Resultats de la cerca

Es formà musicalment a la seva ciutat natal La temporada 1914-15 ingressà a la companyia del Teatro-Circo Price de Madrid i posteriorment actuà, amb èxit, al Teatro Real i al Gran Teatre del Liceu de Barcelona El 1914 cantà a Lisboa Lucia di Lammermoor al costat de M Galvany També actuà a Itàlia, Egipte, Mèxic i Cuba, país on, el 1922, interpretà La Traviata amb la soprano M Capsir i el baríton M Redondo El 1926 cantà La fanciulla del West a Bari Centrà la seva carrera al Gran Teatre del Liceu, on actuà per darrera vegada la temporada 1931-32, amb diverses funcions de La bohème…

Inicià els seus estudis a Vic amb Collell i, des del 1874, els continuà a Barcelona amb Bernat Calvó Puig, Gabriel Balart i Joan Baptista Pujol com a mestre de piano El 1878 guanyà un premi d’interpretació pianística instituït pel mateix Pujol L’any 1879, a París, ingressà al conservatori, a l’aula de Marmontel, si bé per motius familiars no pogué finalitzar els estudis i el 1881 els abandonà De nou a Barcelona destacà com a concertista de piano, i obrí una escola de música per la qual passaren alumnes destacats del panorama musical català Es casà amb la soprano Carme Bonaplata i…

És un tipus d’òpera de gran espectacle, normalment de cinc actes quatre, en alguns casos, que inclou un ballet vistós al segon acte o més tard i escenes collectives i corals de gran volada Ha de tenir quatre o cinc intèrprets de primera línia normalment tenor, soprano, baríton, mezzosoprano i baix La Muette de Portici , dita també Massaniello 1828, de D Auber, i Guillaume Tell 1829, de G Rossini, són considerades les primeres grands opéras El gènere assolí la màxima esplendor amb G Meyerbeer Robert le Diable , 1831 Les Huguenots , 1836 Le Prophète , 1849 L’Africaine , 1865,…

Vida i trajectòria musical Estudià literatura i música a Harvard amb Walter Piston i Gustav Holst 1926-32 Posteriorment amplià estudis a París amb Nadia Boulanger 1932-35 Novament als Estats Units, exercí de crític musical al diari  New York Herald Tribune  i a la revista  Modern Music , feines que compaginà amb la de director musical del Ballet Caravan 1937-39 Mentre exercia aquest càrrec compongué el ballet  Pocahontas  per a aquesta companyia, amb el qual guanyà el premi Juilliard Publication el 1940, i que li valgué el reconeixement públic Aquesta obra, que mostra influències variades,…

És un dels instruments d’origen més antic Les modalitats occidentals més importants són la flauta dolça i la flauta travessera La flauta dolça , anomenada també flauta de bec o d’Anglaterra , és un instrument de fusta, de perforació cònica, amb un orifici a la part posterior i vuit a la part del davant El tub, parcialment tapat per un fragment de fusta, només deixa passar un fil d’aire, dirigit contra la vora tallada obliquament de biaix Al segle XV hom descriu tres membres de la família soprano, contralt i tenor , més tard ampliats a cinc sopranino en fa extensió del fa 4 al sol…

Estudià al Conservatori de París, on es formà com a pianista abans de fer-ho com a cantant El 1928 debutà a Mulhouse amb Lakmé , de Léo Delibes, i poc després dugué a terme els seus primers enregistraments Destacada intèrpret lírica lleugera, abordà el repertori mozartià Fou descoberta per Maria Pichot i Gironès i el seu marit, Giovanni Zenatello, que la recomanaren al Metropolitan de Nova York, on debutà 1931 amb el paper titular de Lucia di Lammermoor , teatre on es presentà successivament al llarg de les vint-i-vuit temporades següents amb òperes italianes Donizetti, Rossini i franceses…

Descoberta per Valery Gergiev, director del Teatre Mariinskij de Sant Petersburg, debutà en aquest escenari en el paper de Susanna, de Les noces de Figaro , amb només 24 anys Des de llavors ha esdevingut una de les grans dives del segle XXI, gràcies a una veu de gran puresa i amplíssima tessitura Brilla particularment en el repertori belcantista i romàntic i en les grans òperes russes, i és famosa per la fogositat amb què encarna algunes heroínes líriques El 2006 obtingué la ciutadania austríaca

Estudià música a Grècia i a Itàlia i debutà el 1958 a Milà com a Violetta La Traviata Posteriorment cantà als Estats Units i en diversos teatres sud-americans De retorn a Europa, actuà amb l’Òpera Escocesa al Covent Garden de Londres abans de fer-ho a París i a Viena El 1973 participà, a Montecarlo, en l’estrena de La reine morte , de R Rossellini Es presentà amb èxit als festivals de Wexford, Salzburg i Ais de Provença El 1998 cantà Pelléas et Mélisande a Atenes Especialitzada en l’òpera francesa, destacà igualment en papers operístics italians, amb obres de WA Mozart, G Verdi o G Puccini…

Estudià cant a Viena i debutà a l’Òpera de Sofia el 1936 En 1937-40 cantà a Graz i en 1941-43 ho feu a Hamburg Després d’haver format part de la companyia de l’Òpera de Munic entre el 1943 i el 1946, fou contractada per la Staatsoper de Viena, amb la qual es presentà al Covent Garden de Londres 1947 amb el paper titular de Salome , en el qual s’especialitzà i que també interpretà en el seu debut al Metropolitan de Nova York 1949 L’havia cantat per primera vegada el 1944, sota la direcció de R Strauss Així mateix destacà en òperes de G Verdi Aïda , G Puccini -especialment Tosca -, WA Mozart,…

Estudià cant amb N Hänisch, M Dietrich i A Schadow i debutà el 1909 amb el paper de pastor de Tannhäuser a l’Òpera d’Hamburg, on actuà regularment durant deu anys El 1919, convidada per R Strauss, ingressà a la Staatsoper de Viena, on actuà fins el 1938 Amb l’annexió austríaca a l’Alemanya nazi decidí traslladar-se als Estats Units, on havia debutat la temporada del 1914 amb la seva presentació al Metropolitan de Nova York i on havia fet una gira de concerts el 1921 En el repertori liederístic, que abordà després de la Segona Guerra Mundial, es destacà en les interpretacions de compositors…