Resultats de la cerca

Soci del Centre Excursionista de Terrassa, el 1978 feu la primera ascensió al Kanchenjunga Central 8476m Participà en diverses expedicions ascensió hivernal amb esquís a l’Aconcagua 1980, primer intent català d’ascensió a l’Everest 1982, expedició al Nanga Parbat 1984 i les ascensions als pics Lenin i Comunisme 1984 i al Saipal 1985 Com a esquiador de muntanya representà les federacions catalana i espanyola en diverses competicions estatals i internacionals També participà en raids d’esports d’aventura Raiverd i Raid Gauloises Equador 98

Creà la marca Miguel Tapias Kart MTK, que popularitzà el kàrting a Catalunya Alguns dels seus models de karts disputaren amb èxit les principals competicions internacionals durant les dècades dels setanta i els vuitanta Els models més populars foren el Pony, el Fórmula i l’Sport Fou el fundador de la marca de motocicletes Arisco Terrassa, 1977-80 i responsable del model més emblemàtic que tingué, l’Arisco 250 cc, amb el qual, sota l’Escuderia Mataró, Inocencio Gutiérrez guanyà el I Trofeu Sènior-Montjuïc 1978

Estudià amb els mestres de música Marraco i Tolosa Fou violinista de la catedral i director del teatre Triomf de Barcelona El 1858 fou nomenat mestre de capella i organista a l’església del Sant Esperit de Terrassa El 1862 fundà l’Orfeó Terrassenc També fundà una orquestra i una escola de música a Tarragona El 1871 marxà a Puerto Rico on el 1872 organitzà una acadèmia de música residia a Ponce Escriví unes cinc-centes composicions, entre les quals cal destacar la Simfonia isabelina 1858

Membre d’una de les famílies catalanes dedicades a l’hoquei de més tradició, jugà tota la seva carrera esportiva al Club Egara de Terrassa Debutà la temporada 1971-72 i conquerí cinc Lligues espanyoles 1972-75, 1979 i dues Copes del Rei 1972, 1973 Amb la selecció espanyola participà en els Jocs Olímpics de Munic 1972, Mont-real 1976, Moscou 1980, on guanyà la medalla d’argent, i Los Angeles 1984 Aconseguí la medalla d’or a l’europeu de Madrid 1974 Un cop retirat seguí vinculat a l’Egara

Davanter format a les categories inferiors de l’Sferic de Terrassa, debutà a divisió d’honor la temporada 1972-73 Posteriorment jugà al Sentmenat, al Mollet en dues etapes, al Piera i al Cerdanyola, equip on es retirà Com a tècnic, entrenà els equips inferiors del FC Barcelona i també fou el segon entrenador del primer equip Des de mitjan temporada 1992-93 fou el màxim responsable de l’equip blaugrana, al capdavant del qual estigué fins la temporada 1994-95 Guanyà una Copa del Rei 1994 i una Lliga Catalana 1995

Soci de l’EPIC de Terrassa, s’especialitzà en frontennis en pilota olímpica Juntament amb Pere Fité, és el jugador català de l’especialitat més guardonat Fou campió d’Espanya 1979, 1981, 1983, 1985, 1987 i del món 1990 amb Pere Fité Assolí la medalla de plata als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 amb P Fité, Ricard Fontdemora i Josep Lluís Roig, i la de bronze en el Campionat del Món 1994 amb R Fontdemora Retirat el 1997, entrenà al Frontó Colón el planter català en collaboració amb Jordi Albanell fins el 2009

Es fundà el 1988, amb un equip masculí a tercera divisió, i el primer president fou Jaume Boladeres El 1990 el club es consolidà amb cinc nous equips La jugadora Núria Olivé aconseguí la medalla d’or en els Jocs Olímpics de Barcelona El 1992 hi hagué un canvi en la presidència, i entrà Mireia Olivé que creà una escola d’hoquei El 1997, es fusionà amb el Club de Tennis Les Fonts, però, sota la presidència de Joaquín de Miguel, s’arribà a un acord amb el Club Natació Terrassa i passà a ser una secció d’aquest club 2006 Raúl Galí en fou el president a partir del 2006 La temporada 2008 el primer…

Sòcia del Club Muntanyenc Terrassa, feu les seves primeres exploracions a Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac Sòcia del GES del Club Muntanyenc Barcelonès, amb Josep M Torras Homet ha portat a terme bona part de les exploracions espeleològiques En la primera exploració, arribà al fons dels Pouetons de les Agulles, a Montserrat 1955, baixà la gatonera vertical de l’avenc dels Llambrics, al Garraf, i també l’avenc de la Ferla Fou la primera a passar la gatonera del Pou d’en Xarello que porta el seu nom, a l’avenc de l’Esquerrà 1956

S’inicià amb els Amics del Bicicross de Palau-solità El seu palmarès de BMX inclou un Campionat de Catalunya 1987, dos trofeus de la Generalitat 1986, 1987 i un subcampionat d’Espanya 1987 A més, fou segon al Bicicross International Series 1983 i a la Copa d’Europa 1985, i participà en la Copa Intercontinental 1985 i la Copa del Món 1985 En freestyle fou dos cops campió de Catalunya 1985, 1987 i del Trofeu Generalitat 1986, 1988 El 1988 formà part del grup que creà el Club BMX les Arenes de Terrassa, i el 1990 n’esdevingué president

Es formà a l’Sferic Terrassa, amb el primer equip del qual debutà a la divisió d’honor a 17 anys Fou campió d’Europa 1979 amb la selecció espanyola júnior El 1981 fitxà pel FC Barcelona com a suplent de Carles Trullols, hi estigué tres temporades i guanyà dues Lligues 1982, 1984, tres Copes d’Europa i tres Supercopes d’Europa Després jugà una temporada al CH Sentmenat, dues a l’Igualada HC, dues al CP Vic i una al SHUM Maçanet, club en el qual es retirà El seu germà petit, Lluís, també jugà a la divisió d’honor i fou internacional júnior