Resultats de la cerca

Vida Pare del físic i astrònom Galileo Galilei i del llaütista Michelangelo Galilei Cap al 1550 s’establí a Florència com a llaütista Després, vers el 1563, a instàncies del comte Bardi, anà a Venècia a estudiar amb G Zarlino Del 1564 al 1568 fou professor de llaüt a Pisa Passà alguns anys a Venècia, on el 1568 aparegué el seu Fronimo dialogo nel quale si cotengono le vere, et necessarie regole del intavolare la musica nel liuto , un tractat de tabulatura per a llaüt en forma de diàleg El 1572 entrà en contacte amb l’harmonista Girolamo Mei, que inspirà algunes de les seves principals…

En el seu tractat Luz y norte musical Madrid, 1677 diu que havia viatjat " a regiones remotas y ultramarinas " també se sap que fou clergue, amb un benefici canònic de la collegiata de Vilafranca do Bierzo En el tractat abans esmentat, un dels més importants de la segona meitat del segle XVII, es fa ressò de l’obra de Gaspar Sanz 1674, com també d’A Lorente i de J del Vado

Estudià al Seminari Conciliar de Sant Pere, de Palma, i el 1909 fou ordenat de prevere a Sogorb Tornà a Mallorca, on ocupà diferents càrrecs en diverses parròquies de l’illa El 1921 es traslladà a Campanet, on fou ecònom 1921-48 La seva tasca com a historiador se centrà en la història local d’aquest municipi mallorquí El 1935 es publicà el primer volum d’ Historia de la villa de Campanet 1935 el segon, amb transcripcions documentals, no s’edità i, finalment, es perdé

Germà de Ceferí Cella Jugava de davanter S'inicià al Gràcia 1913-15 i posteriorment milità a l’Espanya 1915-20, amb el qual es proclamà campió de Catalunya 1917 Posteriorment jugà cinc temporades al FC Barcelona 1920-25, amb el qual disputà 123 partits i marcà 17 gols Es proclamà campió de Copa 1922 i fou campió de Catalunya 1922, 1925

Participà en la guerra contra Napoleó Destinat al Perú 1817, se significà com a governador i defensor d’El Callao 1824-26 Comandà l’exèrcit del Nord contra els carlins 1834 i fou ministre de la guerra dels governs de Mendizábal i Calatrava 1836 En la regència d’Espartero presidí el consell de ministres 1842-43

Durant la guerra contra Napoleó ocupà alts càrrecs a la junta central Malgrat les seves idees illustrades, moderades i reformistes, Ferran VII el nomenà ministre de finances 1816, des d’on intentà una profunda reforma de les finances públiques Destituït el 1818, collaborà amb el règim del 1820, fins que, malalt, es retirà a Aragó

Escriví madrigals, peces per a llaüt i un Dialogo della musica antica e moderna 1581, on propugnà la poesia cantada tal com creia que hom feia a la Grècia clàssica Fou membre de la Camerata Fiorentina , que donà lloc a la creació de l’òpera

Autodidacte, el 1936 es revelà a Barcelona dins la figuració classicitzant i arquetípica del Noucentisme A la postguerra practicà un delicat idealisme amb les seves exquisides figures femenines del món burgès, menestral i camperol, paralleles a la literatura de l’Escola Mallorquina Participà en el Grup dels Set 1948 Exposà a Barcelona i a Palma

Transcriví nombrosos documents procedents de l’arxiu del patrimoni reial, reproduïts i utilitzats per Àlvar Campaner i pels historiadors mallorquins posteriors És autor d’una memòria sobre un mosaic romà descobert el 1833 a son Fiol

De família camperola, òrfena el 1471, visqué aleshores amb els seus parents a Còrdova, on conegué Colom 1487, del qual tingué un fill, Hernando Colón el seu matrimoni no ha estat demostrat, però l’almirall l’encomanà en el testament al seu fill legítim, Diego