Resultats de la cerca

Fundat l’any 1954, fou introduït anys abans pels mariners francesos que arribaven al port de Barcelona Fou el primer club de petanca constituït a Espanya Inicialment s’afilià a la Federació Catalana de Bitlles, ja que la Federació Catalana de Petanca encara no s’havia creat En el seu palmarès destaquen dos Campionats d’Espanya de clubs de primera categoria 1964, 1975 Acumula més de 500 guardons entre competicions i torneigs El 2011 tenia dos equips en categories inferiors que prenien part en proves d’àmbit català Practica al parc de la Ciutadella

President del Club d’Arquers Cambrils, com a esportista guanyà el Campionat de Catalunya en la categoria sènior estàndard 2007 i fou medalla de bronze al Campionat d’Espanya 2007 Aconseguí el rècord de Catalunya en la distància de 30 m A més, participà amb la selecció catalana en competicions internacionals Ja com a directiu, organitzà tirades de la Lliga Catalana i formà part del comitè organitzador del Campionat Europeu de tir amb arc en pista coberta de Cambrils 2011 També és professor i jutge de tir amb arc

Competí representant el Centre Gimnàstic Barcelonès CGB Es proclamà campió d’Espanya sènior onze vegades 1997, 1999-2008, títol que ja havia assolit quatre vegades en categoria júnior 1994-97 Entre els anys 1999 i 2007 participà en set Campionats del Món i en vuit Campionats d’Europa, i assolí la novena plaça el 2001 Competí en els Jocs Mediterranis i en altres trofeus internacionals, com el torneig d’Alexandria 2001 o el torneig de Ziolewsko 2005 Participà en la fase de classificació per als preolímpics de Sydney 2000, Atenes 2004 i Pequín 2008

Fou un dels quatre collegiats catalans que dirigiren partits la primera edició de la Lliga, la temporada 1928-29 Arbitrà a primera divisió des de l’esmentada temporada fins a l’edició 1944-45, exceptuant el període de la Guerra Civil Combinà les seves actuacions a la màxima categoria dirigint partits de segona divisió i del Campionat de Catalunya, en el qual ja participà des del començament de la dècada dels vint Considerat un dels millors àrbitres de la seva època, fou designat per a arbitrar la final de Copa del 1943

També conegut com camp de vol de Ca n’Oriac, fou inaugurat el 1925 tot i que anteriorment alguns pilots de l’Aeròdrom Canudas i d’Aeronàutica Naval ja l’havien utilitzat Ferran Llàcer formà part de la delegació local de la Penya de l’Aire de Sabadell que utilitzava aquest aeròdrom de base A causa de les seves dimensionsreduïdes i del seu estat precari perdé protagonisme, sobretot quan el 1931 el Clubd’Aviació de Sabadell començà a utilitzar els terrenys situats a les finques de can Diviu i can Torres, futur aeroport de Sabadell

Emigrà de Catalunya de jove i s’establí als Estats Units d’Amèrica És considerat el primer navegant en solitari català, ja que el 1930 creuà l’Atlàntic amb el veler Evalú acompanyat de la seva dona i la seva filla Sortí de Boston el 10 de juliol i arribà a Barcelona el 5 d’octubre, on fou rebut per una gran multitud El 1931 es publicà la seva aventura en dues edicions en català amb el títol Boston-Barcelona i en castellà amb el de La gesta del Evalú

Membre de la Penya Ciclista Bonavista de Manresa, del 1940 al 1946 fou ciclista amateur El 1949 fou nomenat vicepresident de la Penya El 1985, ja com a president, organitzà moltes proves, entre les quals destaquen els brevets  classificatoris per la París-Brest-París i els Campionats d’Espanya i d’Europa per a sords El 1988 rebé la placa de la Federació Catalana de Ciclisme El 1991 fou homenatjat per l’organització de la Volta a Catalunya i el 1993 fou distingit amb la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya

S’inicià a la Penya Ciclista Baix Ebre Ja Arribarem La seva família fundà el Grup Esportiu Blasco 1977, on ingressà amb 200 triomfs assolits en categories inferiors Fitxà per l’equip Rango Rabada i alternà la carretera i la pista Posteriorment passà al Club Ciclista Roquetenc i l’Associació Ciclista Salou, i se centrà en la cursa darrere moto A partir del 1988 competí exclusivament en pista El 1991 fou setè al Campionat del Món de fons Tant el Trofeu Ciutat de Tortosa com el velòdrom incorporaren el seu nom

Cursà dret a la universitat mentre estudiava música amb F Keun a Viena Fou crític musical a la reputada publicació "Neue freie Presse" En la seva obra més important, titulada Deutsches Opernschaffen der Gegenwart 1922, dibuixa un panorama de l’òpera alemanya del seu temps El 1938 emigrà a Hollywood, on ja vivia el seu fill, que s’havia unit a un nombrós grup d’intellectuals alemanys, entre els quals el filòsof i musicòleg ThW Adorno, els literats B Brecht i Th Mann, i els compositors H Eisler i A Schönberg

Defensa format a l’Indústries García de Santa Coloma de Gramenet, debutà amb el primer equip a divisió d’honor el 1994 Disputà diversos play-off pel títol i fou subcampió de Lliga la temporada 1998-99 Formà part del primer equip del club durant onze temporades, fins la 2004-05, ja amb la denominació de Marfil Santa Coloma Posteriorment jugà a divisió de plata al Montcada Futbol Sala 2005-06, 2006-07 i a l’Hospitalet Bellsport des del 2007 Fou dotze vegades internacional amb la selecció estatal