Resultats de la cerca

S’inicià en kàrting en categoria júnior i passà a les curses de monoplaces El 2005 va guanyar la Fórmula Renault 2 0 a Itàlia, amb vuit victòries parcials, i el 2007 passà al campionat Euro Series F3, on romangué dues temporades i aconseguí dos podis El 2009 feu el salt a la GP2, on l’any següent es convertí en el primer pilot català en guanyar una cursa de la categoria prèvia a la Fórmula 1

Actuava d’interior i d’extrem esquerre La temporada 1911-12 arribà al Futbol Club Barcelona procedent de la Gimnástica de Madrid La campanya següent jugà al Reial Club Deportiu Espanyol Però retornà al Barcelona 1913-15, amb el qual disputà 66 partits i marcà 28 gols Guanyà la Copa 1912 i la Copa Pirineus Orientals 1912 La temporada 1915-16 jugà amb el Centre d’Esports Sabadell Fou alineat dues vegades amb la selecció catalana

Començà a competir a vint-i-cinc anys El 1924 ho feu amb la Unió Esportiva de Sants i, l’any següent, ingressà en l’equip Dollar Guanyà tres edicions del Campionat de Sants 1923, 1924, 1925, la Volta a Cantàbria 1925 i dues etapes de la Volta a Catalunya, competició en què es classificà segon 1924 i tercer 1925 de la general final També assolí la medalla de bronze al Campionat d’Espanya de fons 1925

Migcampista format al planter del Futbol Club Barcelona, on fou campió d’Espanya juvenil Jugà a l’equip filial 1976-80, abans de ser cedit al Sabadell 1980-81 i traspassat al Celta de Vigo 1981-86, amb el qual debutà a primera divisió 1982, categoria on disputà 33 partits Posteriorment jugà al Cartagena 1986-87, el Palamós 1987-90 i el Girona 1990-92 Fou entrenador del conjunt gironí la temporada següent i posteriorment del Premià

Formada a l’Institut Maragall, fou una de les pioneres de la gimnàstica rítmica a Catalunya Formà part de la selecció estatal i aconseguí la medalla de bronze de conjunts en concurs complet al Campionat del Món 1975 L’any següent aconseguí la medalla de plata de conjunts al Torneig Internacional d’Alemanya Fou entrenadora de gimnastes com Marta Cantón i jutge internacional És professora de l’INEFC de Barcelona des dels primers anys de la dècada de 1980

Començà en l’Amposta i la temporada 1956-57 jugà amb l’Espanya Industrial Interior, ascendí a primera divisió aquella temporada i jugà la següent a la màxima categoria amb el Comtal, nom que aleshores passà a adoptar el filial barcelonista, fins a la temporada 1959-60 Després fitxà pel Gimnàstic de Tarragona 1960-61, el Sabadell 1961-63, el Tortosa 1963-65 i el Vilanova 1965-66 Com a entrenador, dirigí nombrosos equips de les comarques tarragonines

Pivot, arribà a Catalunya el 1979 procedent de la Universitat de Kentucky per incorporar-se al Club Bàsquet Mollet La temporada següent fitxà pel Futbol Club Barcelona 1980-81 i guanyà la Lliga i la Copa del Rei Posteriorment jugà en l’ACB amb el Club Bàsquet Santa Coloma de Gramenet 1983-85, el Reial Club Deportiu Espanyol 1985-87, on fou el màxim anotador de la Lliga la temporada 1985-86, i el Club Bàsquet Granollers 1988-89

Ingressà en el Futbol Club Barcelona la temporada 1910-11 Aquella campanya, en què jugà de davanter centre, marcà 41 gols en 20 partits i fou el màxim golejador de l’equip La temporada següent retornà a les illes Britàniques, però es desplaçà a Barcelona per jugar tres partits, en els quals marcà 2 gols Amb el Barça guanyà una Copa d’Espanya 1912, un Campionat de Catalunya 1911 i dues Copes dels Pirineus Orientals 1911, 1912

Participà en l’expedició d’Algèria 1775 i fou secretari d’ambaixada a Portugal 1778 i intendent a Caracas 1783 Nomenat ministre d’hisenda per Godoy 1797, l’any següent el substituí com a secretari d’estat, però, malalt, hagué de renunciar mesos més tard Retirat a Sevilla, hi comandà la Junta Suprema formada arran de la invasió francesa 1808 Més tard, fou membre de la Junta Suprema Central i, el 1810, del Consell de Regència

El 1822 fou diputat a corts i publicà Plan para conseguir en España las cantidades que reclaman las necesidades públicas L’any següent fou diputat a les corts extraordinàries de Cadis que decidiren la resistència a les forces del duc d’Angulema, motiu pel qual hagué d’exiliar-se a Londres El 1834 en tornà i s’establí a Madrid Elegit diputat per Girona 1841, ocupà poc després efímerament la cartera de finances maig del 1841