Resultats de la cerca
Es mostren 4521 resultats
Leonard Bernstein
Música
Compositor, pianista i director d’orquestra nord-americà.
Vida Estudià piano a la Universitat de Harvard i cap al 1940 reorientà la seva carrera cap a la direcció sota el mestratge de S Koussevitzky a Tanglewood Massachusetts Aquest darrer, impressionat pel seu talent, el nomenà assistent musical Aquest nomenament fou el punt de partida de la seva carrera com a director al capdavant de formacions d’arreu del món fins a convertir-se en una de les grans batutes del segle XX Fou director de la New York Philharmonic Orchestra 1958-69 i dirigí les principals orquestres d’Europa i Amèrica Des dels primers anys com a pianista, Bernstein es dedicà també a…
,
Julián Gayarre
Música
Tenor navarrès, de nom originari Sebastián Julián Gayarre Garjón.
Vida Procedent d’una família humil, durant la seva infantesa fou pastor El director de l’orfeó de la vall del Roncal descobrí les possibilitats de la seva veu i presentà el jove Sebastián a H Eslava, el qual feu possible l’anada de Gayarre a Madrid per estudiar amb L Puig i A Cordero Debutà a Tudela el 1867, amb la sarsuela de J Gaztambide Luz y sombra El resultat, però, no fou l’esperat i li fou denegada la beca per a continuar els seus estudis Gayarre hagué de treballar com a corista al Teatro de la Zarzuela, feina que li reportava uns beneficis molt migrats, i, descoratjat,…
Julián Gayarre Garjón
Música
Tenor navarrès, de nom originari Sebastián Julián Gayarre Garjón.
Vida Procedent d’una família humil, durant la seva infantesa fou pastor El director de l’orfeó de la vall del Roncal descobrí les possibilitats de la seva veu i presentà el jove Sebastián a H Eslava, el qual feu possible l’anada de Gayarre a Madrid per estudiar amb L Puig i A Cordero Debutà a Tudela el 1867, amb la sarsuela de J Gaztambide Luz y sombra El resultat, però, no fou l’esperat i li fou denegada la beca per a continuar els seus estudis Gayarre hagué de treballar com a corista al Teatro de la Zarzuela, feina que li reportava uns beneficis molt migrats, i, descoratjat,…
organum
Música
Denominació que es refereix a diverses formes de la polifonia vocal desenvolupades entre els segles IX i XIII.
Generalment l' organum està basat en un cantus firmus En un primer moment, sobre aquesta base, una o diverses veus improvisaven melodies a distància d’un interval consonant donat Més endavant l' organum fou el resultat d’una actitud diferent envers la música, molt més planificada i transmesa en suports escrits Els primers testimonis d’aquesta pràctica apareixen recollits en els tractats teòrics anònims coneguts com a Musica enchiriadis i Schola enchiriadis , del segle IX En el primer tipus d' organum que s’hi descriu, la segona veu es mou parallelament a la primera moviment…
la Païssa
Masia
Edifici del municipi de Monistrol de Calders (Moianès).
El gran mas de la Païssa és un edific complex i bigarrat, amb torre, galeries, cos residencial i annexos, en el qual es veu obra del segle XII al XVII té igualment una capella dedicada a sant Martí documentada des del 1629
atàxia vestibular
Patologia humana
Atàxia produïda per alteracions vestibulars laberíntiques.
Comporta trastorns de la marxa caracteritzats pel fet que l’individu se sent atret cap al cantó de la lesió si el desequilibri és molt accentuat, es veu obligat a encreuar-se de cames marxa en tisores És acompanyada de vertígens i nistagme
El llibre de la frontera
Literatura catalana
Llibre de poemes de Jaume Pont, publicat l’any 2000.
A partir del recurs literari del manuscrit trobat, l’autor construeix un hàbil llibre de poesia que es presenta com una antologia de catorze poetes, dels quals tres són dones, que, escrivint en llengua àrab, visqueren entre els segles X i XII en terres de frontera amb el món cristià, que correspondrien a les actuals terres de Lleida El pròleg de Jaume Pont explica el procés i la història del llibre, com també les característiques estètiques de la poesia arabigoandalusí El professor Mohamed Omar Sumí, bibliotecari de la universitat d’al-Azhar, troba un manuscrit del segle XIII 1218, El llibre…
Eco
Mitologia
Nimfa dels boscs.
Diferents llegendes la presenten com a estimada per Pan, al qual no correspongué, o com a enamorada d’un sàtir o de Narcís, que la menysprearen Amiga de parlar sempre, en morir fou convertida en veu repetidora de les darreres síllabes d’allò que escoltava
bradicàrdia sinusal
Patologia humana
Bradicàrdia ocasionada per un ritme sinusal lent.
Es veu sovint en persones sanes i atlètiques i en el puerperi, sense cap significat patològic, però també s’associa a certs estats morbosos, com en l’infart de miocardi i altres trastorns cardíacs, al mixedema, a la hipertensió endocranial, a la icterícia, etc
ful
Lingüística i sociolingüística
Llengua del grup nigerocongolès parlada pels fulbes
.
Erròniament ha estat sovint considerada com a llengua camítica, emparentada amb els dialectes berbers El seu sistema pronominal és de tipus alliteratiu El verbal, molt complex, té veu passiva, mitjana i activa Els radicals són de tipus monosillàbic tancat, és a dir, consonant-vocal-consonant
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina