 i fou elegit diputat el 1869, però s’uní al grup de republicans descontents i dirigí una partida republicana a Andalusia 1869 Acusat d’instigador de l’assassinat del general Prim, s’exilià a Amèrica i França i publicà Los asesinos del general Prim y la política en España 1886, en defensa de la seva innocència
Anastasio Somoza Portocarrero
Història
Polític nicaragüenc, anomenat Tacho Somoza
.
Participà en la revolució liberal del 1925 Comandant en cap de la guàrdia nacional 1932, dirigí la repressió contra la guerrilla sandinista 1934 President de la república, arran del cop d’estat del 1937, implantà una severa dictadura reaccionària i familiar, que continua en mans dels seus descendents Morí en un atemptat El succeí el seu fill Luis Somoza Debayle
Caroline Schlegel
Literatura alemanya
Escriptora romàntica alemanya.
Mort el seu primer marit, JWFBöhmer 1788, i després d’haver estat empresonada per les seves simpaties per la Revolució Francesa, es casà amb AWSchlegel 1796 L’influí notablement i tingué part en la formació del concepte romàntic de l’art figuratiu Die Gemälde , 1798, i l’ajudà a traduir Shakespeare Divorciada 1803, es casà amb FWSchelling Deixà un important epistolari
Florian-Alexandre-Joseph Walewski
Història
Política
Polític i diplomàtic francès d’origen polonès.
Comte Colonna, fou fill natural de Napoleó I i de Maria Łaczyńska, comtessa Walewska 1789-1817 Participà en la revolució polonesa del 1830 Naturalitzat francès, fou diplomàtic a Egipte, l’Amèrica Llatina, Itàlia i Espanya Senador 1855, fou ministre d’afers estrangers 1856-60 i presidí el congrés de París 1856 Com a ministre d’estat 1860-63, propugnà mesures reformistes
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina