Resultats de la cerca
Es mostren 1294 resultats
contracció cardíaca
Biologia
Moviment de les fibres musculars del cor que fan que es contregui i impulsi la sang cap a les diferents portes del cor.
L’impuls sanguini en el tub cardíac embrionari és efectuat a partir de moviments peristàltics que es propaguen regularment a partir del si venós Alhora que progressa el desenvolupament, es diferencien els anells musculars sinoatrial, atrioventricular i ventriculobulbar, dels quals surten una part de les fibres miocardíaques En els peixos, amfibis i rèptils no hi ha un sistema especialitzat conductor de la contracció cardíaca Solament en els mamífers hi ha una separació real entre els músculs contractors i les fibres neuromusculars conductores fibres de Purkyně, que constitueix el…
llançaflames
Militar
Arma de guerra que serveix per a projectar un raig de foc a certa distància.
És de gran eficàcia per a assaltar casamates i refugis El model portàtil consta d’un dipòsit de líquid inflamable —generalment, una part de benzina per tres de gasoli—, un dipòsit de gas per a donar-li pressió —aire o nitrogen— i un tub amb un encenedor a l’extrem distal L’abast del raig d’un llançaflames portàtil és d’uns 20 m, i la seva durada, en acció ininterrompuda, és d’uns 20 segons Quan és muntat en un tanc, tant l’abast com la capacitat de càrrega augmenten considerablement
antena col·lineal
Antena constituïda per l’agrupació longitudinal de diverses antenes de tipus dipol, amb la finalitat d’augmentar-ne el guany.
Utilitzada habitualment en les estacions base de telefonia mòbil, consta d’un tub longitudinal que actua com a radom, a l’interior del qual s’agrupen un conjunt de dipols de mitjana longitud d’ona, interconnectats de forma adient per tal de configurar un diagrama de radiació directiu i ortogonal a l’eix de l’antena Valors habituals de guany en la banda de freqüències de GSM són d’entre 6 dBi i 11 dBi per a antenes amb dimensions longitudinals d’entre 1,2 i 3,3 m, respectivament
llançatorpedes
Transports
Militar
Aparell emprat per a posar els torpedes en la direcció adequada i acompanyar-los al començament de llur cursa, a fora de l’aigua o a dins.
Els llançatorpedes poden ésser sobreaquàtics , quan són incorporats en un vaixell de superfície o en una aeronau i són constituïts per un tub o gàbia que conté el torpede i que serveix per a donar-li el primer impuls per mitjà d’aire comprimit o d’una càrrega explosiva, subaquàtics , quan són incorporats a un submarí Són semblants als anteriors però són tancats hermèticament i amb una pressió interior produïda artificialment i igual a l’exterior, i sobreaquàtics de suspensió , que dipositen el torpede a l’aigua sense donar-li impuls
pelvis
Anatomia animal
Cavitat òssia situada a la part inferior del tronc, formada pels dos ossos coxals i les dues darreres peces de la columna vertebral, sacre i còccix.
Té forma de con truncat, amb una base superior i un vèrtex inferior L’estret superior, que va des de la base del sacre fins a la vora superior de la símfisi del pubis, la divideix en dues parts la superior o pelvis major i la inferior o pelvis menor Conté algunes vísceres del sistema genitourinari i la porció terminal del tub digestiu Els diàmetres de la pelvis varien segons el sexe en la dona predominen els diàmetres horitzontals, la qual cosa és molt important per als fenòmens d’encaixament del fetus durant el part
enteropneusts
Zoologia
Classe d’estomocordats amb el cos vermiforme dividit en tres regions.
El tub digestiu és complet, i les gònades, nombroses i localitzades en dues files a la part anterior del cor Tenen fenedures branquials semblants a les dels cordats els sexes són separats, la fecundació és externa, i el desenvolupament, directe o indirecte És un petit grup d’animals de vida lliure a la majoria de les mars càlides, a profunditat diversa i colgats a la sorra, on excaven galeries en forma de U Mostren una gran aptitud per a la regeneració Els gèneres més representatius són Balanoglossus i Glossobalanus , comuns a les aigües litorals mediterrànies
embrió
Botànica
Esporòfit de les plantes superiors en la primera fase de creixement, abans de la germinació.
Es forma per divisió del zigot produït per la unió de l’ovocèllula del sac embrionari amb un nucli espermàtic del tub pollínic Els teguments del primordi seminal es transformen en l'episperma, que embolcalla i protegeix l’embrió, el qual és acompanyat sovint d'endosperma L’embrió, un cop format del tot en la llavor, entra generalment en un període de letargia, que acaba en germinar la llavor Un embrió d’angiosperma desenvolupat comprèn la radícula, un o dos cotilèdons, l’hipocòtil, l’epicòtil i la plúmula
disparador
Fotografia
Dispositiu de natura mecànica o electromecànica que acciona l’obturador perquè deixi entrar la llum a l’interior de la càmera durant un temps determinat.
El disparador de cable consta d’un tub flexible, amb un filferro, també flexible, a l’interior, un extrem del qual, en ésser pitjat l’altre, acciona el disparador de la càmera Hom l’empra per a suprimir els moviments de la càmera a l’hora del disparament En les càmeres filmadores és usat per a obtenir pellícules imatge per imatge, a fi d’examinar més detingudament moviments lents, com el naixement d’una flor, etc El disparador automàtic és un dispositiu electromecànic que acciona el disparador després d’un temps determinat
schnorchel
Transports
Dispositiu que permet el funcionament dels motors dièsel d’un submarí quan navega submergit a poca profunditat.
Consisteix essencialment en un tub d’uns 40 cm de diàmetre i d’uns 15 m de longitud a la part superior del buc, que sobresurt de l’aigua Conté una sèrie de tubs d’entrada d’aire, uns per a l’alimentació dels motors i els altres per a l’atmosfera interior del vaixell, i una altra sèrie de tubs de sortida per a l’expulsió de l’aire viciat i els gasos de combustió Solen dur dispositius antiradar El schnorchel és anomenat snorkel pels anglesos i snort pels nord-americans
V -1
Sigla de Vergeltungswaffe 1 amb què és coneguda la bomba autopropulsada mitjançant un pulsoreactor desenvolupada pels alemanys a partir de l’any 1942 i emprada, sobretot a mitjan 1944, per a bombardejar el SE d’Anglaterra, i Londres en concret.
La V-1 tingué l’aspecte d’un simple monoplà, amb un propulsor en forma de tub situat longitudinalment i aferrat sobre el timó La seva longitud era de 7,9 metres, i tenia una envergadura de 5,3 metres El pulsoreactor Argus li conferia una velocitat de prop de 700 km/h En foren construïdes unes 35 000 unitats, que eren llançades des de la franja compresa entre Le Havre i Calais El tipus de propulsor exigia que el llançament fos fet amb l’ajut d’una catapulta i uns carrils de guiatge
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina