Resultats de la cerca

Formà part de la junta del Club Ciclista Cornellà i posteriorment en fou president 1965-95 Durant aquest període organitzà arribades de la Volta a Catalunya a Cornellà i diverses sortides de cicloturisme Establí una estructura d’equips de competició des d’infantils fins a amateurs d’on sorgiren talents com Celestí Prieto, Josep Recio, Abelardo Trenzano i Joan Coma L’any 1993 visqué el naixement de l’Esport Ciclista Cornellà fruit de la fusió del CC Cornellà i l’Agrupació Ciclista Cornellà Parallelament, fou secretari de la Federació Catalana de Ciclisme des del 1985 durant més d’…

La primera edició tingué lloc el 1979 i fou impulsada pel primer Ajuntament democràtic de la ciutat per fomentar la pràctica no competitiva de l’esport Amb el pas dels anys la cursa visqué tota mena de variacions sobre participació i distància, però sempre conservà el caràcter d’acte festiu esportiu dins la festa de Barcelona Els anys 2001, 2002 i 2003 es disputà al mateix temps que la Mitja Marató de Barcelona Durant els anys vuitanta s’arribà en diverses ocasions als 20000 participants Destaquen les quatre victòries de Fernando Díaz i Joan Viudez en categoria masculina i les…

Com a jugador s’inicià amb els equips juvenils del CB Viladecans, club on ha estat sempre vinculat, jugant al primer equip fins el 1978 Entrà a la junta directiva l’any 1980 i més tard en fou president 1988-95 Sota el seu mandat el club visqué un dels seus períodes més brillants en aconseguir tots els anys el trofeu de Lliga i el de Copa del Rei, a més de dues Copes d’Europa de segona categoria 1991, 1994 i el Campionat de Lliga de softbol 1992 També gestionà, juntament amb l’Ajuntament de Viladecans, el nou Estadi Olímpic de Viladecans, on es desenvoluparen les proves de beisbol…

Filla de sindicalistes, la seva família tornà a Barcelona el 1930, i molt aviat s’incorporà a les  Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya Durant la Guerra Civil Espanyola  treballà de periodista en diaris republicans i com a traductora del corresponsal del diari soviètic Pravda La seva foto, amb l'uniforme de miliciana republicana i amb un fusell a la terrassa de l’Hotel Colón de  Barcelona, presa pel fotògraf alemany Hans Gutmann el 21 de juliol de 1936, esdevingué un símbol de la causa republicana Posteriorment visqué exiliada a França i a la República Dominicana Tornà…

S’inicià al Centre d’Esports Sabadell i passà al Club de Futbol Arrahona, amb el qual debutà a la màxima categoria a divuit anys Després estigué dues temporades al Cerdanyola Club d’Hoquei i acabà a l’Hoquei Club Sentmenat, on jugà durant deu anys i fou subcampió de Lliga 1973 La darrera etapa al Sentmenat fou jugador entrenador i després es quedà com a tècnic el subcampionat de la Recopa d’Europa 1980 fou el seu èxit més gran Com a entrenador visqué una llarga etapa en equips de divisió d’honor i primera, com el Club Patí Vic, el Club Patí Voltregà, el Reial Club Deportiu…

Visqué la infància i l’adolescència a Perpinyà 1905-21 Allà s’inicià en la pràctica del rugbi a l’Sporting Club del Vernet 1918-21, com a mig de melé Després, a Barcelona, s’incorporà a l’Atlètic de Catalunya 1921-30, on més tard fou directiu El 1936 formà part del Comitè Popular Pro Esport Català, que ideà la celebració de l’Olimpíada Popular Creà el Comissariat d’Esports de la Generalitat de Catalunya, del qual formà part del comitè executiu El 1937 dirigí l’Escola de Vol a Vela de la Generalitat, però a causa de la guerra no durà ni un any En acabar la Guerra Civil s’exilià a…

S’inicià al Club Hoquei Caldes i en la seva primera temporada de sènior, la 1968-69, fitxà per l’Hoquei Club Sentmenat i debutà a la màxima categoria Entre el 1969 i el 1970, mentre feia el servei militar, jugà al Brotitel de Múrcia i el Rayo Vallecano de Madrid Es mantingué en el Sentmenat fins el 1974, amb el qual fou subcampió de Lliga 1973 Després tornà al Caldes, visqué una segona etapa al Sentmenat i acabà la seva carrera a l’Arenys de Munt 1978-80 La seva capacitat golejadora el portà a la selecció espanyola, amb la qual fou subcampió de la Copa de les Nacions de Montreux…

Ocupa la finca que l’escriptor londinenc adquirí l’any 1929, i on visqué des del 1946 fins que va morir el 1985 En la casa que s’hi féu construir, escriví algunes de les seves obres literàries més reconegudes, com Jo, Claudi El museu mostra el mobiliari, els escrits, les primeres edicions d’obres i objectes que formaven part de la vida quotidiana de l’autor També s’ha recreat l’estudi de qui fou la seva companya sentimental, la poetessa Laura Riding Igualment, s’han recuperat els jardins i l’hort que Graves cultivava A l’antic garatge de la casa s’ha installat un petit auditori…

Estudià belles arts a la Universitat de Barcelona i a l’escola de Belles Arts de París Visqué entre Barcelona, París i Amsterdam fins l’any 2005, any que s’installà a Xangai, on dirigeix el Museum of Contemporary Art La seva obra, sovint qualificada d’art social o de nova performance , és hereva de l’art de la performance dels anys setanta, influïda per Marina Abramović La seva creença en les limitacions de l’art a l’hora de comunicar sentiments i idees l han portada a cercar el contacte físic i directe amb el públic mitjançant peces que permeten experiències insòlites Ha exposat…

Visqué als Estats Units d’Amèrica del 1959 al 1970, on rebé la inspiració dels moviments pacifistes i antimilitaristes Es graduà en ciències polítiques a Washington 1970 i Amsterdam 1971 Treballà a la Comissió Europea 1971-1983 i participà en múltiples actuacions pacifistes Fou una de les fundadores del partit ecologista alemany Die Grünen i membre del Parlament alemany per aquesta formació 1983-1990 En el seu llibre Fighting for Hope 1984 denuncià totes les formes de violència i en defensa del medi ambient Afectada per problemes de salut, la versió oficial de la seva mort…