Resultats de la cerca

Membre del Reial Club Tennis Barcelona, és professional des de l’any 1996 Ha aconseguit dos International Tournaments de la WTA Rabat 2005 i Bogotà 2008 En dobles ha guanyat quinze torneigs la majoria juntament amb María José Martínez, incloent-hi la WTA Tour Championships Copa Masters femenina a Doha 2009 Guanyà la medalla de plata en els Jocs Mediterranis 2005 Assolí la trenta-cinquena posició en el rànquing de l’ATP en individual 2005 i la cinquena posició en dobles 2009

Començà a jugar a l’equip del Club Esportiu INEF Barcelona el 1988 en la posició de segona línia Passà a l’RC l’Hospitalet 1995-2002, on acabà jugant com a tercera clau, i al BUC la temporada 2002-03 En el seu palmarès, hi figuren tres Campionats d’Espanya 1988, 1994, 1997 i dues Copes de la Reina 1998, 2002 Formà part de la selecció espanyola en trenta-tres ocasions i disputà la Copa del Món 2002 a Barcelona

Editada pel Reial Moto Club de Catalunya, en castellà, fou dirigida en una primera etapa per Eduardo Monsalve i tingué la collaboració de FS Gibert, Milillu , i Jordi Viñas, entre d’altres El 1992 inicià una nova etapa, en català En fou director Joaquim M Bertran, sotsdirector Albert Boet, i tingué com a redactors, Carles Clastre, Jordi Balcells i Ricardo Iglesias, i de fotògrafs Albert Boet i Josep Valls De periodicitat bimestral i irregular, el número tenia unes trenta-quatre pàgines

Començà a jugar al Club Bàsquet Prat i passà després al GER la Seda d’Educación y Descanso L’any 1954 fitxà pel Futbol Club Barcelona, on jugà en el segon equip El 1956 s’incorporà al Club Bàsquet Aismalibar de Montcada i Reixac, on romangué fins que el 1964 fitxà de nou pel FC Barcelona, amb el qual jugà tres temporades més Fou trenta-quatre vegades internacional absolut amb Espanya i medalla de plata en els Jocs Mediterranis 1959

Membre del Club Natació Barcelona, compaginà les dues disciplines entre els anys vint i trenta Guanyà el Campionat d’Espanya en 100 m lliure 1929, 1930, 400 m lliure 1927 i 100 m esquena 1927-33, 1935 i el Campionat de Catalunya en 400 m lliure 1926, 1927 i 200 m esquena 1930, 1931 Aconseguí setze rècords d’Espanya en les proves d’estil lliure i d’esquena Com a waterpolista, jugà més de cent partits amb el CN Barcelona

S’inicià en l’alta competició a trenta anys Aconseguí el Campionat del Món de fitnes de la UIBNN 2002, modalitat en la qual fou tres cops campiona de Catalunya 1998, 2002, 2008 També guanyà el títol català d’aixecament en pressió amb banc 2008, modalitat en què fou subcampiona d’Espanya el mateix any Des del 2003 compaginà la competició amb la feina d’entrenadora en el Gimnàs Bunkai de Barberà del Vallès, fundat pel seu pare, que posteriorment dirigí

Les brass-bands sorgiren durant el primer terç del segle XIX i acompanyaven els regiments, tot i que després es deslligaren de l’àmbit estrictament militar El desenvolupament que, durant el segle XIX, experimentaren els instruments de metall, amb les aportacions d' Adolphe Sax , tingué una gran importància en la consolidació d’aquestes formacions Les primeres brass-bands aparegueren a Anglaterra i als Estats Units al principi dels anys trenta del segle XIX, i poc després s’anaren estenent per tot Europa

Situat al vessant nord de la serra del Moixeró, dins del Parc Natural del Cadí-Moixeró, a tocar de la pista forestal del coll de Pendís, a una altitud de 1511 m Refugi guardat propietat de l’Ajuntament de Riu de Cerdanya amb capacitat per a trenta persones És base d’ascensió al Moixeró 2091 m, les Penyes Altes 2279 m i el Comabona 2554 m, i punt de pas de la travessa Cavalls del Vent, que enllaça els refugis del parc natural

Organitzat conjuntament per l’Aeroclub de Barcelona i els Falciots de Palestra, la primera edició tingué lloc a Puigcerdà l’any 1932 La Federació Catalana de Vol a Vela, creada al febrer del 1933, organitzà les següents edicions al Montseny 1933 i a Sabadell 1934-35 Un dels principals impulsors del festival i membre de la comissió organitzadora en totes les edicions fou Marià Foyé, pioner del vol a vela a Catalunya En l’edició del 1934, hi participaren trenta-sis aparells

Sorgit els anys trenta com a ciutat jardí, el seu creixement posterior fou impulsat pel procés d’industrialització del Vallès dels anys cinquanta i seixanta La construcció s’hi dugué a terme d’una forma anàrquica i no anà acompanyada de les mínimes obres d’urbanització, mancances que hom començà a resoldre a partir de la instauració dels ajuntaments democràtics Hi ha una escola municipal i el baixador de Santa Perpètua de Mogoda del ferrocarril de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses